Rialc
Rao 0.16
Poesie anonime
1 Armem nos, vers crestians,
2 refranem lo celarat,
3 qui ple de gran crueltat
4 mat’e ven los cars germans,
5 ffels crestians.
6 Pus avem fulgent senyera
7 de l’empremte de la Creu,
8 cascuns voler moure·s deu
9 aterrar sa vil bandera.
10 No·ns espant, si be son tants;
11 anem, prest contra·l malvat,
12 qui ple de gran crueltat
13 mat’e ven los cars germans,
14 ffels crestians.
15 Merce gran Deu nos a feta
16 creant nos en un tal temps
17 qui premi, laor ensemps
18 e salut hofer perfeta.
19 Cobrem, doncss, los temples sants
20 viltenguts per l’abstinat
21 qui ple de gran crueltat
22 mat’e ven los cars germans,
23 fels crestians.
24 Vaj’avant la Sanct’armada!
25 Gent de qualsevulla ffor:
26 si voleu gonyar honor
27 exequt se la creuada.
28 No us escap tant noble lans,
29 sie·l turch desbaratat,
30 qui ple degran crueltat
31 mat’e ven los cars germans,
32 ffels crestians.
33 Bon Jhesus, ab junctes mans
34 te suplich, apresonat
35 sia ’quel qu’ab crueltat
36 mat’e ven los cars germans,
37 ffels crestians.
38 Pare Sant e Princeps Grans
39 qui regiu crestiandat,
40 puis vets la nesessitat,
41 dau socors als cars germans,
42 ffels crestians.
Ed. Isabel de Riquer, Poemes catalans sobre la caiguda de Constantinoble, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1997, p. 81.