Poesie anonime
1 Si·m cavalquey un bon mayti
2 gint e suau en mon rossi
3 tot deportan,
4 e cant fuy pres d’un’ayga gran
5 en .i. beyll prat,
6 e fuy aqui descavalcat
7 en la frescor,
8 eu vi venir ab gran baldor
9 dos beylls donseylls,
10 qui·s raysonaven entre eylls
11 de lurs amors.
12 E cant me viren, de gran cors
13 vengren vas mi
14 e dexenderon atressi,
15 tot aytantost,
16 e stiguem tro al sol post
17 en parlamen.
18 Enaxi que par covinen,
19 aguem a dir
20 cascun per si [. . . ir]
21 co·ls era pres
22 de ssa dona ni la conques.
23 E quant abdos
24 agren complides lurs raysos,
25 volgren saber
26 de mi tot, de ver en ver,
27 la veritat.
28 Mas eu stich tot enpensat
29 que no u pux dir,
30 pero gitei un gran sospir
31 e dix: «Baros,
32 acort ay pres qui ’s bel e bos
33 esta sayso:
34 sitot madona·m diu de no
35 ni·m fa erguyll,
36 eu m’en deport mays que no suyll,
37 tot per s’amor,
38 e prenc hi d’aytant gran honor
39 cant sol aus dir
40 que per ella m’aus sbaudir
41 ni alegrar,
42 e faria m’axastiar
43 con a hom foyll,
44 pus ella·m fuig ni de mi·s toyll
45 axi dell tot.
46 Mas eu suy de s’amor tan glot
47 que, mal que·m pes,
48 ay a sseguir, e no·m val res,
49 lo seu sclau.
50 Empero tot jorn la·n lau
51 en mos xantas,
52 e volria·l fossen tan cars
53 con a mi son,
54 que l’entresson al cor preyon,
55 de mot en mot;
56 mas pus dura m’es c’una cots,
57 si Deus m’ajut,
58 qu’encara no ay conegut
59 que s’en mylor.
60 E per ayço pren m’en paor,
61 que d’uymays
62 ne fassats mots, ves, ni lays,
63 ne nuyl canso,
64 que be conech que perduts so,
65 pus no·m n’a grat.
66 Mas, pus en tant ne son intrat,
67 no·m pux star
68 quez eu, per mi alegrar
69 ez sbaldir,
70 no us en diga sens mentir
71 con m’en es pres.
72 Be ha .v. anys qu’eu ay entes
73 en leys amar,
74 e en servir e en honrar
75 son cors plazen,
76 e ay hi mes tot mon scien,
77 tot enaxi
78 con vos diray ades ayci,
79 ab ferm voler,
80 que tostemps li fassa plaser
81 senes anuig.
82 E tothom qui als s’en cuig
83 es pegorals,
84 e no conex be en senyals
85 de vera amor;
86 qu’eu, cant la vey, prench en color
87 e stich fresch,
88 de goig que ay tot m’esbautesch
89 e no m’en las,
90 ans aytant con pux m’en pas
91 per sa mayso,
92 e gir mos uylls vas sa fayço,
93 tot sospiran,
94 e sitot m’en vau lagraman,
95 pas m’o ten gen
96 per paor de malvada gen
97 e d’auls parlers.
98 Mas cant vey son cors plasenters
99 al mirador,
100 no pux gardar alor
101 per tot lo mon.
102 Sters cant s’esdeve sayson
103 qu’eu pux veser
104 missatge seu, cuyt Deus veser
105 lassus al cel,
106 car gran res m’es pus dols que mel
107 que·l puxa preyar
108 que ma done·m dege saludar
109 ne·m vull’auzir,
110 con suy nats per luy servir
111 e no per als.
112 E diri’a tothom qu’es fals,
113 si·m perdo Deus,
114 qui als ne digues, car mils son seus,
115 al meu semblan,
116 que si m’avia tret d’encant
117 ab son diner,
118 ans vos, may que volenters,
119 ffas tot quant pusch,
120 e no m’en faria cusch
121 a hom dels seus,
122 si eren serrahins o jueus
123 o d’altre lig,
124 ans los daria mig per mig
125 de quant ay eu,
126 que no volria que hom seu
127 me volgues mal.
128 Ez ayxi m’es midons corall,
129 con vos ay dit,
130 e volrie u tingues scrit
131 dins en son cor,
132 axi con eu qui·n fas trezor.
133 E cant eu me recort
134 lo beyll solas, e·l bell deport,
135 e·l gaug, e·l bes,
136 qu’ensemps aguem de tot .i. mes
137 e fom joyos
138 e poria dir, ses falios,
139 be pres d’un any,
140 cant eu la tenia baysan
141 sots cubertor
142 (be·m deu membrar ab gran sabor
143 empertostemps!),
144 e·ns vesiem tots nuts ensemps
145 sots prims lansols,
146 e·ns veziem axi tots sols
147 sens altre embarch:
148 cascun plaser valia un march
149 de bon aur fi
150 – valia o almenys a mi,
151 qui·n pres l’onor,
152 car anc Deus no·n fe pus gensor,
153 segons mon seny.
154 E, si us volets, diray vos en
155 de ses beutats,
156 con ha sos cors afaysonats
157 naturalment.
158 Los caubeylls ha, primerament,
159 loncs e brondats,
160 que semblen me fin aur colats,
161 tant son luzents
162 que parria us encantaments,
163 en veritats,
164 en tal guisa·ls ha Deus formats
165 bels sens suan.
166 Enapres lo front bell e gran,
167 molt gint assis,
168 e·l sobresis, qui fo enclis,
169 que ab pinseylls
170 no·ls poria hom fer pus beylls,
171 ne tant azalts,
172 negres e prims, voltats e alts,
173 tot per fayso.
174 Apres los uylls, qui sots li so,
175 son fayts axi
176 que no n’a nuyla re ab si
177 pus avinent;
178 l’asgart ha dous, cuynd’e plazent
179 e amoros;
180 e son tan be posats abdos
181 en lurs logars
182 que pus son resplandents e clars
183 que nuls stels,
184 tant es prims e soptils li tels
185 d’on son vestits
186 que ges cristaylls, cant son polits
187 ne masestrats,
188 no te ab si tan gran clardats,
189 ne nuyll saffir.
190 E cant li play c’un pauch se gir
191 de qualque part,
192 axi met a hom un dart
193 dedins al cor,
194 que diriets que hom sa mor
195 de gran dolsor.
196 Ez anc no vis pus belahor,
197 no·n vi mils fayt
198 . . .
199 que la rosa quant ve al maig,
200 ne nuyla flor
201 no gita pus plazent odor
202 co·l seu ale.
203 E, si m’ajut Deus qui us fe,
204 cant li son prop
205 no aug, ni veig, ni say, ni trop
206 al mon nul fruyt
207 axi holla dia e nuyt
208 con aycel fa,
209 tant es gran la virtut que ha
210 de la on mou.
211 E qui tot ayso veu ni ou,
212 axi bastit,
213 no·m mereveyll si n’es farit
214 d’amor corall.
215 E cant la fas emperial
216 respon al ris,
217 par que hom veje paradis
218 celestial;
219 de blanc scuyll e natural
220 la troberets,
221 e no sera ja nuyla vets
222 que mut color.
223 Per que us dic que y pres gran honor
224 Deus qui la fe,
225 qu’eu ay ausit retrayre, e se,
226 que·l Menestral
227 es per sobrenatural
228 be lausats;
229 doncs, si nul hom de gran beutats
230 d’obra quant fes
231 se deu lausar, eu dich ades
232 que eu laus Deus,
233 car a semblansa d’angels seus
234 la volch Deus far.
235 Per qu’eu vos dich ques anch sa par
236 boca no vis
237 ne que mostras tan plazent ris,
238 e es aytal
239 que nula res no li fayll;
240 mas cant la·n bays
241 (ha, con seria tothom gays
242 qui la posques
243 baysar sovin ni la·n tingues
244 sots, pres de si!)
245 par que sia morabeti
246 dins qui la ’nclou.
247 E tant li play, que·l labis mou,
248 e·s va risent
249 e·s gir .i. pauc perhumilment
250 vas qualque part;
251 no·s mereveyla ab qual art
252 la volch Deus far,
253 car hanc hom no y poc mylorar
254 ni embeylir.
255 Per esters, si volets ausir
256 cals son ses dents,
257 no y bastarien tots mos sens
258 ni mos saubers,
259 que tant se fan beles parer,
260 si Deus me saul,
261 que nuyll vori no·ls es egual,
262 ne nuyll crestayll.
263 Mas eu suy foyll, car no m’en cayll,
264 pus no u say dir
265 segons que en mon cor m’albir
266 ni m’o perpens.
267 Mas si·m donava tant de senys
268 Nostre Senyor,
269 que la maytat de la lausor
270 sol me bastas,
271 no querria c’als me donas
272 qui·m plagues tant.
273 Ez anch non vis coll mils stant
274 ni pus grasset,
275 asaut e blanch e redonet,
276 . . .
277 e·ls cabeylls saurs con bel aur fis
278 qui·l donen loch,
279 que no cobren lo jusan loch
280 mes la maytat,
281 axi son fayts per egualtat
282 e per razo.
283 Apres, los brasses qui sots li so,
284 de lonc en lonc,
285 veus que·ls fe Deus al mils que poch,
286 es a y assats:
287 no son trop grassets, ne trop delgats,
288 ni trop venos,
289 anans son fayts be per raysos
290 segons lo cors.
291 E cant les mans veu hom defors,
292 qui·ls son apres,
293 no m’es semblant hom vos pogues
294 dir so que n’es,
295 que·ls dits ha loncs e spigats
296 e primalets e gint nuats
297 tots de fayso
298 e ’n cascun dels nuts qui y so
299 poria star
300 un poc d’ayga sens scampar
301 seguraments;
302 e les ungles ha covinents
303 si con s’i tany,
304 e la palma, en que stan
305 fermats los dits,
306 es pus blancha que hom no dits
307 naguna neu.
308 E de color, si m’ajut Deu,
309 ha compliment:
310 ffort be respon, ses duptament,
311 a tot lo cors,
312 axi dedins e ha defors
313 de beyll scuyll.
314 E si us volets, del pits vos vull
315 un poch parlar,
316 qui n’es sclet, blanxet e clar,
317 si co·s cove.
318 Dels als no us en diray re,
319 pensats vos ho,
320 que tot es bel e de fayso
321 trossus als pes.
322 Pero diray vos un poc mes:
323 que li sta gint
324 lo cors, que ha molt covinent
325 e dalgadet,
326 e quant es be cordat e stret,
327 dela .i. lats
328 ab ambes mans la tindriets
329 tot enviro;
330 e qui be vis, ses falio
331 pot be jurar
332 ques anch nuyll temps non vi sa par,
333 asso us en dich.
334 E si volets c’un pauc deslich
335 dels portaments
336 de madona, certanaments
337 eu ’s en diray
338 so qu’eu n’ay vist, ne qu’eu ne say,
339 ne qu’eu n’aug dir:
340 alegre n’es, senes mantir,
341 e de solas,
342 e sap servir tost e ivas
343 senes querer
344 la on se tany de son aver,
345 e es humil,
346 suau, franqu’e cuynd’e gentil,
347 e menys d’engan,
348 e d’ensenyaments ha aytan
349 con mester n’a;
350 no parla mal, ni mot vila
351 no l’ix del caix,
352 ni·s trau scarn, ni gita laix
353 de nuyla res,
354 no sab res far que a hom pes,
355 ne a anuig
356 . . .
357 no trobarets, segons que·m cuyt,
358 en sa mayso,
359 ans tots ceyls qui layns so,
360 serts e ensenyats
361 e be apreses d’amor,
362 ne per sa cambra son pus prous
363 tots sos vezins:
364 tant ha de seny e de prets fins
365 e de valor;
366 de paratge ni de ricor
367 no us cal parlar,
368 de totes parts li·n ve, so·m par,
369 pro e assats.
370 D’aqui avant vos vull comptar
371 con la·n conquis,
372 ni co·s defes ans que·m sofris
373 nagun plaser:
374 anch no m’anuge de veser
375 ni de sgardar
376 sa beyla fas, ni pux star
377 un demig jorn
378 que engir no passes e entorn,
379 la on la vis.
380 Estava cap enclis
381 a un depart,
382 tro que·m pensava que .i. sgart
383 m’agues tremes,
384 car ja ella non fera res
385 s’eu la gardes,
386 tant se temia no erres
387 si o vis eu;
388 e si tant fos que be e leu,
389 soptosament,
390 s’esdevengues que a sçient
391 se faes
392 lo seu sgar, ja puys d’un mes
393 no fora en loch
394 que·l posques fer atretal joch,
395 ne que l’ausis,
396 ne que saubes que m’en moris,
397 segons qu’eu cre
398 no li presere ja merce,
399 que s’i tornas.
400 Esters vos dic, anc no fuy las
401 de leys ben dir,
402 e anc no la posqui de re servir
403 que no u fazes,
404 que·m penses loc ni tingues:
405 no·m n’ere car
406 tot so c’altre posques trobar
407 que a mi fos bos,
408 tant era de s’amor cutxos.
409 Mas non vi anch
410 nuyla dompne ab cors tan franc
411 tant squivar,
412 car anc sol la ause preyar
413 que·m sofris,
414 tan solament li descobris
415 ma voluntat:
416 anans fo be un any passat,
417 senes mentir,
418 qu’eu li descobris mon voler.
419 Puys ans que m’en degues partir,
420 be de gran temps,
421 sdevenc cars que fom ensemps
422 per raysonar:
423 “Per que us prech vullats abreujar,
424 dompna, si us plats,
425 que n’ajats qualque pietats
426 d’algun plaser,
427 car ja no·n pux nagun aver,
428 o gran o poc,
429 que ades no m’aleug del foc
430 qui axi m’art”.
431 “Senyer”, dix ella, “Deus vos gard,
432 que ja per mi
433 no ajats mal; si anc vos fi
434 ffayts me perdo:
435 ab fiansa que eu vos do
436 de mi aytant,
437 que si ja may mi sots denant
438 en loc privat,
439 qu’eu lay seray tot de celats
440 sol una vets”.
441 Ez eu respon: “E vos m’avets,
442 dompne, comprats
443 ab una res: que o fassats
444 senes faylir”.
445 “Si faray, si m’o saubets grasir
446 ne tenir car”.
447 “Ja no us cal per ayço trigar,
448 dompna, per Crist,
449 car tost o podets aver vist
450 assi matexs”.
451 “Hosta, senyer, no sots paubers
452 de voluntat:
453 axi u tenits per acabat
454 soptosament”.
455 “Hoc, eu, madona, verament,
456 pus m’es promes”.
457 “Senyer, no us promis anch res
458 que u fes aysi,
459 mas tant que vos fossets ab mi
460 en loc celat.
461 E tench vos fort per abrivat,
462 si Deus m’ajut”.
463 “Dompna, no fassats, que hom perdut
464 no sap que·s diu,
465 e ja m’en metria en un caliu
466 per vostra amor;
467 doncs, be·m devets una foylor
468 leu perdonar”.
469 “Si faray, senyer, si bo vos par
470 ab una re que o sufrats:
471 desir on vejats apereylar”.
472 Ab tant volgui·l la ma baysar
473 per comiats,
474 mas tots se foren ja levats,
475 qui prenien, exemen,
476 lur comiats;
477 e fiu semblan
478 que·m fos baxat per altre re,
479 e bayse li·n, si m’ajut fe,
480 sos peus abdos;
481 anc no u conech, tantost fuy sus.
482 E dix li axi:
483 “Dona, Cel qui fe vos e mi
484 prec que us ajut,
485 e us gart de mal, e us do salut,
486 e us fassa star
487 ab cor que us dege de mi membrar
488 d’essi avant”.
489 “Senyer”, dix ella, “seny d’infant
490 par que ajats.
491 Cuydats que·m sia oblidats,
492 ne que m’oblit?
493 Ans vuyll be que u tingats per dit,
494 senes engan”.
495 E veus que·n parti ab aytant
496 d’eyla pagat,
497 e cuyde aver acabat
498 tot mon afar.
499 Mas encara pogra sperar
500 son cosiment,
501 e si non fos per ardiment
502 qu’eu m’antremis,
503 aytant con pusch qu’eu la vis
504 en algun loch.
505 E tremis li qui li o moch:
506 missatge tall
507 quez anc hom non vi pus leyal
508 ne pus azaut;
509 e cant lo vi, alegre e balt,
510 tornas vas mi,
511 pense·m que bo respost e fi
512 hi ac trobat,
513 e cant a mi·s fo acostat,
514 tot aytantost,
515 pres me comptar lo seu respost
516 celadement:
517 “Senyer, salude us verament,
518 e diu aytant
519 que·l primer jorn d’aci avant
520 que vos vuylats,
521 ab que sauber li o fassats
522 per quiacom,
523 e venits ab algun preuat hom
524 al verger,
525 e gardats no sia hom parler
526 ni abrivats;
527 ela hi sera, tot de celats
528 con mils pora;
529 altra dona amenara
530 tan solament,
531 per tal que tingats parlament
532 de dos en dos
533 e no siats tant amoros
534 con a vos tany.
535 En fayt, en dit e en semblan
536 la honrats gent,
537 e romandra us n’ansenyament
538 e gran valor
539 e ben star c’om port honor
540 a dompna pros.
541 Puys mostrats li vers razos
542 con mils puscats;
543 ffranc e amoros li siats
544 e plasenters,
545 car dompna no·s conquer esters
546 cortesament”.
547 Ez eu fuy pagat verament
548 cant hac ausit
549 ayço que·l missatge m’ac dit,
550 e pres li a dir:
551 “Aymia, be us ay que grayr,
552 si m’ajut Deus.
553 Respos m’avets fayt bo e breus,
554 e conseyll dat,
555 tant que son de vos molt pagat.
556 Mas si vos plats,
557 encara vull que li·m diats
558 de part de mi
559 qu’eu seray l’endema mayti
560 de Sent Johan
561 lay on m’avets dit, sens engan,
562 al seu plaser”.
563 E·l missatge feu li saber
564 con abans poch.
565 E cant ma dona fo en loc
566 ques erem pres,
567 ab l’om ensemps, per nuyla res
568 no·m volch parlar,
569 mas pres me una vets baysar
570 e anech s’en.
571 Ez eu quaix hom axit de seny
572 e de sauber,
573 anc no regonech lo plaser
574 que ele·m fe;
575 tant hac de mereveyl’ab me
576 con no·m dix res,
577 ne·m volc sofrir qu’eu li dixes
578 ne be ne mal,
579 ans s’en tornec vas son hostal
580 tost e ivas.
581 E romas i tot faylonas
582 e cossiros,
583 mas tantost fuy gay e joyos
584 cant mi menbret
585 lo .i. dous baysar qu’ele·m donet.
586 E perpense·m:
587 sitot pauch de solas aguem,
588 e amor mi fes,
589 pus m’ach ates so que·m promes
590 complidament,
591 c’anch no·m promes, al meu scient,
592 mas un baysar,
593 e per ayço no·m volc parlar,
594 ans s’en stech.
595 Pus, cant se feu que no u counech,
596 volc s’en star,
597 per qu’eu no dey ella blasmar,
598 mas mi matex.
599 Entretant en sta sayso,
600 un missatge venc tost vas mi
601 e dix: “Senyer, co stats ayxi
602 tot cossiros?”
603 “Amich, car be hi a raysos,
604 si Deus me saul”.
605 “Senyer, qui us garia d’aquex mal
606 c’avets tan gran
607 seria c’adaranan
608 ffossets pus cert”.
609 “Amich, hoc, e pus apert
610 e pus avist,
611 e jur vos be per Jhesuchrist,
612 que si null temps
613 erem axi abdos ensemps,
614 que gardaria
615 que tot quant posques li querria,
616 tot per rayso,
617 que no·m posas ocasio
618 qu’eu no li·n quis”.
619 “Senyer”, dix, “ella no y falis,
620 en veritat
621 si·l lexas far sa voluntat,
622 ans vos dic be
623 que, si la forsassets en re
624 que us tengra dan;
625 e car no fos avol, ni vilan,
626 ne descausits,
627 valra us aytant, segons que dits,
628 que·s colgara
629 ab vos ensemps; mas no u fara
630 tro que siats
631 un pauc per ella trabayllats
632 pel mon sercan,
633 e si trobats dona semblan
634 de tot en tot,
635 ne si elle us vol sonar mot
636 ne que us abras,
637 que us en tornets tost e ivas
638 e far ho a”.
639 “Amich, be parlats en va,
640 e ab suan,
641 e be conech que us ferets scarn
642 eres de mi,
643 pero dic vos que bo mayti,
644 pus qu’ele u vol,
645 ans que sia axit lo sol
646 seray moguts,
647 e iray tant, tro que m’ajut
648 Nostre Senyor,
649 que haja vist vostra seror
650 d’altre semblant.
651 E si per astre·m ve denant
652 d’ella trobar,
653 poray tot mon fayt acabar
654 senes faylir”.
655 “Hoc, e senes mentir,
656 qu’exi u promes”.
657 “Doncs, amich, pus axi es
658 tornats vos en,
659 e fayts li membrar soven
660 tot mon afar,
661 que eu iray d’uymay sercar
662 so que m’a dit”.
663 E cant ella ho ac ausit
664 tornet s’en tost.
665 Pus hac ausit lo seu respost,
666 d’equi avant
667 en un palafre cavalcant,
668 de jorn en jorn,
669 e aney axi per lo mon
670 be per un any,
671 que anc no vi dona semblan
672 de ver en ver,
673 e anc no pusch logar sauber
674 on dona fos,
675 qu’eu no y estes, sens falios,
676 tro que la vis.
677 Cant per .i. dilus matis,
678 que·m fuy levat,
679 e ac mon palafres enseylat,
680 gent e suau,
681 e pensi seguir l’esclau
682 d’un gran cami,
683 e nagun hom no fo ab mi
. . .».
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2001.
Ms.: Fb. || 30 gitei] gitec. — 52 volria·l] volrials. — 89 las] laixs. — 112 qu’es] que. — 116 d’encant] deu encant. — 172 prims] prems. — 199 la rosa quan ve al] rosa quan ve la al. — 246 dins] deus. — 278 qui·l] quils. — 285 al] als. — 292 qui·ls] quil. — 298 e·n] e. — 382 que·m] ques. — 412 la ause] lau ause. — 433 fi] vi. — 458 fes] fos. — 502 qu’eu m’antremis] quem nantremis. 545 esters] enters. — 550 pres] pris. — 575 ab] am. — 577 ne·m] nom. — 649 haja] ja ay. — 641 ferets] serets. — 659 membrar] membran. — 663 ell] ella. — 675 estes] stiers. — 679 ac] anc.
Incipitario
degli anonimi
Indice
degli autori
