Rialc
Rao 0.118
Poesie anonime
1 Quant ay lo mon consirat,
2 tot l’als es nient mas Deu,
3 et, come be·m son apensat,
4 lo comyat es forment greu.
5 E car nos em de greus peccatz
6 carregats, si u enquerem,
7 podra·ns esser perdonat
8 can senyor tal avem
9 cui plad merce pus que platz,
10 car n’es axi acustumatz.
11 Aytal senyor devem tembre e honrar,
12 qui per nos totz se volc tant humiliar
13 can trames l’angel seu per la dona saludar
14 e·l plac en ela entrar.
15 Quan ço fon fayt per nos altres a salvar
16 en la crotz lo seu sang volc escampar,
17 e apres la seu mort al terç yorn ressucitar
18 que·ns pogues tots deliurar.
19 Al quarte dia volc el cel puyar
20 e·l cinquante Sent Spirit envisar
21 per ço qui s’enflames e poguessen preicar
22 la fe, per nos a salvar.
23 Apres la fi del mon venra per jutyar
24 los bons e·ls mals, segons lur just cobrar,
25 gosar do e trobar, car axi cove a far
26 per dretura a salvar.
27 Hon preyarem tots ensims lo creador
28 que·ns do s’amor e·ns gart de mal e d’error.
Ed. Barbara Spaggiari, «La ‘poesia religiosa anonima’ catalana o occitana», Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, III s., 7, 1977, pp. 117-350, a p. 273.
In Parramon le strofi I-II rispondono al n. 0.118, le strofi III-VI, metricamente discontinue, al n. 0.118a.