Rialc
Rao 0.129
Poesie anonime
Versione di Olot
1 Seyer <ver> Deus, qi formest Adam
2 e asagest la fe d’Abraham
3 e volgist pendre carn e sang
4 per nos, tant fuyst umils e franc,
5 <e> puyx liurest ton cor a martire,
6 hon mon cor pensa e s’albire
7 qe feyst trob gran homelitat
8 segons tan alta potestat;
9 Deus Iesu Xrist, fil de Maria,
10 Seyer, mostra·m la dreta via
11 e no gartz los meus naletz
12 e retorna m’els camins dretz.
13 C’uymas be·m tayn qe me·n descobre
14 tant he estat en mala hobra:
15 tostems ame gran avareza
16 e ac mon cor en gran cobeza,
17 volenters ajuste vas me
18 e no gens tot per bona fe,
19 volenters abrase l’altruy
20 e no garde ne cal ne cuy
21 e fuy tostems de malenconi
22 e mantinc hobra de demoni,
23 <e> can me ven cor qe me·n partis
24 e qe a tu, <Seyer> ver Deus, servis.
25 Pecat m’azauta qi·m refrescha,
26 qi·m sab pus doucs qe mel ne brescha,
27 e retorna m’el recaliu,
28 qi m’es salvadge e esqiu,
29 tant me sobren pecatz mortals,
30 si tu, Seyer ver Deus, no·m vals.
31 Tant es couent lo mal qi·m tocha
32 qe no·l puyx comtar ab ma bocha,
33 ne metge no me·n pot valer
34 si tu no·m vals per ton plaser.
35 Glorios Deus, per ta merse,
36 dresa ta cara devas me,
37 e remembre·t lo greu trebayl
38 c’axi·m tensa e m’asay;
39 qe·ls meus pecatz no son per nombre,
40 per tal tem qe la mort m’encombre,
41 si·ls meus pecatz son masa trobs
42 lo teu conseyl m’a molt grans obs
43 gram merse·t clam com om vensut
44 qe m’agut, Deus, per ta vertut
45 q’en pecat son nat e noyrit
46 e en pecat he tant durmit
47 c’a penes vey la clara lutz
48 qe·l teu Sant Esperit m’adutz;
49 en escur vag com per tenebres,
50 malalte son pus qe de febres,
51 en caytiver gac e en pena
52 e tenc el col tan gran cadena
53 si qe tot m’a pesegat e frant,
54 tam fort es dura e pesant.
55 Glorios Deus, Seyer del tron,
56 si·t plad, deliura·m de preson;
57 c’ab gran delor t’apel e·t crit,
58 Seyer, no·m metes en oblit;
59 hoblidat m’as per ma folor,
60 car no·t servi com a seyor,
61 e foy pus fret qe neu ne glas
62 can me partis del teu solas.
63 Seyer ver Deus, dona·m calor
64 e sey e forsa e vigor
65 e conexensa e saber,
66 con eu te fasa ton plaser.
67 Seyer <ver> Deus, fay nedeu mon cor,
68 de totes partz dins e defors,
69 d’erguyl e de mala volentat
70 . . .
71 e retorna m’al teu servesi
72 e salva m’al gorn del gudisi.
73 Seyer ver Deus, tramit me lum
74 qi·m get dels uls aqest mal fum,
75 axi qe sien bels e clars,
76 e qe no sien durs ne avars
77 e regonega teus senders
78 c’axi son plens e dreturers
79 . . .
80 can pren los mals q’eu layx los bens.
81 [D]eus, garda·m dels camins dels pecs
82 [qe] la mort troba mutz e secs
83 [per] lur gran dezaventura
84 qi molt es salvadge e dura.
85 Deus, perdona·m dins ma via
86 totz mos pecatz e ma falia,
87 . . .
88 ans qe la mort me sobreprenga,
89 car penedensa del adoncs
90 no val a l’arma .iiij. goncs.
91 [A]juda·m Deus, tost, no m’o trics,
92 [c]ar totz mortals enemics
93 [n’]aurien gog senes acort
94 [s]i·m podien adur a mort.
95 Seyer <ver> Deus, molt m’o tinc a tala
96 car eu no trob gin ne escala
97 on te posqes venir davant
98 lay un son li gaug e·ls sans.
99 Deus, qi feyst tam bels miracles
100 acuyl me els teus sans tabernacles,
101 car tot mon seyn e m’esperansa
102 he en la tua piatansa,
103 q’el mon no say hom tan deliure
104 posqes totz mos pecatz escriure.
105 Mes tu, Seyer ver Deus, qi sabs
106 mos pensamens e totz mos abs,
107 a tu no pusc eser selatz
108 cal son, cal fuy, tal he estatz.
109 Tant he pecat qe no y say comte:
110 si anc fiu mal, ara son domde
111 Deus, mostra·m gin com me·n partescha
112 per tal qe·t lauze e qe·t graescha,
113 car tu Deus doucs e amoros,
114 e Seyor del tot poderos.
115 Seyer ver Deus, dins tes horeyes
116 entin mos clams e mes qereyles;
117 apres moure ma tenson vera,
118 de goneyons, lo cap ves tera,
119 les mans guntes e·l cap enclin
120 tant <en>tro <qe>·t prenda merse de mi
121 e lavaray soven ma cara,
122 per tal qe sia frescha e clara
123 ab l’ayga clara de la font
124 qi nax el cor la sus el front,
125 car lagremes e plans e plors
126 son de l’arma fruytz e flors.
127 Seyer ver Deus, entin mos precs:
128 en esta cuyta no·m desnecs
129 ca son eu ton parent carnal
130 e ton parent esperital,
131 q’eu son ton fil e tu mon paire,
132 e mon Seyor e mon salvaire,
133 q’eu son ton fil, tu mon parent:
134 ages de mi bon causiment;
135 <car> tu es fort alt es eu fort bayx
136 car pecatz m’an vensut e layg.
137 Dels enemics me garda, Seyer,
138 qi·m volen damnar e destreyer,
139 empara, Deus, mon esperit
140 ans qe del tot sia delit
141 e dona·m vida eternal
142 el teu regne selestial.
Amen. Amen. Amen.
Versione di Sant Pere de les Puel·les
1 Senyor Deus, qui formas Adam
2 e assajas la fe d’Abraham
3 e denyas pendre carn e sanch
4 per nos, tant fos homil e franch.
5 Liuras vostre cors a martir
6 per qu’en mon cor pens e m’albir
7 que trop faes d’omilitat
8 tan alt rey e tan exalçat.
9 Ver fill de la verge Maria,
10 vos me metets en bona via
11 e no guardets los meus nelets,
12 ensenyats me bos camis drets
13 be·m tany vuymes que me descobra
14 tant e estat en mala obra:
15 que tots temps ame avarea
16 e tinch mon cor en gran cobea,
17 volenters abraçe l’altruy
18 e no guarde ne qual ne cuy,
19 a moltes obres m’ajuste
20 que no eren de bona fe,
21 tots temps fuy ple de malenconi
22 e mantinch obre de demoni,
23 per que he cor que me partescha
24 e que a vos ver Deu servescha.
25 Mas peccat m’esalta e·m refrescha
26 qui·m sap pus dolç que mel ne brescha
27 e retorna m’al recaliu,
28 qui m’es salvage e esquiu;
29 pres estich en peccat mortal,
30 si donchs vostre poder no·m val.
31 Tant es choent lo mal qui·m tocha
32 que no u pux comptar de ma bocha,
33 ne metge no me·n pot valer
34 si no sol vos ab vostre poder.
35 Senyor Deus, per vostra merçe,
36 girats la cara enves me
37 e trets me d’aquests greus paranys;
38 de dolor e de greus treballs
39 los peccats son senes nombre,
40 Senyor, lo dimoni no m’encombre,
41 Senyor, obs m’es vostre socors
42 no me·n siats contraditors.
43 Merçe vos clam, com a vençut,
44 que la vostra merçe m’ajut:
45 en peccat son nat e nodrit
46 e en peccat he tant dormit,
47 no puix veer la claredat sens nuu,
48 que la vostra virtut m’aduu;
49 en escur vaig e en tenebres,
50 malalt son de tots mos membres,
51 en catiu jach e en pena
52 e port al coll molt greu cadena
53 que tot m’a pecejat e frant,
54 tan fort m’es, dura e pesant.
55 Senyor Deus, entenets mos prechs
56 e sanats me de mos mals pechs;
57 glorios Deus, Senyor del tro,
58 delliurats me de preso;
59 ab dolor vos apell e us crit,
60 ver Deus, no·m gitets en oblit;
61 veig que oblidat m’avets Senyor
62 e dellenquit per ma follor,
63 molt pus fret so que neu ne glaç
64 pus parti de vostre solaç.
65 Senyor Deus, donat me calor
66 que m’escalf en vostra amor
67 e dats me força e poder
68 com faça lo vostre voler.
69 Glorios Deus, salvat mon cors,
70 si us play, Senyor, dins e defors;
71 guardats me, Senyor, de tot vici
72 al dia tement del judici.
73 Fets me dir mos torts ab ma lengua
74 ans que la mort me sobreprenga,
75 car penitencia de lla que·s fa
76 a l’arma non val mas deça;
77 Deus, guardats me dels homens pechs
78 que la mort troba muts e çechs;
79 ver Deus, trametets me tost lum
80 que·m git dels hulls aquest mal fum,
81 axi que sien bells e clars
82 e no sien durs ne avars;
83 los bons camins e·ls drets senders
84 me mostrats, Senyor, dreturers.
85 Ajudats me sens tot destrichs,
86 que no m’encombre l’enemichs
87 qui se sforcen molt volenters
88 que·m sien a la mort sobrers;
89 mas vos, Senyor, m’edreçats tant
90 que segur vos venga davant
91 al vostre regne benestants
92 hon sots ab los angels e sants.
93 Vos, qui sots Senyor de miracle,
94 acullits me al vostre habitacle;
95 vos sots mon be e ma esperança,
96 en vos es tota ma fiança.
97 En major nombre que arena
98 port yo peccats en ma esquena
99 e no es null hom tan delliure
100 que·ls meus peccats pogues escriure.
101 E vos, Senyor, tan solaments
102 sabets tots los meus penssaments
103 ne yo no us pux tenir çelat
104 qui fuy, qui so ne qui e estat.
105 Tant he peccat, per mon poch seny,
106 que·l peccat a la mort m’empeny
107 mas .j. bon conort me·n reffrescha,
108 Senyor, que us lou e us beneescha.
109 Merçe claman vos loare
110 e ab mans juntes plorare,
111 e·ls genols en terra, cap cli
112 tro que us prena merçe de mi;
113 e sovin lavare ma cara,
114 per ço que sia bella e clara,
115 ab laygua fresca de la font
116 qui nex al cor e puja al front,
117 car lagremes e plants e plors
118 son de la arma fruyts e flors.
119 Vos, Senyor, sots alt e yo baix
120 car peccats m’an vençut e llas;
121 Dels enemichs me guardats, Senyer
122 qui·m volen dampnar e destrenyer
123 que no·m prenen mon esperit
124 ans que del tot sia fenit.
125 E prech ne la verge Maria,
126 mare nostra, que ella sia
127 avocada ab vos, son car fill,
128 que·m guardets del mortal perill
129 e·m façats venir en l’ostal
130 de la vostra cort çelestial;
131 gloria e laor sens fi
132 sia dada, sens tot si,
133 al Pare, qui es tot poderos,
134 e al Fill, qui es tot glorios,
135 e al Sant Esperit, tots tres
136 un Deu, Senyor de tota res,
137 qui·ns faça estar en son servir,
138 e salvats puscham fenir.
Amen.
Ed. Paolo Squillacioti, «Senher Dieu[s], que fezist Adam di Folchetto di Marsiglia e due versioni catalane», Studi mediolatini e volgari, 41, 1995, pp. 127-164.
Sono due versioni catalane di un componimento attribuito a Folquet de Marselha nel ms. occitano R (Parigi, BnF, fr. 22543; primo quarto del sec. XIV). La versione di Olot (Arxiu Històric Comarcal, Fons notarials, Santa Pau, 2) risale probabilmente al 1276; quella del ms. di Sarrià (Monestir de Sant Pere de les Puel·les; x11 del Repertori di Massó Torrentes) al 1378. Quest’ultimo codice è andato perduto, sicché il testo del poemetto ci è noto solo dalla trascrizione di Ferran Valls i Taberner, «Manuscrit literari del monestir de St. Pere», Estudis universitaris catalans, 6, 1912, pp. 347-350.
Rispetto al testo pubblicato nel 1995, l’editore introduce qui tre correzioni nella versione di Sant Pere: 44 majut > m’ajut; 83 e els > e·ls; 103 nous > no us. A differenza che nell’ed. a stampa, si numerano nella versione di Olot anche i versi mancanti, ma si avverta che la lacuna potrebbe estendersi per più di un verso.
Versione
di Olot || 23 +1. — 24 +2. — 38 –1. — 67 + 1. — 69 +1. — 92
–1. — 95 +1. — 120 +2. — 135 +1.
Versione di Sant Pere || 47 +1. — 50 –1. — 51 –1. — 75 +1. — 127 +1. — 132 –1. — 138 –1.
Si vedano le seguenti annotazioni dell’editore: «Considerato l’interesse linguistico del testo, l’edizione [della versione di Olot] è conservativa: segnalo pertanto [qui sopra] ipometrie e ipermetrie senza emendare, limitandomi a racchiudere fra parentesi uncinate le parti che, da un confronto con R, mi paiono interpolate. La c. 26r presenta qualche problema di lettura lungo il margine sinistro per via della rilegatura che copre l’iniziale dei vv. 88-91; una lacerazione nella carta impedisce la lettura dei vv. 80-81 (al v. 81 s’intravede un tratto orizzontale sotto il rigo, probabile residuo di per abbreviato): integro fra parentesi quadre le lettere illeggibili, ricavandole dal confronto con R e con l’ed. di Padre Nolasc [Nolasc del Molar, Una poesia religiosa del segle XIII, vol. I, Olot, Biblioteca Olotina, 1953]. Il v. 105 è trascritto in verticale sul marg. ds. di c. 26r e richiamato nel testo da una croce; al v. 113 qereyles si ricava da qereyeles con la penultima e espunta e l’ultima soprascritta a -s; al v. 121 sus è soprascritto a ens cassato; infine al v. 138 fra e e dona(m) c’è un da cassato. Risultando perduto il ms. di S. Pere, sono invece costretto a riprodurre la trascrizione di Valls i Taberner, limitandomi alla modifica della punteggiatura, dove possibile uniformata a quella delle altre due versioni, e all’aggiunta di diacritici [...]. Ho inoltre interpretato il senso del v. 132 [vd. Squillacioti, «Senher Dieu[s]...», III, § 2.3.2], la cui incomprensione era segnalata dall’editore con un punto interrogativo fra parentesi» (pp. 160-161).
Visualizzazione sinottica dei tre testi
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori