Rialc
Rao 0.129

[Regolare il formato dei caratteri del browser in base al verso più lungo]

 

R

Olot

Sant Pere de le Puel·les


    1       Senher Dieu[s], que fezist Adam
    2       e assagiest la fe d’Abram
    3       e denhest penre carn e sanc
    4       per nos, tant fust humils e franc,
    5       pueys lieuriest ton cors a martire,
    6       don mos cors en pessan m’albire
    7       que trop fezist d’umilitat
    8       segon ta auta poestat;
    9       Dieu[s] Iesu Crist, filh de Maria,
    10     Senher, mostra·m la drecha via
    11     e no·y esgart[z] los meus neletz
    12     e retorna·m als camis dretz.
    13     Hueymay be·s tanh qu’ieu m’en descobra
    14     tan ai estat en mala obra:
    15     tostemps ame[i] gran avareza
    16     e tenc mon cor en cobezeza,
    17     voluntiers ajustiey vas me
    18     e non ges tot per bona fe,
    19     volontiers amassey l’autrui
    20     e non gardey ni qual ni cuy,
    21     e fuy tostemps de malenconi
    22     e mantinc obra de demoni,
    23     can me venc en cor que·m partis
    24     e que a tu, ver Dieu, servis.
    25     Peccatz m’azauta que·m refresca,
    26     que m’es pus dos que mel ni bresca,
    27     e retorna·m al recalieu,
    28     que m’es salvatje et esquieu,
    29     tan me sobro peccatz mortals,
    30     si tu, vers Dieu[s] doncx no m’en vals.
    31     Tant es cozens lo mal[s] que·m toca
    32     que no·l puesc comtar ab la boca,
    33     ni metje no m’en pot valer
    34     si tu no·m vals per ton plazer.
    35     Glorios Dieu[s], per ta merce,
    36     dressa ta cara devan me
    37     e remira lo greu trebalh
    38     c’aissi·m tensona e m’assalh;
    39     que·l mieu pecat no son per nombre,
    40     per tal tem que la mort[z] m’encombre,
    41     que·l mieu peccat son massa trops
    42     e·l tieu[s] cocelh[s] m’a mot gran obs.
    43     Gran merce·t clam com hom vencut[z]
    44     que m’aiut[z], Dieu[s], per ta[s] vertut[z]
    45     qu’en pecat soy natz e noiritz
    46     et en peccat ai tan dormit
    47     c’a pena vey la clara lutz
    48     que·l tieu[s] sant[z] esperit[z] m’adutz;
    49     en escur vauc com per tenebras,
    50     malautes suy pus que de febras,
    51     en caitivier jac et en pena
    52     e tenc al col tan gran cadena
    53     que totz soy pesseiatz e franhs,
    54     tan fort es dura e pezans.
    55     Glorios Dieu[s], senher del tro,
    56     si·t platz, deslieura·m de preio;
    57     ab gran dolor t’apel et crit,
    58     Senher, no·m metas en oblit;
    59     oblidat m’as per ma folor,
    60     car no·t servi coma senhor,
    61     e soi pus freg[z] que neu[s] ni glas
    62     can me parti del tieu solas.
    63     Glorios Dieu[s], dona·m calor
    64     e sen e forsa e vigor
    65     e conoissensa e saber,
    66     qu’ieu te serva a ton plazer.
    67     Senher Dieu[s], fay nede mon cor,
    68     de totas partz dins e defor,
    69     de tota mala volontat
    70     e d’erguelh e de malvestat,
    71     e retorna·m al tieu servizi
    72     e salva·m al jorn del juzizi.
    73     Glorios Dieu[s], tramet me lum
    74     que·m get dels huelhs aquel mal fum,
    75     aisi que sian bel e clar,
    76     que no sian dur ni avar
    77     e reconosca·ls tieus sendiers
    78     c’aisi son plas e drechuriers,
    79     qu’ieu res no vey ni say on so,
    80     ans prenc lo mal e lays lo bo.
    81     Senher Dieu[s], garda·m dels camis
    82     que la mortz troba tan mesquis
    83     e de lur gran desaventura
    84     dels enemicx que es tan dura.
    85     Dieu[s], perdona me en ma vida
    86     totz mos peccatz e ma falhida,
    87     ans que la mortz me sobrevenga,
    88     can non poirai menar la lenga,
    89     car penedensa del adoncx
    90     no val a l’arma .iiij. joncx.
    91     Ajuda·m Dieu[s], tost, no m’o tricx,
    92     car totz mos mortals enemicx
    93     n’aurian gaug senes acort
    94     si·m podian lieurar a mort.
    95     Senher Dieu[s], mot m’o tenc a tala
    96     car ieu non truep genh ni escala
    97     on te pogues venir denan
    98     lai sus hon son li gaug e·l san.
    99     Dieus, tu que fist tan bel miracle
    100   met me el tieu sant habitacle,
    101   car tot[z] mos cor e m’esperansa
    102   es en la tua piatansa,
    103   car pus greu comte que d’arena
    104   port de pecat sus en l’esquena:
    105   qu’el mon no sai hom tan deslieure
    106   pogues totz mos pecatz escrieure.
    107   Mas tu, Senher vers Dieu[s], que saps
    108   mos pessamens e totz mos abs,
    109   a tu non puesc esser selatz
    110   cal[s] fuy, cal[s] soy, cal[s] ai estat[z].
    111   Tant ai peccat que non sai comte:
    112   si anc fuy fols, aras soi domde,
    113   car pecat[z] m’a cubert e clors
    114   de totas partz me tenon mors:
    115   Dieu[s], dona·m genh co m’en partisca
    116   per so que·t laus e que·t grazisca,
    117   car tu yest Dieu[s] dos, amoros,
    118   e Senher Dieu[s] totz poderos.
    119   Veray[s] Dieu[s], dressa tas aurelhas,
    120   enten mos clams e mas querelhas;
    121   aisi·t mourai tenson e guerra,
    122   de ginolhos, lo cap vas terra,
    123   las mas juntas e·l cap encli
    124   tan tro·t prenda merce[s] de mi,
    125   e lavarai soven ma cara,
    126   per tal que sia fresqu’e clara,
    127   ab l’aiga cauda de la fon
    128   que nais del cors lai sus el fron,
    129   car lagremas e plans e plors
    130   so son a l’arma frutz e flors.
    131   Senher Dieu[s], en tu ay mos precx:
    132   en esta cocha no·m desnecx
    133   ja soi ieu tos parens carnals
    134   e tos parens esperitals,
    135   ieu soi tos filhs e tu mos paire,
    136   lo mieu[s] senhor e·l mieu[s] salvaire,
    137   ieu soi tos filhs, tu mos parens:
    138   aias de mi bos chauzimens;
    139   car ieu soi ples de tot peccat
    140   e tu, Senher, d’umilitat;
    141   tu iest fort aut[z] et yeu trop bas,
    142   car peccat[z] m’a vencut e las.
    143   Dels enemicx me garda, Senher,
    144   que·m volon dampnar e destrenher,
    145   ampara·m, Dieus, mos esperitz
    146   ans qu’en sia del tot partitz
    147   e dona·m vida eternal
    148   el tieu regne selestial.
             Amen.


    1       Seyer <ver> Deus, qi formest Adam
    2       e asagest la fe d’Abraham
    3       e volgist pendre carn e sang
    4       per nos, tant fuyst umils e franc,
    5       <e> puyx liurest ton cor a martire,
    6       hon mon cor pensa e s’albire
    7       qe feyst trob gran homelitat
    8       segons tan alta potestat;
    9       Deus Iesu Xrist, fil de Maria,
    10     Seyer, mostra·m la dreta via
    11     e no gartz los meus naletz
    12     e retorna m’els camins dretz.
    13     C’uymas be·m tayn qe me·n descobre
    14     tant he estat en mala hobra:
    15     tostems ame gran avareza
    16     e ac mon cor en gran cobeza,
    17     volenters ajuste vas me
    18     e no gens tot per bona fe,
    19     volenters abrase l’altruy
    20     e no garde ne cal ne cuy
    21     e fuy tostems de malenconi
    22     e mantinc hobra de demoni,
    23     <e> can me ven cor qe me·n partis
    24     e qe a tu, <Seyer> ver Deus, servis.
    25     Pecat m’azauta qi·m refrescha,
    26     qi·m sab pus doucs qe mel ne brescha,
    27     e retorna m’el recaliu,
    28     qi m’es salvadge e esqiu,
    29     tant me sobren pecatz mortals,
    30     si tu, Seyer ver Deus, no·m vals.
    31     Tant es couent lo mal qi·m tocha
    32     qe no·l puyx comtar ab ma bocha,
    33     ne metge no me·n pot valer
    34     si tu no·m vals per ton plaser.
    35     Glorios Deus, per ta merse,
    36     dresa ta cara devas me,
    37     e remembre·t lo greu trebayl
    38     c’axi·m tensa e m’asay;
    39     qe·ls meus pecatz no son per nombre,
    40     per tal tem qe la mort m’encombre,
    41     si·ls meus pecatz son masa trobs
    42     lo teu conseyl m’a molt grans obs
    43     gram merse·t clam com om vensut
    44     qe m’agut, Deus, per ta vertut
    45     q’en pecat son nat e noyrit
    46     e en pecat he tant durmit
    47     c’a penes vey la clara lutz
    48     qe·l teu Sant Esperit m’adutz;
    49     en escur vag com per tenebres,
    50     malalte son pus qe de febres,
    51     en caytiver gac e en pena
    52     e tenc el col tan gran cadena
    53     si qe tot m’a pesegat e frant,
    54     tam fort es dura e pesant.
    55     Glorios Deus, Seyer del tron,
    56     si·t plad, deliura·m de preson;
    57     c’ab gran delor t’apel e·t crit,
    58     Seyer, no·m metes en oblit;
    59     hoblidat m’as per ma folor,
    60     car no·t servi com a seyor,
    61     e foy pus fret qe neu ne glas
    62     can me partis del teu solas.
    63     Seyer ver Deus, dona·m calor
    64     e sey e forsa e vigor
    65     e conexensa e saber,
    66     con eu te fasa ton plaser.
    67     Seyer <ver> Deus, fay nedeu mon cor,
    68     de totes partz dins e defors,
    69     d’erguyl e de mala volentat
    70     . . .
    71     e retorna m’al teu servesi
    72     e salva m’al gorn del gudisi.
    73     Seyer ver Deus, tramit me lum
    74     qi·m get dels uls aqest mal fum,
    75     axi qe sien bels e clars,
    76     e qe no sien durs ne avars
    77     e regonega teus senders
    78     c’axi son plens e dreturers
    79     . . .
    80     can pren los mals q’eu layx los bens.
    81     [D]eus, garda·m dels camins dels pecs
    82     [qe] la mort troba mutz e secs
    83     [per] lur gran dezaventura
    84     qi molt es salvadge e dura.
    85     Deus, perdona·m dins ma via
    86     totz mos pecatz e ma falia,
    87     . . .
    88     ans qe la mort me sobreprenga,
    89     car penedensa del adoncs
    90     no val a l’arma .iiij. goncs.
    91     [A]juda·m Deus, tost, no m’o trics,
    92     [c]ar totz mortals enemics
    93     [n’]aurien gog senes acort
    94     [s]i·m podien adur a mort.
    95     Seyer <ver> Deus, molt m’o tinc a tala
    96     car eu no trob gin ne escala
    97     on te posqes venir davant
    98     lay un son li gaug e·ls sans.
    99     Deus, qi feyst tam bels miracles
    100   acuyl me els teus sans tabernacles,
    101   car tot mon seyn e m’esperansa
    102   he en la tua piatansa,
    103   q’el mon no say hom tan deliure
    104   posqes totz mos pecatz escriure.
    105   Mes tu, Seyer ver Deus, qi sabs
    106   mos pensamens e totz mos abs,
    107   a tu no pusc eser selatz
    108   cal son, cal fuy, tal he estatz.
    109   Tant he pecat qe no y say comte:
    110   si anc fiu mal, ara son domde
    111   Deus, mostra·m gin com me·n partescha
    112   per tal qe·t lauze e qe·t graescha,
    113   car tu Deus doucs e amoros,
    114   e Seyor del tot poderos.
    115   Seyer ver Deus, dins tes horeyes
    116   entin mos clams e mes qereyles;
    117   apres moure ma tenson vera,
    118   de goneyons, lo cap ves tera,
    119   les mans guntes e·l cap enclin
    120   tant <en>tro <qe>·t prenda merse de mi
    121   e lavaray soven ma cara,
    122   per tal qe sia frescha e clara
    123   ab l’ayga clara de la font
    124   qi nax el cor la sus el front,
    125   car lagremes e plans e plors
    126   son de l’arma fruytz e flors.
    127   Seyer ver Deus, entin mos precs:
    128   en esta cuyta no·m desnecs
    129   ca son eu ton parent carnal
    130   e ton parent esperital,
    131   q’eu son ton fil e tu mon paire,
    132   e mon Seyor e mon salvaire,
    133   q’eu son ton fil, tu mon parent:
    134   ages de mi bon causiment;
    135   <car> tu es fort alt es eu fort bayx
    136   car pecatz m’an vensut e layg.
    137   Dels enemics me garda, Seyer,
    138   qi·m volen damnar e destreyer,
    139   empara, Deus, mon esperit
    140   ans qe del tot sia delit
    141   e dona·m vida eternal
    142   el teu regne selestial.
             Amen. Amen. Amen.


    1       Senyor Deus, qui formas Adam
    2       e assajas la fe d’Abraham
    3       e denyas pendre carn e sanch
    4       per nos, tant fos homil e franch.
    5       Liuras vostre cors a martir
    6       per qu’en mon cor pens e m’albir
    7       que trop faes d’omilitat
    8       tan alt rey e tan exalçat.
    9       Ver fill de la verge Maria,
    10     vos me metets en bona via
    11     e no guardets los meus nelets,
    12     ensenyats me bos camis drets
    13     be·m tany vuymes que me descobra
    14     tant e estat en mala obra:
    15     que tots temps ame avarea
    16     e tinch mon cor en gran cobea,
    17     volenters abraçe l’altruy
    18     e no guarde ne qual ne cuy,
    19     a moltes obres m’ajuste
    20     que no eren de bona fe,
    21     tots temps fuy ple de malenconi
    22     e mantinch obre de demoni,
    23     per que he cor que me partescha
    24     e que a vos ver Deu servescha.
    25     Mas peccat m’esalta e·m refrescha
    26     qui·m sap pus dolç que mel ne brescha
    27     e retorna m’al recaliu,
    28     qui m’es salvage e esquiu;
    29     pres estich en peccat mortal,
    30     si donchs vostre poder no·m val.
    31     Tant es choent lo mal qui·m tocha
    32     que no u pux comptar de ma bocha,
    33     ne metge no me·n pot valer
    34     si no sol vos ab vostre poder.
    35     Senyor Deus, per vostra merçe,
    36     girats la cara enves me
    37     e trets me d’aquests greus paranys;
    38     de dolor e de greus treballs
    39     los peccats son senes nombre,
    40     Senyor, lo dimoni no m’encombre,
    41     Senyor, obs m’es vostre socors
    42     no me·n siats contraditors.
    43     Merçe vos clam, com a vençut,
    44     que la vostra merçe m’ajut:
    45     en peccat son nat e nodrit
    46     e en peccat he tant dormit,
    47     no puix veer la claredat sens nuu,
    48     que la vostra virtut m’aduu;
    49     en escur vaig e en tenebres,
    50     malalt son de tots mos membres,
    51     en catiu jach e en pena
    52     e port al coll molt greu cadena
    53     que tot m’a pecejat e frant,
    54     tan fort m’es, dura e pesant.
    55     Senyor Deus, entenets mos prechs
    56     e sanats me de mos mals pechs;
    57     glorios Deus, Senyor del tro,
    58     delliurats me de preso;
    59     ab dolor vos apell e us crit,
    60     ver Deus, no·m gitets en oblit;
    61     veig que oblidat m’avets Senyor
    62     e dellenquit per ma follor,
    63     molt pus fret so que neu ne glaç
    64     pus parti de vostre solaç.
    65     Senyor Deus, donat me calor
    66     que m’escalf en vostra amor
    67     e dats me força e poder
    68     com faça lo vostre voler.
    69     Glorios Deus, salvat mon cors,
    70     si us play, Senyor, dins e defors;
    71     guardats me, Senyor, de tot vici
    72     al dia tement del judici.
    73     Fets me dir mos torts ab ma lengua
    74     ans que la mort me sobreprenga,
    75     car penitencia de lla que·s fa
    76     a l’arma non val mas deça;
    77     Deus, guardats me dels homens pechs
    78     que la mort troba muts e çechs;
    79     ver Deus, trametets me tost lum
    80     que·m git dels hulls aquest mal fum,
    81     axi que sien bells e clars
    82     e no sien durs ne avars;
    83     los bons camins e·ls drets senders
    84     me mostrats, Senyor, dreturers.
    85     Ajudats me sens tot destrichs,
    86     que no m’encombre l’enemichs
    87     qui se sforcen molt volenters
    88     que·m sien a la mort sobrers;
    89     mas vos, Senyor, m’edreçats tant
    90     que segur vos venga davant
    91     al vostre regne benestants
    92     hon sots ab los angels e sants.
    93     Vos, qui sots Senyor de miracle,
    94     acullits me al vostre habitacle;
    95     vos sots mon be e ma esperança,
    96     en vos es tota ma fiança.
    97     En major nombre que arena
    98     port yo peccats en ma esquena
    99     e no es null hom tan delliure
    100   que·ls meus peccats pogues escriure.
    101   E vos, Senyor, tan solaments
    102   sabets tots los meus penssaments
    103   ne yo no us pux tenir çelat
    104   qui fuy, qui so ne qui e estat.
    105   Tant he peccat, per mon poch seny,
    106   que·l peccat a la mort m’empeny
    107   mas .j. bon conort me·n reffrescha,
    108   Senyor, que us lou e us beneescha.
    109   Merçe claman vos loare
    110   e ab mans juntes plorare,
    111   e·ls genols en terra, cap cli
    112   tro que us prena merçe de mi;
    113   e sovin lavare ma cara,
    114   per ço que sia bella e clara,
    115   ab laygua fresca de la font
    116   qui nex al cor e puja al front,
    117   car lagremes e plants e plors
    118   son de la arma fruyts e flors.
    119   Vos, Senyor, sots alt e yo baix
    120   car peccats m’an vençut e llas;
    121   Dels enemichs me guardats, Senyer
    122   qui·m volen dampnar e destrenyer
    123   que no·m prenen mon esperit
    124   ans que del tot sia fenit.
    125   E prech ne la verge Maria,
    126   mare nostra, que ella sia
    127   avocada ab vos, son car fill,
    128   que·m guardets del mortal perill
    129   e·m façats venir en l’ostal
    130   de la vostra cort çelestial;
    131   gloria e laor sens fi
    132   sia dada, sens tot si,
    133   al Pare, qui es tot poderos,
    134   e al Fill, qui es tot glorios,
    135   e al Sant Esperit, tots tres
    136   un Deu, Senyor de tota res,
    137   qui·ns faça estar en son servir,
    138   e salvats puscham fenir.
             Amen.

 

Rialc 0.129

Solo il testo occitano