Rialc
Rao 97bis.1
Pere Martí
1 Real ciutat pel Rey etern fundada
2 fos en est mon, o verge Catherina,
3 tan altament d’innumitats dotada,
4 que, si·s retrau dins vos, resta guiada
5 de greus peccats nostr’anima mesquina.
6 Los fonaments de tan bells edificis
7 foren de fe mes certa que lo veure
8 fets del pertret d’aquells sancts exercicis,
9 que ’ntremesclats d’excelsos benificis
10 pujaren tant, que sols hi basta·l creure·
11 Prengues lo nom de la ciutat de Sena
12 hon començas a sser de tants bens plena.
13 Vogida ’ntorn d’una ’xcellent muralla
14 de fortitut, en tot inexpugnable,
15 hon totes nits cremava l’ardent falla
16 del ver juhi, d’on may perdes batalla
17 que us fes la carn, lo mon ni lo diable.
18 L’orde temprat de vostre perfet viure
19 ab gran concert tengues tostemps per guarda,
20 hi·ls actes justs, que sancta us feyen viure,
21 de torres grans; mas la que us feu delliure
22 fon la virtut prudent de sobreguarda.
23 Y era lo vall d’umilitat profunda
24 d’aygua tot ple, venguda del cel munda.
25 Los bons jurats qui la ciutat regien
26 eren los dons de l’sperit benigne,
27 hi·ls pensaments, que ’n res may defallien,
28 promptes verguers qui felment los servien,
29 hi la raho, governador insigne.
30 Dins lo secret de la frequent memoria
31 feyen l’ajust en loch de real sala;
32 y era consell dispondre us a la gloria,
33 ab molts afanys pugnant per la victoria
34 d’aquest mon trist, qui de tots jorns nos tala.
35 Hi·ls advocats de bones consciencies
36 foren consells de fer grans abstinencies.
37 Era la Seu hi general Esgleya
38 la caritat envers Deu hi·l proysme;
39 l’altar major per tots hon missa·s deya,
40 zel temeros qui recelar vos feya
41 lo perill gran del tenebros abisme.
42 Retaule bell era·l Rey que·ns avida,
43 a qui per tots offerta fes dels merits
44 ab tal recort dels actes de sa vida,
45 que procuras victoria complida
46 a moltes gens de tots los seus demerits.
47 Hi vixques vos per set anys hi molts dies
48 sols ab lo cors del Redemptor Messies.
49 La voluntat y en Deu perseverança
50 fon campanar, hi·ls sancts desigs, campanes,
51 que, fent hun so de molt bella cordança,
52 del goig etern mostraven la sperança
53 hi·l gran menyspreu d’aquestes coses vanes.
54 Hi l’escola qui fort les aventava
55 era·l temor de Deu ab reverencia,
56 hi·l repicar ab que mes incitava,
57 lo pur amor, hi corda ’b que tocava,
58 lo recort gran del Qui ’s sols per essencia.
59 Relonge fi en cada punt hi hora
60 vos era·l seny, qui may fon de Deu fora.
61 De l’alt saber hi general escola
62 vos adorna l’immensa lum eterna,
63 puix, meritant insigne aureola,
64 del pricadors vençes vos tota sola
65 a doctors molts ab la virtut superna.
66 Era·l rector, qui doctament regia,
67 l’Esperit Sanct movent la lengua vostra,
68 hi·l sots-rector, qui tostemps asistia,
69 era·l bon zel que·l vostre cor tenia
70 que s’aumentas tots jorns, la Sgleya nostra.
71 Mestres en arts hi bachillers d’estima
72 foren virtuts posades en la cima.
73 Fon l’espital hon fes molt gran acapte
74 la pietat que tant mostras als pobres,
75 tan ben regit y ab tan gentil recapte,
76 que del mester jamay tengue menys capte,
77 ans aumenta tostemps en pies obres.
78 Solicitut molt sancta hi molt pura
79 servi tostemps d’espitaler molt recte,
80 compassio de veure·ls en tristura
81 fon baciner ab tan diligent cura,
82 que us acapta lo divinal aspecte.
83 Hon trihumphau en grau de tal deessa,
84 que sols vos fall lo nom d’apostolessa.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 700.
Poesia del libell per Santa Caterina da Siena (cfr. 69.1).