Rialc
Rao 73bis.1
Miquel Garcia
1 Fort y guarnit, castell inexpugnable,
2 vos demostras, senesa Catherina,
3 que vostre clos james l’inich mudable
4 pogue minar, puix tingues favorable
5 l’etern Espos, les obres y doctrina.
6 Pont levadis la voluntat vos era,
7 que servi sols al Princep, espos vostre;
8 tres portes forts de gran fe verdadera,
9 de caritat y esperança molt vera
10 ferma tostemps ab Deu, redemptor nostre,
11 ferrades fort ab claus d’amor santissim
12 landes d’açer de vostre vot purissim.
13 Ab torres set fos fortificada,
14 que fon l’obrar de gran misericordia,
15 puix que la fam per vos fon sublevada
16 dels pobres tots, y la set saciada,
17 de vostres mans servint los ab concordia.
18 Los nuus vestis; los malalts visitareu;
19 per als catius posas vostra bestreta;
20 als peregrins sovint los albergaveu;
21 als cossos morts sepultura donareu,
22 tostemps mostrant esser per Deu eleta.
23 No sols donas corporal adjutori,
24 mas d’esperit remey consolatori.
25 Bonbardes tres, de les torres cascuna,
26 tenia ’n si contra los set cossaris:
27 benignitat y umilitat en una,
28 ab temor sant, que superbia ’lguna
29 james entra tenint semblants contraris.
30 Lo bon consell en l’altra torre stava,
31 ab franch donar y almoyna sens tristicia,
32 tostemps armats per veure si·s mostrava
33 lo crim segon, qu’entre·ls altres pugnava,
34 trist y pervers, ab armes d’avaricia.
35 Virginitat, castedat, sapiencia,
36 contra la carn mostraren resistencia.
37 Silenci gran, paciencia pura,
38 preposit ferm tiraven contra ira;
39 sobrietat, discrecio segura
40 ab dejunar, que·ls merits molt apura,
41 feyen contrast als colps que gola tira.
42 Dilectio, pietat y amor santa
43 eren pugnants d’enveja la destrea;
44 la fortitut, deligencia tanta,
45 qu’es d’admirar, y esforç, prudent, que spanta,
46 feren fugir les forçes de perea.
47 Polvora y foch lo cor nou encenia
48 tan ardentment, que tots los destroia.
49 Era sens par la torre d’omenatge:
50 l’enteniment, ab virtut gran e forca,
51 y los cinch senys guardaven sens ultratge
52 perque nengu pogues causar damnatge,
53 e ’n be vellar posaren gran reforça.
54 Finestres cinch, molt resplandents y clares,
55 cinch plagues son que tingues vos, insigne,
56 per hon miras dels enemichs les cares,
57 ab que sentis dolors fent alimares,
58 puix de tal do l’Espos vos feu ser digne.
59 Era l’alcayt l’arbitre franch y noble,
60 fel y leal, ab Deu tostemps immoble.
61 Fon lo moli la digne boca vostra;
62 provisio, la farina molt blanca
63 d’aquell forment, qu’es huy la vida nostra,
64 del sagrat Cors que·l prevere·ns amostra,
65 lo qual rebes larch temps dins vostra tanca.
66 Esgleya fon vostra clara memoria,
67 hon contemplas de Deu la carn humana,
68 la passio y la divina gloria;
69 y sens tenir alguna vanagloria
70 en lo parlar, la lengua fon campana.
71 Los vostres hulls foren la gran sisterna
72 ab que ploras la sanch del qui·ns governa.
73 Per vall y mur, sens tembre contramines,
74 dels manaments y articles fos munida,
75 ab los murons d’aquelles pedres fines,
76 entom del cap la corona d’espines
77 que Deu porta quant vos salva la vida.
78 Y puix vençes en aquest mon la guerra,
79 sempre restant en tot la vençedora,
80 bander’alças vostr’anima sens erra,
81 la qual dexa lo cos asi ’n la terra
82 y entre·ls seraphs l’infinit Deu adora,
83 d’on triunphau, puix fos perfeta sposa
84 de l’etern Deu, et pulchrior quam rosa.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 705.
Poesia del libell per Santa Caterina da Siena (cfr. 69.1).