Rialc
Rao 69.4, 69.4a, 69.4b, 69.4c
Jeroni Fuster
[Sentencia]1 Dels richs tresors del clar entendre
2 los qui teniu molt que despendre,
3 o grans poetes,
4 pel mon resonen les trompetes
5 de vostra fama.
6 Tot l’univers granment s’enrama
7 de vostres obres,
8 mentres entesos y manobres,
9 per a obrar
10 l’estil galant del bell parlar
11 y bell escriure,
12 ab ales grans vola delliure
13 vostre saber,
14 puix no es vassall ni presoner
15 de ignorancia,
16 son torres forts de gran constancia
17 y de virtut.
18 Davant vosaltres esta mut
19 lo ignorant,
20 que us va mordent y rossegant
21 ab gran enveja.
22 Espills sou clars hon cosa leja
23 no·s pot mirar,
24 trobadors grans per a trobar!
25 Moltes honors,
26 premis, estimes y favors,
27 lahor y gloria,
28 fent enrequir vostra memoria
29 dels actes vostres,
30 dechados son de riques mostres,
31 d’on podeu traure
32 perfetes obres per a plaure
33 a quants les vejen.
34 Lums que de nit les tenebres bandejen,
35 lançant los raigs de gran intelligencia,
36 veleres naus que ’n segur port s’ormejen,
37 preclares fonts qui tots los vicis denejen,
38 aygues brollant de dolça eloquencia,
39 qui pot medir la tan gran excellencia
40 de tal sciencia?
41 Qui pot mirar
42 tan alt trobar
43 hon no y ha faltes
44 o bells esmalts
45 sense desfalts?
46 Qui jutjara sentencies tan altes?
47 Donat haveu bandeig y gran exili
48 als oradors, Ovidi y a Virgili.
49 Cascu de tots es un navili
50 amarinat
51 y de lahors molt carregat
52 d’aquesta sancta,
53 que de virtuts lo mon amanta
54 hi·l fa molt noble.
55 Pels merits seus granment lo poble
56 la deu lohar
57 y excelsament magnificar
58 ab molta gana,
59 puix es del tot sonant campana,
60 tan gran, tan rica,
61 que·l peccador qui la repica
62 legint sa vida,
63 si be la escolta sens fallida,
64 ab contrit cor
65 sentra que·l so tot es de plor
66 y penitencia,
67 per hon a tots ab diligentia
68 felment desperta
69 perque façam la via certa
70 al pus alt cel.
71 En nit d’errors, luen estel,
72 clar sol y luna,
73 nau que james senti fortuna
74 de mortal vici,
75 casa molt noble y edifici
76 de virtuts plena,
77 senta Catherina de Sena,
78 digna d’onor,
79 que les dolors del Redemptor
80 li foren dagues
81 ab que ’mprempta d’Aquell les plagues
82 en lo seu cors.
83 La pobretat per grans tresors
84 volgue ’legir.
85 No tingue lit per a dormir
86 sino la terra.
87 Tot los seus bens y la desferra
88 donava ’ls pobres.
89 Lanties son y canelobres
90 d’aquella·ls actes
91 ab que miram los cruels tractes
92 de l’adversari,
93 de nostres animes cossari,
94 gran enemich.
95 Nostre spirit sera molt rich
96 si contemplam
97 la gran fretura, set y fam
98 que sofferi.
99 Del pa del cel ella·s nodri
100 hi·s governava;
101 altres viandes no menjava
102 dos o tres dies.
103 Dels angels sancts les melodies
104 sovint hoya.
105 Aygues de plor tostemps corria
106 la sua vista
107 en soledat, ab dolor trista,
108 playent los mals,
109 la passio y penes mortals
110 del rey Jesus.
111 En foch d’amor estava fus
112 tant lo seu cor,
113 que·l crucifix era·l tresor
114 que la ’nrequia.
115 Pensant en Ell tant s’amagria
116 lo seu cor pur,
117 que ’nves lo mon se feu tan dur
118 com una roca,
119 que de crim, culpa gran ni poca
120 forat no y feu,
121 puix esperava del gran Deu
122 l’etern repos.
123 Del mes alt cel vingue l’etern Espos,
124 per esposar a ella, verge sposa,
125 rosant, ploent, de gracies tal ros,
126 que romangue fragrant y fresca rosa.
127 Com se parti y d’ella no fon vist,
128 aygues d’umor corrien de sa vista;
129 tornava prest perque lo cor tan trist
130 fes alegrar dexant la pena trista.
131 O dignitat que atart fon vista
132 en altra sancta!
133 Maravellat, lo mon s’espanta
134 d’un tan gran acte:
135 que·l Rey dels reys fermas contracte
136 ab esta sancta, que·l celici
137 la carn vestia
138 ab que tan granment ennoblia
139 ha sa persona,
140 portant al cap una corona
141 de junchs marins
142 que pels mortals y humans juhins
143 nos dexa ’ntendre
144 la greu dolor vent li offendre
145 lo cap sagrat,
146 que ’n tantes parts era naffrat,
147 la sanch corrent,
148 que fins en terra tan greument
149 tal rastre feya,
150 que ja del tot la gent se creya
151 finis son viure.
152 Qui pora dir ni menys escriure
153 d’ella sens falla,
154 vent que tingue tan gran batalla
155 ab lo diable,
156 y ab lo trist mon tan variable
157 y ab la carn sua,
158 que, despullant se tota nua,
159 ab forts açots
160 en lo seu cos feya tals clots
161 y tals ferides,
162 que be mostrava pendre mides
163 ab les mans sues,
164 perque·l gran Sastre sense rues
165 li fes vestir
166 tan bell, tan just, y tan polit
167 com merexia
168 y com a ella pertanyia?
169 O gran lahor,
170 que parexent li·l Redemptor
171 algunes hores,
172 ensemps ab ella deya hores
173 y salmejava,
174 y Ell, Deu y hom, a Ell pregava
175 ensemps ab ella!
176 O cosa de gran maravella
177 y transcendent!
178 O privilegi excellent
179 y excels misteri
180 que pujen d’alt fins en l’imperi
181 tan grans lahors!
182 Mas, puix, an dit los trobadors:
183 «Lo que·ns dexam
184 ab molt plaher vos declaram»,
185 nostre juhi,
186 seguint aquell perfet cami
187 de la justicia,
188 puix passio, hoy ni cobdicia
189 no·ns an fet nosa,
190 mas sols vos vull dir una cosa:
191 que·l reverent
192 amich, parent ni conexent
193 no l’importuna;
194 sols li ha fet correr fortuna
195 son companyo,
196 volent li fer del just timo
197 dar a traves,
198 importunant hades hades
199 la reverencia,
200 dient li ab impaciencia:
201 «O, corpus mei,
202 digau, magister, fidem Dei.
203 Qui pot guanyar
204 su mon amich, que ’n lo trobar
205 es un ropero,
206 que ’n loch de flochs porta·l sombrero
207 fassit de cobles?
208 Tan fines son com or de dobles
209 y aço es clar.
210 Guardau, magister, que ’n jutjar
211 no us embaraçen
212 aquexos altres, ni us enlaçen,
213 car cert vos dich
214 que si no guanya mon amich
215 d’aquesta volta,
216 yo us posare tan gran rebolta
217 ab tots los frares,
218 que los compares ni comares
219 no us hi valdran,
220 com no fareu com altres fan
221 que·l costat presten
222 als prechs d’algu que molt requesten».
223 D’on tan constret
224 al reverent en tal estret
225 posat l’avia,
226 que, d’alterat, la letania
227 li feu cantar,
228 pregant a Deu que delliurar
229 d’ell lo volgues.
230 Donchs del canonge que asi es
231 res no·n direm.
232 De prechs tan fart es en l’estrem
233 qu’es maravella.
234 Y aço per l’art y la gabella
235 de Na Johana,
236 qu’es una dona que li mana
237 tota sa casa.
238 Hi per esser dona molt rasa
239 comença dir,
240 ab la veu baixa, ab un sospir:
241 «Senyor canonge,
242 que de virtuts sou un rellonge
243 molt concertat,
244 puix yo us he huy aparellat
245 tan bon dinar,
246 feu que lo pris puga guanyar
247 mon car nebot,
248 puix que tan alt y ab tan gran but
249 ses cobles munten
250 y sobre·ls altres tant remunten,
251 car tothom diu
252 com entricat, com troba viu,
253 com de galant,
254 com excellent, com elegant,
255 com desimbolt!
256 No porta traves, ans va solt
257 lo seu trobar.
258 Pendre vullau en lo jutjar
259 per assessor
260 lo qui·l passat pris ab amor
261 tambe jutja
262 y lo juhi tan bell porta
263 a mon plaer.
264 No·n tinch recort; so de parer
265 que fon Gaçull,
266 lo qual, tot ab son mig hull,
267 tant veig que y veu.
268 Ab tres parells d’ulls, mes veureu,
269 yo crech, vosaltres,
270 puix no son terbols com los altres
271 sino molt clars.
272 Com no mirau los bells pilars
273 dels dignes vessos,
274 bells y distints, clars, no revessos
275 per maravella!
276 Hoyu me, donchs, y esta querella
277 de vos impetre».
278 Respos lavos: «No es d’admetre
279 semblant demanda».
280 Y quant vingue a ella tanda
281 per a parlar:
282 «Senyor, deveu vos recordar
283 de tants servicis
284 y de tans dignes beneficis
285 que us fiu ahir».
286 Y lo canonge a ’nfellonir
287 se comença,
288 e dix: «Yo comprare una sclava
289 esta semana
290 perque james vos, Na Johana,
291 me fatigueu.
292 Hi com de tot lo que voleu
293 vos tinch de plaure,
294 des d’ara us dich que us podeu raure
295 tals fantasies».
296 Tals y tan grans malencolies
297 entr’ells corrien
298 que par que la casa volien
299 posar a fons.
300 Y amenaçant en ses rahons
301 que de sa casa
302 la lançaria y que·s das brasa
303 sens moltes noves,
304 y apres d’aver contres y proves
305 ab ell tengudes
306 y les favos ab ell perdudes,
307 res no parlava,
308 ni menys resposta li tornava
309 del sobredit.
310 Y a mi, senyors, que m’a seguit,
311 callar no·s deu.
312 Passem ne tots los tres arreu
313 puix es raho
314 que tots façam confessio
315 vera y entegra.
316 Qui pora dir la tanta brega
317 y·l gran combat
318 que·ls prechs tan grans me an donat
319 de ma muller
320 perque yo fes al seu plaer?
321 Deya: «Senyor,
322 hi feu que sia·l guanyador,
323 per qui yo us pregue,
324 feu que les veles prest desplegue
325 la vella nau.
326 Prech vos, senyor, no la façau
327 donar a l’orça
328 perque del ver cami no torça,
329 puix, tan velera,
330 la veu anar en tal manera
331 salda y segura,
332 ab gran concert, orde y mesura,
333 sens encontrar
334 en los esculls forts del trobar.
335 Quant be la mire
336 ha qui·m presenta, yo sospire
337 d’amor divina,
338 vent que no te bruta centina
339 de mortal vici,
340 avent de nau fet l’exercici,
341 ben entoldada,
342 tan ben regida y governada
343 per excellencia.
344 Feu la surgir ab diligencia
345 en segur port.
346 Feu li del pris haver deport
347 puix que·l merita,
348 avent tan bella obra escrita,
349 perque la dona
350 tot lo que vol, segons se sona,
351 tot ho vol Deu.
352 Com no·n parlau res, no·m dieu
353 al que yo us dich,
354 al cor me dau un gran pecich
355 com tal vos veig.
356 Feu ne ab los altres lo coteig
357 en pedra fina
358 y veureu lo quant s’enpina
359 y quant avança
360 en lo quirat ab gran puxança.
361 Feu me merce».
362 Yo respongui: «No lo fare
363 esso, senyora,
364 porque no seays causadora
365 de injusticia».
366 Prest respongue ab gran malicia:
367 «Per esta creu
368 que de tres dies no·m veureu
369 ab vos en taula,
370 y no u tingau aço per faula
371 ni per rondalla».
372 Mas yo, que viu que la baralla
373 ja sencenia,
374 dixele: «Senyora mia,
375 no us ensaneys,
376 que us doy mi fe que quedareys
377 de mi contenta».
378 Mirau, senyors, quant gran empenta
379 podiem rebre,
380 mas nostra pensa may concebre
381 pogue prechs tals,
382 sino anar tostemps eguals
383 per just parer,
384 mirant al Rey justicier,
385 de virtuts pont,
386 d’on de justicia la font
387 naix y emana.
388 Vist lo libell lo que demana
389 e que requir,
390 vist de cascu lo procehir
391 y los vocables,
392 vist los estils tan agradables
393 plents d’eloquencia,
394 ab gran temor de la sentencia,
395 gosam fer mostra.
396 Mas puix tenim davant la vista nostra,
397 aquella lum que·ls cels tots illumina,
398 y avent ja vist cascuna obra vostra,
399 y vist tambe la que millor se mostra,
400 en est parer nostre juhi camina:
401 Que, puix en dir y en bell estil avança
402 als altres tots, portant gran milloria,
403 en lo jutgar tenint egual balança,
404 jutgam lo pris que de Ferrandis sia.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 716. In Parramon il testo è distinto, per ragioni strofiche, in 69.4 (vv. 1-33), 69.4a (vv. 34-122), 69.4b (vv. 123-395), 69.4c (vv. 396-404).
È la sentència conclusiva del libell per Santa Caterina da Siena (cfr. 69.1).