Rialc
Rao 69.4, 69.4a, 69.4b, 69.4c

            Jeroni Fuster






[Sentencia]

    1      Dels richs tresors del clar entendre
    2      los qui teniu molt que despendre,
    3      o grans poetes,
    4      pel mon resonen les trompetes
    5      de vostra fama.

    6      Tot l’univers granment s’enrama
    7      de vostres obres,
    8      mentres entesos y manobres,
    9      per a obrar
    10     l’estil galant del bell parlar
    11     y bell escriure,
    12     ab ales grans vola delliure
    13     vostre saber,
    14     puix no es vassall ni presoner
    15     de ignorancia,
    16     son torres forts de gran constancia
    17     y de virtut.
    18     Davant vosaltres esta mut
    19     lo ignorant,
    20     que us va mordent y rossegant
    21     ab gran enveja.
    22     Espills sou clars hon cosa leja
    23     no·s pot mirar,
    24     trobadors grans per a trobar!
    25     Moltes honors,
    26     premis, estimes y favors,
    27     lahor y gloria,
    28     fent enrequir vostra memoria
    29     dels actes vostres,
    30     dechados son de riques mostres,
    31     d’on podeu traure
    32     perfetes obres per a plaure
    33     a quants les vejen.

    34     Lums que de nit les tenebres bandejen,
    35     lançant los raigs de gran intelligencia,
    36     veleres naus que ’n segur port s’ormejen,
    37     preclares fonts qui tots los vicis denejen,
    38     aygues brollant de dolça eloquencia,
    39     qui pot medir la tan gran excellencia
    40     de tal sciencia?
    41     Qui pot mirar
    42     tan alt trobar
    43     hon no y ha faltes
    44     o bells esmalts
    45     sense desfalts?
    46     Qui jutjara sentencies tan altes?
    47     Donat haveu bandeig y gran exili
    48     als oradors, Ovidi y a Virgili.

    49     Cascu de tots es un navili
    50     amarinat
    51     y de lahors molt carregat
    52     d’aquesta sancta,
    53     que de virtuts lo mon amanta
    54     hi·l fa molt noble.
    55     Pels merits seus granment lo poble
    56     la deu lohar
    57     y excelsament magnificar
    58     ab molta gana,
    59     puix es del tot sonant campana,
    60     tan gran, tan rica,
    61     que·l peccador qui la repica
    62     legint sa vida,
    63     si be la escolta sens fallida,
    64     ab contrit cor
    65     sentra que·l so tot es de plor
    66     y penitencia,
    67     per hon a tots ab diligentia
    68     felment desperta
    69     perque façam la via certa
    70     al pus alt cel.
    71     En nit d’errors, luen estel,
    72     clar sol y luna,
    73     nau que james senti fortuna
    74     de mortal vici,
    75     casa molt noble y edifici
    76     de virtuts plena,
    77     senta Catherina de Sena,
    78     digna d’onor,
    79     que les dolors del Redemptor
    80     li foren dagues
    81     ab que ’mprempta d’Aquell les plagues
    82     en lo seu cors.
    83     La pobretat per grans tresors
    84     volgue ’legir.
    85     No tingue lit per a dormir
    86     sino la terra.
    87     Tot los seus bens y la desferra
    88     donava ’ls pobres.
    89     Lanties son y canelobres
    90     d’aquella·ls actes
    91     ab que miram los cruels tractes
    92     de l’adversari,
    93     de nostres animes cossari,
    94     gran enemich.
    95     Nostre spirit sera molt rich
    96     si contemplam
    97     la gran fretura, set y fam
    98     que sofferi.
    99     Del pa del cel ella·s nodri
    100    hi·s governava;
    101    altres viandes no menjava
    102    dos o tres dies.
    103    Dels angels sancts les melodies
    104    sovint hoya.
    105    Aygues de plor tostemps corria
    106    la sua vista
    107    en soledat, ab dolor trista,
    108    playent los mals,
    109    la passio y penes mortals
    110    del rey Jesus.
    111    En foch d’amor estava fus
    112    tant lo seu cor,
    113    que·l crucifix era·l tresor
    114    que la ’nrequia.
    115    Pensant en Ell tant s’amagria
    116    lo seu cor pur,
    117    que ’nves lo mon se feu tan dur
    118    com una roca,
    119    que de crim, culpa gran ni poca
    120    forat no y feu,
    121    puix esperava del gran Deu
    122    l’etern repos.

    123    Del mes alt cel vingue l’etern Espos,
    124    per esposar a ella, verge sposa,
    125    rosant, ploent, de gracies tal ros,
    126    que romangue fragrant y fresca rosa.
    127    Com se parti y d’ella no fon vist,
    128    aygues d’umor corrien de sa vista;
    129    tornava prest perque lo cor tan trist
    130    fes alegrar dexant la pena trista.

    131    O dignitat que atart fon vista
    132    en altra sancta!
    133    Maravellat, lo mon s’espanta
    134    d’un tan gran acte:
    135    que·l Rey dels reys fermas contracte
    136    ab esta sancta, que·l celici
    137    la carn vestia
    138    ab que tan granment ennoblia
    139    ha sa persona,
    140    portant al cap una corona
    141    de junchs marins
    142    que pels mortals y humans juhins
    143    nos dexa ’ntendre
    144    la greu dolor vent li offendre
    145    lo cap sagrat,
    146    que ’n tantes parts era naffrat,
    147    la sanch corrent,
    148    que fins en terra tan greument
    149    tal rastre feya,
    150    que ja del tot la gent se creya
    151    finis son viure.
    152    Qui pora dir ni menys escriure
    153    d’ella sens falla,
    154    vent que tingue tan gran batalla
    155    ab lo diable,
    156    y ab lo trist mon tan variable
    157    y ab la carn sua,
    158    que, despullant se tota nua,
    159    ab forts açots
    160    en lo seu cos feya tals clots
    161    y tals ferides,
    162    que be mostrava pendre mides
    163    ab les mans sues,
    164    perque·l gran Sastre sense rues
    165    li fes vestir
    166    tan bell, tan just, y tan polit
    167    com merexia
    168    y com a ella pertanyia?
    169    O gran lahor,
    170    que parexent li·l Redemptor
    171    algunes hores,
    172    ensemps ab ella deya hores
    173    y salmejava,
    174    y Ell, Deu y hom, a Ell pregava
    175    ensemps ab ella!
    176    O cosa de gran maravella
    177    y transcendent!
    178    O privilegi excellent
    179    y excels misteri
    180    que pujen d’alt fins en l’imperi
    181    tan grans lahors!
    182    Mas, puix, an dit los trobadors:
    183    «Lo que·ns dexam
    184    ab molt plaher vos declaram»,
    185    nostre juhi,
    186    seguint aquell perfet cami
    187    de la justicia,
    188    puix passio, hoy ni cobdicia
    189    no·ns an fet nosa,
    190    mas sols vos vull dir una cosa:
    191    que·l reverent
    192    amich, parent ni conexent
    193    no l’importuna;
    194    sols li ha fet correr fortuna
    195    son companyo,
    196    volent li fer del just timo
    197    dar a traves,
    198    importunant hades hades
    199    la reverencia,
    200    dient li ab impaciencia:
    201    «O, corpus mei,
    202    digau, magister, fidem Dei.
    203    Qui pot guanyar
    204    su mon amich, que ’n lo trobar
    205    es un ropero,
    206    que ’n loch de flochs porta·l sombrero
    207    fassit de cobles?
    208    Tan fines son com or de dobles
    209    y aço es clar.
    210    Guardau, magister, que ’n jutjar
    211    no us embaraçen
    212    aquexos altres, ni us enlaçen,
    213    car cert vos dich
    214    que si no guanya mon amich
    215    d’aquesta volta,
    216    yo us posare tan gran rebolta
    217    ab tots los frares,
    218    que los compares ni comares
    219    no us hi valdran,
    220    com no fareu com altres fan
    221    que·l costat presten
    222    als prechs d’algu que molt requesten».
    223    D’on tan constret
    224    al reverent en tal estret
    225    posat l’avia,
    226    que, d’alterat, la letania
    227    li feu cantar,
    228    pregant a Deu que delliurar
    229    d’ell lo volgues.
    230    Donchs del canonge que asi es
    231    res no·n direm.
    232    De prechs tan fart es en l’estrem
    233    qu’es maravella.
    234    Y aço per l’art y la gabella
    235    de Na Johana,
    236    qu’es una dona que li mana
    237    tota sa casa.
    238    Hi per esser dona molt rasa
    239    comença dir,
    240    ab la veu baixa, ab un sospir:
    241    «Senyor canonge,
    242    que de virtuts sou un rellonge
    243    molt concertat,
    244    puix yo us he huy aparellat
    245    tan bon dinar,
    246    feu que lo pris puga guanyar
    247    mon car nebot,
    248    puix que tan alt y ab tan gran but
    249    ses cobles munten
    250    y sobre·ls altres tant remunten,
    251    car tothom diu
    252    com entricat, com troba viu,
    253    com de galant,
    254    com excellent, com elegant,
    255    com desimbolt!
    256    No porta traves, ans va solt
    257    lo seu trobar.
    258    Pendre vullau en lo jutjar
    259    per assessor
    260    lo qui·l passat pris ab amor
    261    tambe jutja
    262    y lo juhi tan bell porta
    263    a mon plaer.
    264    No·n tinch recort; so de parer
    265    que fon Gaçull,
    266    lo qual, tot ab son mig hull,
    267    tant veig que y veu.
    268    Ab tres parells d’ulls, mes veureu,
    269    yo crech, vosaltres,
    270    puix no son terbols com los altres
    271    sino molt clars.
    272    Com no mirau los bells pilars
    273    dels dignes vessos,
    274    bells y distints, clars, no revessos
    275    per maravella!
    276    Hoyu me, donchs, y esta querella
    277    de vos impetre».
    278    Respos lavos: «No es d’admetre
    279    semblant demanda».
    280    Y quant vingue a ella tanda
    281    per a parlar:
    282    «Senyor, deveu vos recordar
    283    de tants servicis
    284    y de tans dignes beneficis
    285    que us fiu ahir».
    286    Y lo canonge a ’nfellonir
    287    se comença,
    288    e dix: «Yo comprare una sclava
    289    esta semana
    290    perque james vos, Na Johana,
    291    me fatigueu.
    292    Hi com de tot lo que voleu
    293    vos tinch de plaure,
    294    des d’ara us dich que us podeu raure
    295    tals fantasies».
    296    Tals y tan grans malencolies
    297    entr’ells corrien
    298    que par que la casa volien
    299    posar a fons.
    300    Y amenaçant en ses rahons
    301    que de sa casa
    302    la lançaria y que·s das brasa
    303    sens moltes noves,
    304    y apres d’aver contres y proves
    305    ab ell tengudes
    306    y les favos ab ell perdudes,
    307    res no parlava,
    308    ni menys resposta li tornava
    309    del sobredit.

    310    Y a mi, senyors, que m’a seguit,
    311    callar no·s deu.
    312    Passem ne tots los tres arreu
    313    puix es raho
    314    que tots façam confessio
    315    vera y entegra.
    316    Qui pora dir la tanta brega
    317    y·l gran combat
    318    que·ls prechs tan grans me an donat
    319    de ma muller
    320    perque yo fes al seu plaer?
    321    Deya: «Senyor,
    322    hi feu que sia·l guanyador,
    323    per qui yo us pregue,
    324    feu que les veles prest desplegue
    325    la vella nau.
    326    Prech vos, senyor, no la façau
    327    donar a l’orça
    328    perque del ver cami no torça,
    329    puix, tan velera,
    330    la veu anar en tal manera
    331    salda y segura,
    332    ab gran concert, orde y mesura,
    333    sens encontrar
    334    en los esculls forts del trobar.
    335    Quant be la mire
    336    ha qui·m presenta, yo sospire
    337    d’amor divina,
    338    vent que no te bruta centina
    339    de mortal vici,
    340    avent de nau fet l’exercici,
    341    ben entoldada,
    342    tan ben regida y governada
    343    per excellencia.
    344    Feu la surgir ab diligencia
    345    en segur port.
    346    Feu li del pris haver deport
    347    puix que·l merita,
    348    avent tan bella obra escrita,
    349    perque la dona
    350    tot lo que vol, segons se sona,
    351    tot ho vol Deu.
    352    Com no·n parlau res, no·m dieu
    353    al que yo us dich,
    354    al cor me dau un gran pecich
    355    com tal vos veig.
    356    Feu ne ab los altres lo coteig
    357    en pedra fina
    358    y veureu lo quant s’enpina
    359    y quant avança
    360    en lo quirat ab gran puxança.
    361    Feu me merce».
    362    Yo respongui: «No lo fare
    363    esso, senyora,
    364    porque no seays causadora
    365    de injusticia».
    366    Prest respongue ab gran malicia:
    367    «Per esta creu
    368    que de tres dies no·m veureu
    369    ab vos en taula,
    370    y no u tingau aço per faula
    371    ni per rondalla».
    372    Mas yo, que viu que la baralla
    373    ja sencenia,
    374    dixele: «Senyora mia,
    375    no us ensaneys,
    376    que us doy mi fe que quedareys
    377    de mi contenta».

    378    Mirau, senyors, quant gran empenta
    379    podiem rebre,
    380    mas nostra pensa may concebre
    381    pogue prechs tals,
    382    sino anar tostemps eguals
    383    per just parer,
    384    mirant al Rey justicier,
    385    de virtuts pont,
    386    d’on de justicia la font
    387    naix y emana.

    388    Vist lo libell lo que demana
    389    e que requir,
    390    vist de cascu lo procehir
    391    y los vocables,
    392    vist los estils tan agradables
    393    plents d’eloquencia,
    394    ab gran temor de la sentencia,
    395    gosam fer mostra.

    396    Mas puix tenim davant la vista nostra,
    397    aquella lum que·ls cels tots illumina,
    398    y avent ja vist cascuna obra vostra,
    399    y vist tambe la que millor se mostra,
    400    en est parer nostre juhi camina:
    401    Que, puix en dir y en bell estil avança
    402    als altres tots, portant gran milloria,
    403    en lo jutgar tenint egual balança,
    404    jutgam lo pris que de Ferrandis sia.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 716. In Parramon il testo è distinto, per ragioni strofiche, in 69.4 (vv. 1-33), 69.4a (vv. 34-122), 69.4b (vv. 123-395), 69.4c (vv. 396-404).

È la sentència conclusiva del libell per Santa Caterina da Siena (cfr. 69.1).

 

Incipitario di Jeroni Fuster
Indice degli autori

Rialc