Rialc
Rao 67.2

            Joan Fogassot






            . . .
    1      [v]olguer[a en] companyia
    2      per t[enir] la milloria
    3      del pertit molt disputat,
    4      qui de cert m’ach espantat,
    5      per lo molt gran forniment
    6      de rahons e bo stament
    7      de cascuna de les parts,
    8      qui mostren de tots los arts
    9      saben e senten la via.
    10     Dirigint la pensa mia
    11     al Senyor qui·ns ha creats,
    12     los medis ben ponderats
    13     per hon devem pervenir
    14     a tal regne possehir,
    15     may no vist ne cogitat,
    16     tot lo proces apuntat
    17     dels trobadors litigants,
    18     los quatr’Evangelis sants
    19     denant mi posats e vists,
    20     ab ulls clars e no gens trists,
    21     contemplats reverentment
    22     per tal que principalment
    23     mon judici procehesca,
    24     e lo millor elegesca
    25     de l’excellent Font divina,
    26     la qual, ab contricio fina,
    27     supliqui me fes merexer
    28     la dreta part e conexer
    29     lo millor del tansonat,
    30     [. . .a] tant debat
    31     [. . .] assignada
    32     [. . .] parts e rimada
    33     per hoyr esta present
    34     santença, laycament
    35     mon concepta ’xi espos.
    36     Pensant yo que·l ver repos
    37     de l’hom es Deu qui·l contenta,
    38     e·l foll qui d’Ell se destenta
    39     no pot viure sens temor,
    40     e pensant que·l peccador
    41     qui te de si libertat,
    42     qual es lo viudo ’partat
    43     de muller e altra cura,
    44     ab pensa desliur’e pura
    45     pot millor servir a Deu
    46     com a sobiran be seu
    47     qui·l pot l’arma saciar,
    48     Ell seguint, e graduar
    49     al terme tant desijat,
    50     qui sol l’home ha creat
    51     per tal que·ll be sobira
    52     entenent, ab cor no va
    53     amas, sobre tot servint,
    54     e aquell goig possehint
    55     en la patria fruhis;
    56     cogitant, donchs, lo divis
    57     disputat per les parts dites,
    58     e moltes rahons escrites
    59     per l’apostel ja ’llegat,
    60     qui tal fet ha copiat
    61     en l’Apistola primera,
    62     ab sana pensa viv[era]
    63     tramesa·ls Corintians
    64     pres del tractat d[. . .],
    65     ço ’s al capitol [. . .]
    66     [. . .] als dits trop yo·s conve
    67     molt dit sant de l’Escriptura,
    68     car parlant e sens figura
    69     dels sagrats evangelistes,
    70     doctors sants e canonistes
    71     posen repos e delit
    72     al contemplant l’infinit
    73     en esta vida present;
    74     per ço declar yo breument
    75     qu’al dit Pere Pau Çaguda,
    76     qui ab ploma tant aguda
    77     la part del libert ha presa
    78     virilment e be deffesa,
    79     l’avantatge sia dat,
    80     per quant ha·l millor triat.
    81     Empero, per que·s diria
    82     son viure no respondria
    83     cal que sonen ses grans cobles,
    84     ans portar manegues dobles
    85     en Çacoma lo judica,
    86     per be de la republica
    87     yo condampne·l dit Çaguda
    88     que l’informacio rebuda
    89     de ben viure hage dada
    90     d’açi la festa sagrada
    91     del gran Babtiste Johan
    92     que te [. . .] sens enguan,
    93     [e] hon lo contrari fos
    94     [. . .] per lavors
    95     [. . .agi] ell per confes
    96     [. . .] que ’napres
    97     [. . .] age casat.

Sentencia

    98     Lo nom de l’Omnipotent
    99     invocat primerament,
    100    qui·ns ha creats de no res,
    101    inmens, etern, no compres,
    102    en esta vall de dolor,
    103    e per traure·ns de tristor
    104    volgue pendre carn humana
    105    de la filla de sant’Ana,
    106    la Verge pura sens par,
    107    e volgue peregrinar
    108    entre·ls homens per trent’anys
    109    e poch mes, sentint affanys,
    110    penes, dolors e turments,
    111    vil tengut per males gents,
    112    e per nos pres cruel mort
    113    apres que fon pres en l’ort,
    114    sofferint tant greu assot,
    115    yo, Johan Fogassot,
    116    vist la sacre magestat,
    117    per cedar lo gran debat,
    118    mogut pel discret Ricart,
    119    molt sabut en aquest’art,
    120    a l’entes e no pas ruda
    121    qui·s diu Pere Pau Çaguda,
    122    lo qual apres prosseguit
    123    es estat, e discutit,
    124    pel valent Johan Çacoma,
    125    qui no te la lengua roma,
    126    ans certament diu [quant v. . .]
    127    haver me per j[utge . . .]
    128    elet qui·m porta fares[a]
    129    per quant[de son art e. . .]
    130    . . .
    131    e lo suau jou portat,
    132    ordonat pel Creador
    133    e ’b treball e ’b la suor
    134    d’ell e de sa companyia
    135    visca tenint bona via
    136    qui·l port al repos complit,
    137    goig sens fi, be infinit.
             
            Vidit Johannes Fogassot, iudex.

 

 

Ed. Gemma Navarro i Miriam Cabré, Rialc 2001.

Ms.: J, f. 246r-v. || 71 posen] posant. La taca del ms. només permet una lectura conjectural, esmenem pel sentit. — 83 S’ha de llegir “qual que”.

Cfr. la nota a 63.2.

 

Incipitario di Joan Fogassot
Indice degli autori

Rialc