Bernat Despuig
1 D’escuredat tenint la pensa llesa,
2 merits tan alts james pore compendre,
3 Verge, sens vos, dels angels mes entesa,
4 gens praticar no·m cur de tal empresa.
5 Vos parcial, nengun pora rependre.
6 Per guia us prench de sacra Taulegia,
7 centre perfet, hon vera lum se troba.
8 Mon esperit, mala[l]t de litargia,
9 si l’exalçau en l’alta jerarchia,
10 sera curat tocada vostra roba.
11 De paradis haveu ubert la porta,
12 pres a Jhesus la vostra forradura.
13 Vos cancellas aquella senda torta
14 vivificant la nostra vida morta,
15 e·ns divertis a la via segura.
16 De vos Hester figura fon molt vera.
17 No us comprengue la ley tan rigorosa,
18 Deu eternal, de la colpa primera,
19 sol entre tots vos preserva sencera;
20 restas apres constant victoriosa.
21 L’objecte gran de vostra senyoria,
22 dels dissoluts levada cobejança,
23 los apetits de cast’amor floria.
24 Angel ni sant no u feu, ni fer poria
25 que l’ome calt de gel prengues semblança.
26 D’infinitat coronaveu obtesa
27 en aquest mon, vos, excellent reyna.
28 De l’actual, senyora, fos illesa
29 per hon obriis la inmortal devesa
30 aconseguint fruycio divina.
31 Dels ceraffins ab cors glorificada,
32 vos trihumphau, no crech del tot finida.
33 Sou apres Deu la mes deifficada,
34 mare ’ndessemps hi verge sublimada,
35 «secundum quid» vos puch dir infinida.
36 Fenix vos sou, ocell singularissim,
37 d’omilitat lo perfet grau atesa.
38 Vos nos portas l’Anyell eminentissim,
39 prenent ab Ell martiri perfectissim,
40 on vos cremas de caritat encesa.
41 Mirant en creu la majestat divina
42 no dissemblas a la fort salamandra.
43 Dins lo gran foch qui lo mon illumina
44 cremant visques, produhint medecina
45 de gran salut, com feu report Cassandra.
46 Restant en vos no ficta fe, mas vera,
47 fes convertir los dexeples dubtosos,
48 e pendre lum, portant dreta carrera
49 de vos, qui sou perfeta gavarrera,
50 uberts los hulls d’aquells molt tenebrosos.
51 Mare de Deu, raons persuasives,
52 si lengues mil en boca tulliana
53 Deu convertis, ni menys demostratives,
54 porien dir vostres perrogatives.
55 No y ha bastat l’Esgleya crestiana.
56 Senyor Visrey e de Muntesa mestre
57 si del vellut no us par que sia digne,
58 lo qual, so cert, haveu mes en sequestre,
59 perque mon dir de tot no vaja ’n destre,
60 carmesi·m dau, com a senyor insigne.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 320.
È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).
Incipitario
di Bernat Despuig
Indice
degli autori
