Rialc
Rao 39.3

            Jordi Centelles






    1      Confit inmortal en capça molt pura,
    2      que sols un boci la vida fa viure,
    3      confit consagrat tot sobrenatura,
    4      guarint nos del mal qu’Adam nos procura,
    5      que l’home mig mort, gustant, fa reviure.
    6      En forn de crestall molt pur se reforma
    7      aquest pa beneyt pintat en la joya,
    8      d’umana figura prenint bella forma.
    9      Qui vol y qui pot ab vos se conforma,
    10     puix certa sou vos del cel ma monjoya.
    11     Es cert, bon amich, del ver lo qui canta,
    12     que may peccat fos en dona tan sancta.

    13     Menjem los confits en blanques tovalles,
    14     façam apparell de molt bella festa,
    15     o trists indevots! lexau les rialles,
    16     mirau vostres veus enceses de falles,
    17     mirau la reyna que·l cel nos empresta.
    18     Lo gran sacerdot sanct papa de Roma,
    19     de l’orde sacrat qui tal ver confessa,
    20     mirant que l’or net per culpa s’enploma,
    21     dient preservada per letra, per ploma
    22     nos mana digam o pura deessa!
    23     mudant la moneda d’aquell primer cambi
    24     en or tostemps pur pagant lo recambi.

    25     Hoiu, pricadors, les santes doctrines,
    26     gustau un poquet d’aquest letovari.
    27     A fe que son dolces, sabors tenen fines,
    28     hoiu lo concert de cobles divines
    29     de crim preservant lo digne sacrari.
    30     Lexau per merce la fe tan errada,
    31     bateu vos los pits, digau vostra culpa,
    32     car may fonch mester entrar en bugada
    33     la tela ’n lo cel tostemps preservada
    34     d’aquell trist foment que·ls altres enculpa.
    35     Profetes y psalms y cantichs ho canten,
    36     los angels y trons, cerafs ho biscanten.

    37     Suau marçapa pastat de farina,
    38     passat per molt prim cedaç de flaquera,
    39     en loch del bescuyt, quant Eva mesquina
    40     causa les errors de tanta royna,
    41     de tots nostres dans maleyta fornera.
    42     Mesclat ab lo ros de çucre de manna,
    43     de dolces amelles confita la pasta:
    44     aquesta ’s la mare del Fill de Osanna,
    45     Aquest es lo net d’aquella sant’Anna
    46     que ’n mena d’or fi de verge s’engasta.
    47     Suau es lo gust qui tal confit gusta,
    48     puix no te peccat lo loch hon s’ajusta.

    49     Menjau del convit d’aquest or potable,
    50     menjau d’aquest pa que may nos enfita,
    51     menjau ne tots jorns ab gust tan amable,
    52     menjau ne totora puix es tan affable
    53     aquella que·l Verb dins si nos confita.
    54     Gustau la sabor d’aquesta vianda
    55     que sobre los cels nos es estojada.
    56     A ella mateix fareu la demanda,
    57     puix Deu li ha fet tan bella comanda,
    58     si del peccat may fon gens maculada.
    59     Respos humilment la sancta beneyta:
    60     «Tostemps fuy yo sancta, james fuy maleyta».

    61     Mirau lo tinell ab rica vexella,
    62     mirau la gran dea cuberta de roses,
    63     mirau lo ressol d’aquesta donzella,
    64     mirau en la terra tan gran maravella
    65     que naix l’Infinit de parts tostemps closes,
    66     mirau les perfetes corones que porta,
    67     mirau les viandes que·ns pos’en la taula,
    68     mirau com nos obre benigne la porta,
    69     mirau com illustra la vida ja morta,
    70     mirau la senyora quants bens nos entaula,
    71     mirau del Perfet la mare perfeta,
    72     mirau la, devots, james inperfeta.

    73     De net alabaust es vostra carn digne,
    74     ni may vos sentis del Deu gran la ira,
    75     per ço vos, morint, restas tan insigne,
    76     que cendra ni pols ni cosa maligne
    77     guastaren lo cos: Deu tant en vos mira.
    78     De lum inmortal o clara lanterna,
    79     senyora del mon, james fos serventa.
    80     Del Verb incarnat insigne sisterna,
    81     illustre la font de aygua materna.
    82     Lunyem vos de culpa, puix Deu se·n contenta,
    83     pus alta que·l sol lo Fill vos remunta,
    84     car neta de mals ab Deu sou conjunta.

    85     O mare d’Aquell que·l cel tant governa!
    86     Devot y prostrat mon cor vos presenta
    87     amor d’una fe de fe molt eterna,
    88     tement de entrar en trista caverna
    89     hon tot peccador, penant, hi destenta.
    90     La spasa punyent tots jorns se despunta
    91     del cor convertit que ja no te punta.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 501.

È una risposta al llibell III dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.8).

 

Incipitario di Jordi Centelles
Indice degli autori

Rialc