Rialc
Rao 36.1
Joan de Castellví
1 Amor es tal que son poder
2 no sabra sens esperiencia
3 negu; donchs, com pora saber
4 si es gran mal lo qui yo sent
5 dona que may n’ach sentiment?
6 Semblant mal com lo que yo sent,
7 si la qu’es per mi amada,
8 si l’agues sentit aran mon cas,
9 ffor’a planyer mes inclinada.
10 Pero si be u dich, es lo ver,
11 que perço l’am pus finamen,
12 car so be cert que lo primer
13 sere, si ’n son servir me pren;
14 e, si·l derer, ja pus conten.
15 Aquest mal es pesant e tal,
16 que may un sols no·l portaria,
17 e si·l porten dos per egual,
18 negu james se·n cansaria;
19 de son gran, donchs, lo meu voler
20 e molt gossat mon ardiment
21 que ’nanpressa tal volgues fer
22 com es portar yo solament
23 un carech tan descovinent.
Ed. Peter Cocozzella, «Los poemas inéditos de Pere Torroella en el Cançoner Llemosí», BRABLB, 40, 1985-86, pp. 171-204, a p. 199.
Il componimento è erroneamente attribuito dall’editore e da Parramon a Pere Torroella (l’item del Rao 180.3 va di conseguenza soppresso), mentre dal Repertori di Parramon si evince che a Joan de Castellví vadano assegnati solo i primi cinque versi. È lo stesso Torroella che in Tant mon voler (180.28, v. 624) lo attribuisce a Castellví, citando i vv. 1-5 [segnalazione di Francisco J. Rodríguez].
7 è ipometro; 8 è ipermetro e non rima. — 21 que ’nanpressa] qu·n’anpressa.