Rialc
Rao 180.28

            Pere Torroella






    1      Tant mon voler s’es dat a ’mors
    2      que tots quants dits de trobadors
    3      lig ne recort
    4      es mon parer façen report
    5      de ço qu’enemorat soport
    6      no gens content.
    7      Ho Amor nos feu d’un sentiment
    8      ho en profetar ço que jo sent
    9      fforen spirats.
    10     Lurs rahons troban actoritats
    11     en refermar les veritats
    12     de mon esser,
    13     e no dupteu quin strany pler
    14     trobe com trob no sol esser
    15     en mas dolors.
    16     De companyia prench repos;
    17     aquest sol be tinch, amadors,
    18     per ser dels vostres.
    19     Ho enganos tall ab bonas mostras!
    20     Ffugiu, jovent, las vidas nostres,
    21     pijors que males,
    22     per camps, per carreras e salas.
    23     Possat mostrem festas e gualas,
    24     dol nos offença.
    25     Un corch nos rou dintre la pensa
    26     qu’Amor provoca a la crahença
    27     de nostres mals.
    28     Hires he temors deseguals,
    29     sospitas e bascas mortals
    30     son continuas.
    31     Les alegrias no son suas:
    32     per accidents passen e nues
    33     de gran substancia.
    34     Ses dolors han longua distancia,
    35     sos majors bens poca costancia:
    36     creu me sens pus.
    37     Qui no·m creura, prove son hus,
    38     que vull al prepossit desus
    39     tornar mes noves.
    40     E pus veig de mon be altres proves
    41     qu’invensions velles e noves
    42     d’altres mirar,
    43     d’alguns los dits vull comprovar,
    44     e·lls sentiments qu’e per amar
    45     ab els spondre
    46     e tots en una correspondre.
    47     Axi de mos anuigs dispondre
    48     pens una part,
    49     venguts a mi d’aquella part
    50     que mossen Jaume March depart,
    51     dispost ha creure:

Parle mossen Jaume March

    52     «Un sobtos pler m’es vengut per lo veure,
    53     ffent me pensar he consebre desigh
    54     qui no·s pertra de mi, ho no u puch creura,
    55     pus calitat veig star en lo migh.
    56     E a·m crescut hun tan strany voler
    57     qui per son nom es nomenat amor,
    58     que·m toll lo seny, sentiment he saber,
    59     e fa u que may he gustat tal sabor»,

Torroella

    60     qu’en lo començ mostra dolçor
    61     e, pensant fos avant millor,
    62     d’esper guiat,
    63     trobi lo gust tot cambiat
    64     e, d’enuigs grans acompanyat,
    65     volgui tornar.
    66     A mon grat fonch lo comensar,
    67     mes no penseu que·l retornar
    68     ffos a mi gens.
    69     Penedit tart, mos pensaments
    70     torni als drets comendaments
    71     de Layn Xertier:

Parla Xartier

    72     «Amour es cruzel lizongier,
    73     aspre en fayt e douç ha mentir,
    74     e se cert bien de seus vengier,
    75     que cuydent ses secrets sentir.
    76     Y lles fet a soy consentir
    77     par una entre de cherte,
    78     mes quant vient jus quel repertir
    79     lors se descuevre sa fierte».

Parla Pere Torella

    80     Desventurat, donchs, que fare,
    81     pus ja de mi als no se fer
    82     sino amar?
    83     En ço qu’es fet consell apar,
    84     mas molt pus tost que no smenar
    85     se pot rependre.
    86     Pere Vidal nos dona ’ntendre
    87     lo cap qu’en tal cars se deu pendre
    88     e que·s deu fer:

Parla Pere Vidall

    89     «Quant hom es en altruy poder
    90     no pot tots sos talents complir,
    91     ans li cove sovint jaquir
    92     per altruy grat lo seu voler.
    93     Donchs, pus en poder me soy mes,
    94     d’amor segray los mals e·ls bes
    95     e·ls torts e·ls dans e·ls mals e·ls prous,
    96     qu’axi m’o manda la raysos».

Parla Pera Torroella

    97     E, trist! Que si ’n tal cars no ffos
    98     lexara yo
    99     de preguar, pus ab tan prest «no«
    100    e viura pres de qui no so,
    101    sab e no creu!
    102    Ho, mon seny! Par que·m repreneu?
    103    No puch esser altre que seu.
    104    Voleu pus dir?
    105    Ans, en loch de disminuir,
    106    de Vilarassa vinch seguir
    107    son stament:

Parla Vilarassa

    108    «Si com lo foch s’ensen ab bufament,
    109    que de molt poch se fa gran e major,
    110    l’imaginar m’a fet senblar millor
    111    tot ço d’on l’alt ha pres començament.
    112    E, crexient l’alt, doble·s l’imaginar;
    113    abduy ensemps tots jorns se fan crexer,
    114    en els mateys transformat mon esper,
    115    per que·m sforç ha tots jorns mils amar»,

Parla Pere Torrella

    116    tant que no puch d’als praticar
    117    n’entre mos sentiments trobar
    118    als sino amor.
    119    A tots sos cants fas la tenor
    120    ab la contra del qu’es millor,
    121    sovint passant,
    122    ab la raho desacordant,
    123    ley, fe ne peraula guordant,
    124    envers ne dret.
    125    Mosen Arnau March ha retret
    126    lo cars hon Amor me sostmet
    127    de ffi en ffi:

Parla mossen Arnau March

    128    «Tot hom se guart de mi:
    129    de si avant treva pus no tindria
    130    ne pau ne bona fy;
    131    bon’amistat no la conservaria,
    132    qu’Amor vol que seu sia
    133    no guardant dret, mes sola voluntat,
    134    e yo mi so ab tal pacta donat».

Parla Pere Torroella

    135    No·m rept’algu si libertat,
    136    seny e raho e voluntat
    137    e a ’mor sotsmesa,
    138    pus fonch la causa de la ’mpresa
    139    aquella dona hon es compressa
    140    perfeccio,
    141    en seny, virtut, saber, raho,
    142    en gracia, gest, perlar e so
    143    mils de millor.
    144    Per esser, donchs, lo sim d’onor,
    145    lo dit de Mexant, e major,
    146    en ell’aguayt:

Parla Mexant

    147    «En li n’a rien de contrafayt
    148    en fet n’en dit n’en continença,
    149    dout hom l’apella Tout Afayt,
    150    mireoir qui les autres perfayt
    151    e de çe monde l’eixelança».

Torrela

    152    Axi mos mals prenen bonança,
    153    mes, d’altra part,
    154    com entre·l juy tals bens repart,
    155    volent d’aquels lo desig part,
    156    cerca sperança;
    157    e com pus pres d’ella s’atança
    158    e molt pus luny troba que lança
    159    so que·l promet,
    160    temor entr’ells jutgant se met,
    161    dient que la ffi de tal plet
    162    ensemps vindra
    163    ab aquella que·m partira
    164    d’aço qu’esperança lexa
    165    contra raho.
    166    Lavors, en semblant passio,
    167    de mossen Auzias March so,
    168    com vench compendre:

Parle mossen Auzias March

    169    «Alt he amor, d’un gran desig s’engendre,
    170    sper venint per tots aquests grahons;
    171    me son delits, mas donan passions
    172    la por del mal que·m fa languir carn tendre.
    173    E port al cors sens fum continuu foch
    174    e la calor no·m surt a part de fora.
    175    Socorreu me dins los termens d’un ora,
    176    car mos senyals demostran viura poch».

    177    Axi cremant en aquest foch
    178    ma vida fall a poch a poch,
    179    mas no vol pas
    180    Amor pervingue·ll derrer pas,
    181    sino que mort ab vida pas
    182    per major mal,
    183    ab Lope d’Estuenyega egual
    184    del temps quant stava tal,
    185    com volch mostrar:

Parla Lope d’Estuyega

    186    «Bien quanto mi desear
    187    mortal amador me faze
    188    toda via,
    189    bien tanto fuerte causar
    190    a la fortuna le plaze
    191    muerte mia.
    192    Mas no de manera tal
    193    que mi triste pensamiento
    194    matar quiera,
    195    sino que biva mi mall
    196    e que james mi turmiento
    197    nunqua muera».

Parla Pere Torroella

    198    D’Amor trectat en tal manera,
    199    dels pressents es ne·ls passats era
    200    solament hu
    201    ab mes dolors sia comu.
    202    Que us dire, trist? Yo so negu,
    203    e so que veu
    204    es un cors fantastich que feu
    205    tot de novell l’amoros Deu
    206    de passions,
    207    ab los membres d’opinions
    208    e·ls spirits d’invensions.
    209    D’als pus no se,
    210    que tant sovint se·n va he ve
    211    he·m dona e·m tira e·m solta e·m te
    212    que·m trau de sest.
    213    O, Deu! Quin senyor es aquest,
    214    discret e foll, pereros e prest,
    215    rebell e manç,
    216    publich, secret, folguat e canç,
    217    hiros, plassent, just ab enguans,
    218    movibl’e ferm?
    219    Que us dire yo? Com mes afferm
    220    e en conexer sos fets referm,
    221    menys conech d’ell;
    222    ne·m basta juy, seny ne consell
    223    puga fer altre sino aquell
    224    que·m menara.
    225    Pensa qui u sent, donchs, com me va.
    226    Jo contraffas Ponç d’Orteffa,
    227    segons reffer:

Parla Ponç d’Orteffa

    228    «Si n’ay perdut mon saber
    229    qu’apenas se hon m’estau,
    230    ne d’on vinch ne ha hon vau,
    231    ne que fas lo jorn ne·l ser.
    232    E soy de tal captinença
    233    que no vell ne puch dormir,
    234    ne·m plau viure ne morir,
    235    ne be ne mal no m’agença».

Parla Pera Torroella

    236    Car ve que·m repren conexença
    237    de mon stat,
    238    e vent me luny d’esser amat
    239    e de tants mals acompanyat,
    240    dich entre mi:
    241    «Per que no prens altre cami?
    242    Desventurat, vols perdr’axi
    243    a tu mateix?
    244    Qui sens sperança serveix
    245    e vol amar qui ll’avorreix
    246    sens guardar ley,
    247    pert si mateix e·l bon servey.
    248    Negu deu mes guordar son Rey
    249    de quant lo guarda.
    250    D’autres auras amor sens tarda,
    251    e per ventura alguna·t guarda;
    252    y ab tal semblant
    253    mes val un tort ha son comant
    254    qu’enlayr una grua volant
    255    ab foll esper».
    256    Aquest pensar porta·l saber
    257    en tal stat que·m fa parer
    258    lo desemar.
    259    Mas venint a l’executar
    260    Marti Garcia e recordar
    261    per cars semblan:

Parla Marti Garcia

    262    «Lo voler pot be son dan
    263    a part possar e cobrir,
    264    mas no u pora sofferir
    265    lo saber, qui veu l’enguan.
    266    Mas l’amor, qui vol forçar
    267    e sobrar
    268    el que ama ffinament,
    269    ffa callar lo sentiment».

Parla Pere Torrella

    270    E pus Amor d’el no consent
    271    mon apertar,
    272    si abans de seu me vench forçar,
    273    ara que·m mana, ·l contrestar
    274    de mes seria.
    275    Seguesca, donchs, aquesta via.
    276    Ffanyent me un altre que sia,
    277    recort lo verç
    278    que dix Alfonço Alveres,
    279    mostrant lo ver de tot quant es
    280    en tal furor:

Parle Alfonço Alveres

    281    «Fa gran error
    282    quien por amor
    283    todos tiempos se guia,
    284    mas la calor
    285    de tal error
    286    es mostrar alegria,
    287    perder temor,
    288    no dar favor
    289    al mal sabor,
    290    qu’el sabidor
    291    pone por philosofia
    292    est’exemplo en tal tenor:
    293    hueso que cupo en parte
    294    ruelo com subtil arte».

Torroella

    295    De mi mateix, pus me parte,
    296    si dels greus mals d’amor part he,
    297    ma culpa digua.
    298    Qui per mal d’altri no·s castigua
    299    cove qu’ab lo seu sa desdigua,
    300    no ben cabal.
    301    Tant lo saber de l’home val
    302    com, serquant be, desvia·l mal,
    303    seguint raho.
    304    Qui vol seguir oppinio
    305    james la part de ço qu’es bo
    306    ne repos troba.
    307    Amor, seny, pler, libertat roba.
    308    Qui aço pert, de quals bens cobra
    309    contentament?
    310    Comensa ’b mal acabament
    311    qui de la fi no·s pren sment
    312    en lo començ.
    313    E diu l’aximpli de les gents:
    314    «qui riu dels fols comensaments
    315    de las fins plora».
    316    Pus la fi, donchs, de mi s’enyora
    317    si del que faç content no fora
    318    deig dir axi
    319    com Inyego Lopes referi,
    320    pus arm’e cors, mos senys he mi
    321    li presente:

Parla Inyego Lopes

    322    «Por amar no sabiamiente,
    323    mas como loco serviente,
    324    he servido ha quien no siente
    325    meu cuydado».

Parla Pere Torrella

    326    Mas si quantitat d’un le do
    327    me fes de ço que no·m fa do,
    328    qui pensau fos?
    329    A bona fe, si·s pot dir, gos:
    330    en peradis no han mes repos
    331    los abitants;
    332    mas de dos bens tals desigants
    333    son fets eguals los sperants
    334    d’infern e yo.
    335    Per ço vinch pendr’opinio
    336    ffor’amor, per si cess jo
    337    dins ma dolor,
    338    que bon voler ab desamor
    339    ne bon servey ab desfavor
    340    poden molt viura.
    341    Per ço volch mosen Jordi scriure
    342    . . . -iure
    343    . . . -art
    344    si de tal vida he james part,
    345    pus viure solt es millor part
    346    de vida humana.
    347    So que Amor alguns comana,
    348    en so dell qui provant s’enguana,
    349    lavors dire:

Parle mossen Jordi

    350    «James guasanye tant en re
    351    com quant perdi m’aymia,
    352    car perdent leys guasanye me
    353    cuy heu perdut avia.
    354    Patit guassany fa qui pert se,
    355    mas qui pert ço d’on dan li ve
    356    heu creu guasany li sia,
    357    qu’eu m’era donat per ma fe
    358    a tal qui m’ausicia,
    359    no se raho per que».

Parla Pera Torroella

    360    Ho! Be meresch quants anuigs he!
    361    No veu que dit home sens fe
    362    desventurat,
    363    e que james fos dell’amat
    364    e tot jorns fos per mort passat
    365    una veguada.
    366    Deig yo pensar no fos amada
    367    dona que·l mon pus acabada
    368    ffou ne trobau.
    369    Vos, me senyora, perdonau
    370    que passio mon seny retrau
    371    he·m toll l’entendre,
    372    e no puch ma lengua rependre
    373    d’aço que·l cor no vol entendre,
    374    juy ne desigh.
    375    Com de Blasquasset un’obre ligh,
    376    conech que per un semblant mig
    377    vos vinch amar:

Parla Blasquasset

    378    «Ab tal voler feu amor atorguar
    379    mon cor a vos, qu’eu desig carament
    380    que·m foren tots vostres plasers pressent,
    381    per qu’eu volgre tostemps aytall star,
    382    que pus car tinch la vostra senyoria
    383    que si altre·m des ço que de vos volria.
    384    No pot sens vos complir los meus talents,
    385    tant es mon cor d’onrat juy desigants».

Parla Pera Torrella

    386    Es ver que·ls mals son tals e tants
    387    que los remeys sobren mos dans.
    388    Defall la vida,
    389    en tantas morts ja repartida
    390    que per la derrera partida
    391    ffora conort.
    392    Mas, com d’esperança la mort,
    393    de vostra vista e del recort
    394    causa ’s absensia,
    395    ab la virtut de pasiencia
    396    a mos delits dona lisencia,
    397    vensen los mals,
    398    de miser Oto acordant tals
    399    peraulas ha mos fets eguals,
    400    qui be las mira:

Parla miser Oto

    401    «Nuls ne set en sest libre lire
    402    s’il n’est sufrants e pasiants.
    403    Amor le fet de gre scrire
    404    anvesible per mantes gants,
    405    qui hi regordront tout leur temps
    406    e ja ni seroyt lire letre,
    407    quar qui en lire se veult metre
    408    il ne doyt pas si cler veoyr.
    409    Qu’ill doye tout se qui peut estre
    410    en contra li aparsevoyr».

Parla Pera Torrella

    411    No be comport, mes veig que muyr
    412    e que lonch temps
    413    no podan viur’ab mi ensemps
    414    los grans contrasts ab dos strems
    415    qu’amor consona.
    416    E per ço dich ab veu fellona
    417    ço que Johan de Torras rahona,
    418    no sens tristura:

Parla Johan de Torres

    419    «O, malditxa fermosura,
    420    gracia, sentir e beldat!
    421    Que fazeys en creatura
    422    do no mora piedat?»

Parla Pera Torroella

    423    Mas si be us veig en tal stat,
    424    lo cor me diu que sere amat.
    425    Sabeu per que?
    426    Nunqu’Amor fall a qui ama be.
    427    Sera ja mes en vostra fe.
    428    Mes que dich yo?
    429    Si vos teniu oppinio
    430    qu’en tals demandas seguir «no»
    431    se deu lohar,
    432    no es virtut, lexau star,
    433    que Deu mana degem amar
    434    a l’enemich.
    435    E quant mes, donchs, al bon amich,
    436    vassall e servidor antich,
    437    d’amar content?
    438    Remeteu vos tal pensament:
    439    aquelles que ’b pech sentiment
    440    miren les cosas,
    441    opinions son enguanosas,
    442    e creu qu’en donas virtuossas
    443    es gran fallença
    444    als bons serveis de conexença
    445    e als amadors de benvolença
    446    no guardonar.
    447    Per ço Arnau Deniell me par
    448    qu’, amor volent, ben sperar
    449    no desambargua:

Parla Arnau Deniell

    450    «Si ben fas lonch sper no m’embargua
    451    qu’en tan rich loch me son mes e m’estanch,
    452    d’on sos bels dits me feran de joy larch
    453    e sagray tant com me porte la gamba,
    454    qu’eu no so gens cell qui do aur per plom.
    455    E puys no say d’altre merçe querer,
    456    tant le seray franchs he obedients
    457    tro que s’amor, si·l play, baysant m’ofresca».

Parla Pere Torrella

    458    Qui pres james ab ham sens escha
    459    ne ’b fel donas dolçor de brescha
    460    com vos a mi?
    461    Bernat del Ventadorn legi
    462    qu’en semblant cars pens que senti
    463    so que dir vull:

Parla Bernat del Ventadorn

    464    «Com me sove vos clam e vull,
    465    prous dona ’b mala merçe,
    466    sapiats que tal ira m’acull
    467    que per pauch joy nom recre.
    468    E se hom per ben amar mor
    469    eu ne morray, car en mon cor
    470    vos port amor tan fina e tan corall
    471    que tot son falç contra mi·l pus leyall».

Parla Pera Torrella

    472    No us amare yo vent vos tall?
    473    Que res de vos pot semblar mall
    474    a mals ne bons.
    475    De les altres son oppinions,
    476    ma de vos totas las rahons
    477    referan be.
    478    Que ’s la raho, yo no u dire,
    479    pus es de mes dir lo per que
    480    hon sentir basta.
    481    Per ço desig fon e desguasta
    482    e de passions abasta
    483    esta persona
    484    vostra tota; e Deu me confona
    485    si per amar ne james dona
    486    part si vos no,
    487    que res sens vos no tinch per bo
    488    e·l que Francesch Farrer diu, so
    489    no us vull pus dir:

Parle Fransesch Ferrer

    490    «Si dona ’l mon s’ateny per ben servir,
    491    yo son aquell qui·n done tall raho.
    492    Que puch fer pus, sino que tant mi do
    493    que n’oblit Deu, que tart li puch res dir?
    494    Ell s’o mereix en fer la singular
    495    hi Amor, qu’es tall que·ls amadors absegua,
    496    pus que·l voler atart se pot donar
    497    a dos agual que l’hu no·s desconegua».

Parla Pere Torrella

    498    No fa mal, donchs, qui d’amar negua
    499    voler qui tant’amor desplegua
    500    que n’oblit Deu?
    501    O, me senyora! Per que u feu?
    502    Es dret qu’amant vos procureu
    503    que·m desesper?
    504    Mes amor diu que no·s deu fer
    505    ço que servint en vos esper,
    506    que porfiar
    507    en ben servir he conportar
    508    las volentats fan cambiar
    509    d’amar estranyes.
    510    D’aquest senyor son les companyes
    511    e d’aquestas lüytas les manyes
    512    complanyents;
    513    anyell en praticar las gents
    514    e ffer leo en ardiments,
    515    ffranch e senser;
    516    hipocrit en gest he saber,
    517    d’aço qu’anuigh mostr’aver pler,
    518    e pel reves.
    519    Esper, donchs, qui ’n bon loch s’es mes,
    520    que, trebelant, ço qui bo es
    521    aver cove.
    522    Axi yo, donchs, sperare,
    523    e com Johan de Mena dire,
    524    esperant tal do:

Parla Johan de Mena

    525    «Si en algun tiempo dexado
    526    ser spero de passiones,
    527    glori’avre d’aver passado
    528    las tantas tribulaciones.
    529    Qua n’el tiempo de la gloria
    530    más es que gloria pansar
    531    reduzir a le memoria
    532    como tal bien e victoria
    533    se cobro por affanar».

Parla Pere Torrelle

    534    En tant, me vull aconortar
    535    he·l pler sentir,
    536    que sols content de ben servir
    537    Ffransesch de Mescua vol dir,
    538    e be u sentia:

Parla Fransesch de Mescua

    539    «Anuig al mon, per fort que sia,
    540    no·s pot al delit comperar
    541    de l’amador qui pot pensar
    542    que viu content de bell’aymia».

Parla Pere Torrella

    543    Si d’aquest pensar me podia
    544    yo sostener,
    545    vostre molt mes d’altres voler
    546    ffaria mi ajunt de pler,
    547    absent de mall;
    548    mes sembla·m past angelicall
    549    e no pas gens d’ome mortall.
    550    Per ço us requir,
    551    prenint ab report del sentir
    552    de ço que volch Masias dir
    553    lo mateix ço:

Parle Masias

    554    «No por qu’el merecimento
    555    a ti lo manda,
    556    mas por tu merçet complida
    557    duelete del perdimento
    558    en que anda
    559    mia ventura he vida.
    560    Ffas que non sea perdida
    561    en ti la mi sperança».

Parla Pere Torroella

    562    E si per ventur’oblidança
    563    de guardonar
    564    vos fa venir aquest pensar,
    565    que·l do segons qui·l deu cobrar
    566    es desegual,
    567    lunyau de vos pensament tall,
    568    que·ls bons serveys me fan eguall
    569    ab los millors;
    570    e no conech dona sens vos
    571    hon mon servey massa no fos
    572    abans que poch.
    573    Si amor tingues de provar foch,
    574    de tants quirats veureu mon toch
    575    que foreu serta
    576    dels merits hun viu encuberta
    577    Amor, qu’ab lengua mal diserta
    578    no puch mostrar.
    579    Per ço vull per mi alleguar
    580    so que·l de Vaqueras perlar
    581    volch no sens por:

Parla Vaqueras

    582    «S’eu no son rich contra vostra ricor
    583    ne prou valent contra vostra valor,
    584    mon poder fas e suy çell qui us mercenya
    585    e us blan e us cre e ham vos mays que re,
    586    e·m guart de mall he m’esforç de tot be
    587    per vostr’amor, e sembla’m mils que deya
    588    pus domn’amar un servidor presat
    589    en dret d’amor, que·l rich oltracuydat».

Parla Pere Torrelle

    590    Que fare, donchs? Sere gossat
    591    de requerir so que m’es dat
    592    per dret d’amor?
    593    Mas, qui pora? Q’una temor
    594    que·m representa sobres d’amor
    595    davant me ve.
    596    Al temps que deig clamar merçe
    597    me possa un tan aspre fre
    598    a mon lenguatge,
    599    qu’abans acordas lo passatge
    600    dintre·ls inferns e tot ultratge
    601    de mort cometre
    602    que raho de mon propossit retre.
    603    Johan de Duenyes vench cometre
    604    juy de tal cura:

Parla Johan de Duenyas

    605    «Amor, temor e cordura
    606    ffazen callar en pressensia
    607    el dezeo qu’en absensia
    608    dezir me manda tristura».

Parla Pere Torrella

    609    Metent tals fets ha no cura,
    610    pens qu’es millor,
    611    abandonat a ma dolor,
    612    lexar als semblants que d’amor
    613    donen sentida
    614    del qu’en amar despen la vida.
    615    Son gest es a dona sentida
    616    dret perlament,
    617    car lo gossat atraviment
    618    dins si mateix aquel desment,
    619    qu’amor se feny,
    620    posat desig lo dir enpeny.
    621    Temor, qu’en tal cars lo destreny,
    622    deu ser pus gran.
    623    Ab tal recort, me veig devan
    624    de Castelvi mosen Johan,
    625    el qual reffer:

Parla mosen Johan de Castelvi

    626    «Amor es tal que son poder
    627    no sabra sens speriment
    628    negu. Donchs, com pora saber
    629    si es gran mal lo que jo sent
    630    dona que may n’ach sentiment?»

Parla Pere Torrela

    631    Amor prech, donchs, qu’ab pensament,
    632    ho ’b dret sentir
    633    si per pensar no y pot venir,
    634    que·l fassa mas per mi sentir
    635    part d’aquest mal.
    636    Sentafe dix per altre tal,
    637    fferit d’esta plagua mortal,
    638    desordenada:

Parla Sentaffe

    639    «Si mi senyora laguada
    640    ffuesse del mal que m’atierra,
    641    haunque me fizes guerra,
    642    seria con pas mesclada.
    643    La gentill enamorada
    644    do mi corazon talaya
    645    conosca qu’es bien querer,
    646    por que me quiera valer
    647    quando menester lo aya».

Parla Pere Torrella

    648    Aquesta sperança desmaya
    649    mon foll desigh.
    650    Ell’es de bondat lo dret migh
    651    e tan salda que gens no figh
    652    colp que ’mor lanç.
    653    Caygut so yo ’n tal desavanç,
    654    enemorats, com per descans
    655    escriu la ma,
    656    e com Guillem de Bergeda,
    657    en un complant que d’amors fa,
    658    planyent rahona:

Parla Guillem de Bergeda

    659    «Axi com çell qui del tot s’abendona
    660    per viure be ho per breument morir,
    661    entrant al loch d’un pot james exir
    662    sens gran perill de perdre la persona,
    663    axi fas yo, que per viura joyos
    664    e fis e franchs, sofrens e amoros,
    665    ham en tal loch de que negun conort
    666    no puix aver, tant suy pres de la mort
    667    si, donchs, amor, conexençe e merçe
    668    e ma dompna, qu’es lo sim de tot be,
    669    no·m vol donar breument salut e vida».

Parla Pere Torrelle

    670    Mas vent la luny de tal partida,
    671    ja de molt pres la mort me crida,
    672    que·m vol desfer.
    673    Per ço dich, quaix al punt derrer,
    674    part d’aquell lay que dix Fabrer
    675    ab greu dolor:

Febrer

    676    «O Deu! Ha qui dire ma lengor?
    677    Qui·s planyara de mon greu plant?
    678    Qui pendra part de ma tristor?
    679    Sera null tan leyal amant
    680    qui de mon xant,
    681    qu’en la mort xant,
    682    mostre semblant
    683    d’aver dolor?»

Parla Pere Torrella. Ffy

    684    A vos, mort de bon servidor,
    685    començ e ffi de ma clamor
    686    contra de si,
    687    pus no us supplich d’aquesta ffi,
    688    mas del mal que vos feu a mi,
    689    deman perdo,
    690    perque so stat occasio
    691    vostre gentill condicio
    692    vingua fer mall.

 

 

 

Ed. Francisco J. Rodríguez, Rialc 2000.

Mss.: OP. Base: P (le rubriche sono solo in P). || 367 ho amor nos] amor me O. — 10 troban] trobe O. — 11 refermar] reformar O. — 20 nostres] vostres P. — 25 corch] carch O. — 31 om. O. — 32 e nues] en unas P. — 37 qui no·m creura] que no·m creure O. — 54 puch] pux O. — 57 qui] que O. — 60 mostra dolçor] nostra dolor O. — 61 pensant] pensat O. — 70 torni] torns O. — 73 ha mentir] en amentier O. — 74 cert] set O. — 77 par una entre de cherte] por huna entre dexente O. — 78 repertir] repentir O. — 79 descuevre] descuerire o forse destuerire O. — 86 dona ’ntendre] donantre O. — 93 soy] say O. — 100 e v.] om. O. — 102 que·m] que P : quez P1. — 108 s’ensen] encen O; bufament] fumament P : bumament P2. — 110 senblar] semblan O. — 113 abduy] e abduy O. — 114 transformat] transformant O. — 115 ha t.] om. O. — 117 n’entre] mentre O. — 126 cars] cors O. — 130 fy] fe O. — 150 mireoir] mire cur PO. — 151 çe] ço PO. — 164 qu’esperança] qu’esperança·m O. — 171 me] no O. — 172 que·m] que O. — 174 no·m] no O. — 175 termens] tormens O. — 176 car] que O. — 220 om. O. — 220-221 P li inverte e P1 li riordina. — 228 nay] vay O. — 246 guardar] O. — 254 enlayr] esleyr O. — 260 recordar] reguardar O. — 268 el] al O. — 270 no c.] om. P. — 276 f.] e f. O. — 280 en] e O. — 281 fa] la P : si O. — 287 perder] per O. — 298 qui] que O; altri] altre O. — 304 qui] quil O. — 308 quals] quants O. — 317 faç] fa PO. — 326 le do] leo O. — 327 me] mes O. — 329 a] en O. — 335 pendr’] ha pendr’ O. — 336 ffora] ffara O. — 352 perdent] pendent O. — 361 que] qui O. — 363 dell’amat] dell l’amat O. — 372-373 om. O. — 380 pressent] plasent O. — 383 des] donas O. — 401 lire] libre O. — 402 n’est] nost O : nel P. — 405 regordront] recordant P. — 406 ni] vi O. — 408 ne] no O. — 409 doye] donye P. — 422 do] de O. — 430 tals] tal P. — 433 deguem] deveu P. — 434 a l’enemich] e l’anemich P. — 442 qu’en] idem P1 : que PO. — 444 serveis] servis PO. — 448 ben] bens O. — 450 ben] be O; fas] fonch PO. — 451 son mes e m’estanch] sos hem estanch P : son mes e mestraç O. — 452 d’on sos] d’uns sols P; de goy] joy P. — 453 com] om. O; gamba] camba O. — 455 altre] altra O. — 457 play baysant] blay baysant P : playsant O. — 466 sapiats] sapiau O. — 467 joy] de joy O; recre] retre O : rete P. — 469 ne] no O; en] ab O. — 482 e] e te O. — 486 vos no] no vos O. — 505 servint en vos] escrivint eu no O o forse enno ecc. — 506 porfiar] profitar O. — 509 estranyes] estranys O. — 520 qui] que O. — 532 tal] tan O; e] ha P1. — 537 vol] volch O. — 544 sostener] sostenir O. — 546 ajunt] ajut O. — 554 no] nom O. — 560 non] nom O. — 573 si amor] s’amor P; foch] toch PO. — 581 no] ne O. — 585 blan] plau O. — 586 de m.] del m. P. — 596 al] als O. — 597 me] e O. — 621 temor] t’amor P; qu’en] que O. — 629 que] qui O. — 644 do] de O. — 647 quando] quanto P. — 661 pot] poch O. — 663 conort] recort O. — 667 amor] amors O. — 679 null] mill O. — P; tan] tal O. — 688 del] de O.

Tra le citazioni, si segnalano tre frammenti per i quali non esistono altri relatori: 73.7 (Martí Garcia); 93.6 (Arnau March); 107.1 (Francesc de Mèscua).

 

Incipitario di Pere Torroella
Indice degli autori

Rialc