Rialc
Rao 203.9
Narcís Vinyoles
1 Mon esperit esta ple de sospita,
2 cercant lo nom per arbres y plantes,
3 pero lo ver en part me da sospita
4 ab lo desig tan gran que n vos abita
5 per cotlocar Leunor entre les santes.
6 Y axi, senyor, mes vesos vos responen,
7 seguint lencal, lestil y les maneres
8 de vos, qui sou la hu daquells qui sonen
9 les grans lahors que·ls actes corresponen
10 del nom donat al be de les Corberes:
11 Elionor es cert la que·ns contenta,
12 e, si no es, «no siento quien lo sienta».
Ed. Antoni Ferrando, Narcís Vinyoles i la seua obra, València, Universitat de València, 1978.
Risposta a Francí de Castellví (cfr. 60.7).