Rialc
Rao 202.3, 202.3a = 158.1, 158.1a = 67.14

            Pere Vilaspinosa,
            Joan Fogassot e Joan Salom




Vilaspinosa

    1      Tant fort treball me dona·l pensament,
    2      qui·m fa pensar yo qual don’amare:
    3      la de bon seny, que molt letge us fare,
    4      o la gentil que no·n te compliment.
    5      Estich pensant, e desig tant saber
    6      quala d’abdos vostre sentit pendria;
    7      En Fogassot, digau vostron parrer,
    8      l’una prenent, que l’altre us mantindria.

Fogassot

    9      Mon bon amich, a mi par avident
    10     lo bipertit, per que no y pensare,
    11     ans mon parer per dret declarare,
    12     aquell fundant ab molt fort argument.
    13     Seny es tresor qui sus tots fa valer,
    14     e ’n femenils n’es vuy gran carestia;
    15     donchs, si·n trobau, vos desitjau l’aver,
    16     aquell’amant e tenint per aymia.

Vilaspinosa

    17     No·m par vejau la rao primament,
    18     Ffogassot meu, segons vos mostrare,
    19     qu’en lo leig cors lur seny no stimare,
    20     puis no defall a l’home regiment;
    21     mas lo polit, qui dona tot plaer,
    22     gentil, donos, ab tota milloria,
    23     digu’es d’amar per l’amant vertader,
    24     car, contemplant, la vida pasaria.

Fogassot

    25     Lo cors desert de complit sentiment,
    26     Perot jerma, un floch no presare,
    27     car fa·m penar, regir no m’i pore:
    28     semble·l panell qui·s gir’a cascun vent,
    29     ne crech al mon home tant puxe ser,
    30     abte, sabent, ne·s lig may estat sia,
    31     que·s bast regir, e ’n consemblant mester
    32     la que mantench d’aço·m preservaria.

Vilaspinosa

    33     Dols es lo past d’amor, lo seu turment,
    34     lo meu amich, aso us defensare,
    35     car, si penau, molt vos contentare
    36     ab lo vexell gentil, sens falliment;
    37     pus no ’s estil que lo seny molt sencer
    38     sia regit, ans l’home regiria
    39     dona galan, dispost’a bon guerrer,
    40     content d’amor cascu veure·s poria.

Fogassot

    41     Aquest cors leig, de gentiles’absent,
    42     posseidor de gracia·l veure,
    43     la qual virtut sabeu es major be
    44     d’esser jentil, provat es clarament.
    45     Dar m’a delits infinits ab voler,
    46     dar m’a conort quant haure fellonia,
    47     dar m’a remey ab lo seny e poder;
    48     vostre parany soltat, donques, seria.

Vilaspinosa

    49     Delit no·m par que prengua fondament
    50     en lo leig cors, lo qual meynspresare;
    51     done·m terror quant jo be·l mirare;
    52     son mal esguart me dona spantament.
    53     Mas lo qui ’s bell, qui·m pot molt content fer,
    54     done·m delit tal que dir no·l sabria;
    55     quant mir lo leyg me ve tant desplaer,
    56     que son comport james veure volria.

Fogassot

    57     Graci’e seny me dan escalfament;
    58     per esser leig, d’amar no m’abstindre,
    59     pus d’aquell grat e bon alt pres l’aure;
    60     amor tant pot, sus tots a mi ’s plasent.
    61     Auzades vos viviu ab tal haver,
    62     car per flach seny desconaxens’auria;
    63     e, donchs, pensau quant es vil e coster
    64     aqueix vert cors per qui voler morria.

Vilaspinosa

    65     Puys vos lunyau del ver contentament,
    66     Johan gentil, jutge us nomenare,
    67     savi, sabent, al qual jo donare
    68     ma gran favor pel mon publicament,
    69     tal que veura diligentment lo ver,
    70     affavorint la que may lexaria;
    71     dic vos lo nom, qui us fara content ser:
    72     Johan Çalom, flor de la claresia.

Fogassot

    73     Del que·m dieu repos e pres granment:
    74     per que·m plau molt, gens no y contradire;
    75     hom preneu tal, c’altri no n’i metre
    76     com virtuos. Ho, quant ne so content!
    77     Mas be us avis yo visch ab bon asper,
    78     havent per cert veura la gran porfia
    79     que manteniu, com si·m foseu ssobrer
    80     ab tot lo dret, lo qual es de part mia.

Vilaspinosa

    81     Puys de virtuts vos veyg portar senyera,
    82     l’estil segint de la dreta raho,
    83     molt vos suplich la nostra questio
    84     vullau jutgar, mirant la part sençera,
    85     car jutge sou ab singular abtesa
    86     e jentilessa,
    87     que donareu lo dret a qui·s pertany:
    88     vostra bondat pendra semblant affany.

Fogassot

    89     A vos, tenint balansa vertadera,
    90     mossen Johan, tramet m’intensio,
    91     pregant vos molt d’esta contencio
    92     traure·ns vullau, declarant la dresera;
    93     car tant confiu de vostra gentilesa
    94     e gran bonesa
    95     sempre voleu qui a lo bon dret guany,
    96     no guardant qual es, privat o estrany.

Çalom a Vilaspinosa

    97     Pere gentil e de bona manera,
    98     en qui jo tench ma ferm’opinio
    99     de ffer plaers sens nulla ficcio:
    100    lo present fet accepte volentera,
    101    no contrestant que la mia flaquesa
    102    es mal entesa,
    103    mas per aso no stare pas un any
    104    no us trag’abdos d’aqueix vostre parany.

Çalom a Fogassot

    105    Donos Johan, no tinch voluntat fera
    106    de vos sservir an plen’afeccio,
    107    per que de grat vostra peticio
    108    vull acceptar ab cara fallaguera;
    109    per qu’es axi, de voluntat encesa,
    110    lexant peresa,
    111    me rispondre per ben veura qui·s tany,
    112    e qui perdra no·n fasse pas susany.

Çalom

    113    A tot ensemps accepta de bon grat,
    114    pus de tal cor vos ham, e sens falcia;
    115    en Deu drey vull, que per res no staria,
    116    e sentireu la mia voluntat.
    117    Pero ’s axi: si algu n’es farit
    118    en loch cubert, vulle m’o perdonar,
    119    car jo no puch endosos contentar,
    120    perdon m’aquell, si en res e fallit.

    121    Assignant vos ab lo present escrit
    122    com al terç jorn prepos sentenciar,
    123    a tots ho dich: no y vullau, donchs, mancar,
    124    pus no diguau que no us sia stat dit;
    125    d’aqui avant jo·n sere be scusat,
    126    que ja per res certes no restaria
    127    lo jorn predit que judicat no sia,
    128    e ben previst, lo vostre gran debat.

    129    En nom de Deu, qui de seny fonch primer
    130    e n’a dotats als qui li a plagut,
    131    en semblant cars lo suplich qu’ell m’ajut
    132    e·m fas’obrar ab lo juy vertader.
    133    Seny e saber d’ell a proseiment;
    134    donchs, per merçe pus lo veig en figura,
    135    ell me govern e tingua de mi cura
    136    en fer bon juy com se tany, dretament.

    137    Per declarar de tot mon sentiment
    138    que dona tal qui de seny a fretura
    139    per hom del mon no·s tingu’en amor pura,
    140    ans repellir yo la man totalment;
    141    e la de seny, que·l dit Fogassot quer,
    142    e per sos dits ha molt ben combatut,
    143    vull que tostemps li sia mantengut
    144    lo seu proces, car per dret se deu fer,
    145    per qu’es mester,
    146    en tota part hon lo dit Johan sia,
    147    de tals afers haja la milloria.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 99.

 

Incipitario di Joan Fogassot
Incipitario di Joan Salom
Incipitario di Pere Vilaspinosa
Indice degli autori