Rialc
Rao 202.1

            Pere Vilaspinosa






    1      Lo Verb etern, egual Deu ab lo Pare,
    2      en Trinitat un esser en essencia,
    3      vos elegi que fosseu d’Aquell mare
    4      tal, que james altra no s’acompare
    5      en dignitat a vostra preminencia.
    6      Car vos, sens crim, per Deu fos preeleta
    7      ans que los cels esser james tinguessen.
    8      E no us conpres la colpa d’Adam feta,
    9      creant vos Deu mes que·ls angels perfeta,
    10     sancta ni sants ni res que creat vessen.
    11     E perque us feu de l’Etern vera ’nprempta
    12     sou de peccat original exempta.

    13     Callen doctors lo general edicte,
    14     si special tingues vos privilegi
    15     primer donat que may se fes delicte.
    16     No us conpres, donchs, l’original conflicte
    17     si us excepta l’omnipotent collegi.
    18     De vostra carn l’Etern pres carn humana,
    19     de vostra let ompli de sanch les venes,
    20     de vostra veu lo cel y·l mon se mana.
    21     Donchs qui pot dir que no fosseu vos sana
    22     del crim d’Adam tenint vos tals estrenes?
    23     Filla del Fill, mare del Pare vostre,
    24     per ço no fos compresa ’n lo mal nostre.

    25     Eternament fos per Deu figurada
    26     temple sagrat de l’etern consistori
    27     hon lo Perfet nou mesos feu posada.
    28     Y en puritat vos sola sou estada,
    29     que de peccats no tingues auditori.
    30     May venial ni mortal vos feu nosa
    31     perque tostemps feta fos inpeccable.
    32     Si·l mal menor a Deu fon bruta cosa,
    33     l’original, qui a vos gens la posa,
    34     es no honrar lo mes a Deu amable.
    35     Prengue Jesus de vos ossos e polpa,
    36     per ço tingues la carn vostra sens colpa.

    37     No·s troba test en la sacra Scriptura
    38     que vos siau en peccat concebuda,
    39     d’on s’infereix ab raho clara y pura
    40     que l’Increat vos crea sens mixtura
    41     tant purament quant pura us ha volguda.
    42     Decent fon molt no y fosseu vos compresa,
    43     puix a Deu pur lo no pur es difforme.
    44     Volgue y pogue que may fosseu offesa
    45     d’aquella ley que ’n los humans s’es mesa.
    46     Es la raho, perqu’es al ver conforme,
    47     sentis dolçor de persones divines
    48     e lo bandeig d’originals metzines.

    49     Vos fos lo cel, vos fos la nova terra,
    50     de Moyses la cremant gavarrera,
    51     de Salamo lo temple fet sens erra,
    52     e de Aron la vergua que feu guerra
    53     al gran Satan ab puritat sancera.
    54     L’etern poder en vos dispensa sempre
    55     en l’estatut que·l mon tot subjugava,
    56     com Asuer, que ’n la ley dona tempre
    57     que no sentis Ester aquell destempre
    58     que dura mort a tots significava.
    59     Vos fes Deu hom format d’umana mostra
    60     y el crim primer no senti la carn vostra.

    61     Es ver parlar de vos, nostra senyora,
    62     que no us pres may la colpa sempiterna,
    63     perque·l Factor, honrant a qui us honora,
    64     es mes honrat, guardant vos de penyora,
    65     perque laor tinguesseu vos eterna.
    66     Si ’n los juheus los furts se dispensaren
    67     de Pharaho fogint la gent en una,
    68     e donchs en vos, a qui·ls cels adoraren
    69     y els seraphins per tostemps contemplaren,
    70     lo cas privat la ley offen comuna,
    71     car lo recort que vos sou mare pia
    72     feu dispensar en vostra senyoria.

    73     La plenitut de gracia complida
    74     compli l’Inmens en vostre sant concebre,
    75     que us preserva d’original fallida
    76     en temps e loch ab gracies sens mida
    77     tals e tan grans com vos les pogues rebre.
    78     Si vostres son quantes Deu n’a donades
    79     e de vos tots les reben sens esmena,
    80     qual indevot diu que ’n vos son estades
    81     aquelles sanchs d’Adam contaminades
    82     si l’angel dix a vos «gracia plena»?
    83     Fon molt decent que Deu fes tal miracle
    84     puix vos d’Aquell fos digne tabernacle.

    85     Mare de Deu, les virtuts concreades
    86     vos les teniu per divinal estrena.
    87     Donchs perdonau a les mies errades
    88     si les laors no se dir molt loades.
    89     L’alta virtut qui us defes me defena.
    90     E puys es cert que fos de Deu cenacle,
    91     axi·m guardau com crim no us feu obstacle.

    92     Senyora, donchs teniu per affectades
    93     mes voluntats, quant finira ma pena?
    94     E puix Deu ver tals virtuts vos ha dades,
    95     que de peccat may sentis anellades,
    96     vos me guiau que res mal no m’offena.
    97     Vostres devots, de qui sou espectacle,
    98     guardau los vos per divinal miracle.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 444.

È una risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).

 

Incipitario di Pere Vilaspinosa
Indice degli autori

Rialc