Rialc
Rao 202.1
Pere Vilaspinosa
1 Lo Verb etern, egual Deu ab lo Pare,
2 en Trinitat un esser en essencia,
3 vos elegi que fosseu d’Aquell mare
4 tal, que james altra no s’acompare
5 en dignitat a vostra preminencia.
6 Car vos, sens crim, per Deu fos preeleta
7 ans que los cels esser james tinguessen.
8 E no us conpres la colpa d’Adam feta,
9 creant vos Deu mes que·ls angels perfeta,
10 sancta ni sants ni res que creat vessen.
11 E perque us feu de l’Etern vera ’nprempta
12 sou de peccat original exempta.
13 Callen doctors lo general edicte,
14 si special tingues vos privilegi
15 primer donat que may se fes delicte.
16 No us conpres, donchs, l’original conflicte
17 si us excepta l’omnipotent collegi.
18 De vostra carn l’Etern pres carn humana,
19 de vostra let ompli de sanch les venes,
20 de vostra veu lo cel y·l mon se mana.
21 Donchs qui pot dir que no fosseu vos sana
22 del crim d’Adam tenint vos tals estrenes?
23 Filla del Fill, mare del Pare vostre,
24 per ço no fos compresa ’n lo mal nostre.
25 Eternament fos per Deu figurada
26 temple sagrat de l’etern consistori
27 hon lo Perfet nou mesos feu posada.
28 Y en puritat vos sola sou estada,
29 que de peccats no tingues auditori.
30 May venial ni mortal vos feu nosa
31 perque tostemps feta fos inpeccable.
32 Si·l mal menor a Deu fon bruta cosa,
33 l’original, qui a vos gens la posa,
34 es no honrar lo mes a Deu amable.
35 Prengue Jesus de vos ossos e polpa,
36 per ço tingues la carn vostra sens colpa.
37 No·s troba test en la sacra Scriptura
38 que vos siau en peccat concebuda,
39 d’on s’infereix ab raho clara y pura
40 que l’Increat vos crea sens mixtura
41 tant purament quant pura us ha volguda.
42 Decent fon molt no y fosseu vos compresa,
43 puix a Deu pur lo no pur es difforme.
44 Volgue y pogue que may fosseu offesa
45 d’aquella ley que ’n los humans s’es mesa.
46 Es la raho, perqu’es al ver conforme,
47 sentis dolçor de persones divines
48 e lo bandeig d’originals metzines.
49 Vos fos lo cel, vos fos la nova terra,
50 de Moyses la cremant gavarrera,
51 de Salamo lo temple fet sens erra,
52 e de Aron la vergua que feu guerra
53 al gran Satan ab puritat sancera.
54 L’etern poder en vos dispensa sempre
55 en l’estatut que·l mon tot subjugava,
56 com Asuer, que ’n la ley dona tempre
57 que no sentis Ester aquell destempre
58 que dura mort a tots significava.
59 Vos fes Deu hom format d’umana mostra
60 y el crim primer no senti la carn vostra.
61 Es ver parlar de vos, nostra senyora,
62 que no us pres may la colpa sempiterna,
63 perque·l Factor, honrant a qui us honora,
64 es mes honrat, guardant vos de penyora,
65 perque laor tinguesseu vos eterna.
66 Si ’n los juheus los furts se dispensaren
67 de Pharaho fogint la gent en una,
68 e donchs en vos, a qui·ls cels adoraren
69 y els seraphins per tostemps contemplaren,
70 lo cas privat la ley offen comuna,
71 car lo recort que vos sou mare pia
72 feu dispensar en vostra senyoria.
73 La plenitut de gracia complida
74 compli l’Inmens en vostre sant concebre,
75 que us preserva d’original fallida
76 en temps e loch ab gracies sens mida
77 tals e tan grans com vos les pogues rebre.
78 Si vostres son quantes Deu n’a donades
79 e de vos tots les reben sens esmena,
80 qual indevot diu que ’n vos son estades
81 aquelles sanchs d’Adam contaminades
82 si l’angel dix a vos «gracia plena»?
83 Fon molt decent que Deu fes tal miracle
84 puix vos d’Aquell fos digne tabernacle.
85 Mare de Deu, les virtuts concreades
86 vos les teniu per divinal estrena.
87 Donchs perdonau a les mies errades
88 si les laors no se dir molt loades.
89 L’alta virtut qui us defes me defena.
90 E puys es cert que fos de Deu cenacle,
91 axi·m guardau com crim no us feu obstacle.
92 Senyora, donchs teniu per affectades
93 mes voluntats, quant finira ma pena?
94 E puix Deu ver tals virtuts vos ha dades,
95 que de peccat may sentis anellades,
96 vos me guiau que res mal no m’offena.
97 Vostres devots, de qui sou espectacle,
98 guardau los vos per divinal miracle.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 444.
È una risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).