Lluís de Vilarrasa
1 Si com l’om flach qui ’n brega no ’s estat
2 se feny ardit, cresent que sia tal,
3 mas, quant s’i veu, en un punt es torbat,
4 tant que·l fugir no·l sembla cosa mal,
5 ne pren a mi, qu’ans que tal don’amas
6 me fou semblant que lo y gosas ben dir,
7 mas, quant he loch que la pusch requerir,
8 li parle d’als e cayll me de mon cas.
9 E no·s raho l’astrem de voluntat,
10 ans en tot hom vos dich qu’es mal senyall,
11 car molt hom veig d’amor aperduat
12 per dir sos fetz a tots en generall.
13 E pert me yo perque·l contrari fas,
14 car mon voler vull en secret tenir,
15 tant que, com fas qu’ella·m vulla hoir,
16 li parle d’als e cayll me de mon cas.
17 Mas com aquell que molt ha fabregat
18 e per garir fa esperiment mortal,
19 sabent que ’b als may aura sanitat,
20 ffa tall asaig que·l mata si no·l val,
21 ffare yo, donchs, si lo y dich fas a fas,
22 e venga me·n ço que me·n pot venir
23 car ja conech que, perque no m’hahir,
24 li parle d’als e cayll me de mon cas.
Ed. Jaume Turró, Rialc 2000.
Mss.: JLNP. Base: P. || 1 l’om] lo JLN. — 3 veu] ven P. — 4 tant que·l] tal que JLN. — 5 qu’ans] quans (corretto in cans) N, ans P. — 6 fou] fon J; loy] ley P. — 10 mal] tal JN. — 11 mal] tal JN. — 17 fabregat] febreiat JL, frebeiat (corretto in treballat) N. — 21 si lo y dich] dient loy JLN, si ley dich P. — 22 e venga me·n ço] vingua menys ço J, vinguemen ço L, vinguamen so (l’ultima parola cancellata) N; que me·n pot] qui be men pot JLN.
Incipitario
di Lluís de Vilarrasa
Indice
degli autori
