Lluís de Vilarrasa
1 [S]egons los fets axi ’s lo pensament,
2 e lo desig es tal segons d’on ve,
3 car may lo poch lo molt en si rete
4 mas tot a fi de son comensament;
5 car, per lo be hon lo desig s’enclou,
6 nostre voler es tostemps gran o poch,
7 que tostemps neix de gran lenya gran foch
8 e un escarn un altre tal se’n mou.
9 Pel mal ho dich que desig me somou,
10 que vers aquell tot altre mal es mig,
11 car vos sou fi del be que jo desig,
12 qu’es tal desig que no ’s hom qui no·l lou;
13 car, pus de vos agen un bon esguard,
14 han mon desig que tots es infinit,
15 que ja
’s axi, que no pot ser complit,
16 per que mon mal es tal segons d’on part.
17 No ’s dengun be qui prestament o tard
18 en algun temps per hom no si’agut,
19 sino aquest, que tants com l’an volgut
20 desigen ferm sens haver del be part;
21 per que jo, donchs, esper ab desesper,
22 car molts pus richs e bells e pus sabents
23 que jo no son viuen de vos consents
24 sent desamats, quals no y poden ja fer.
25 Ventura, donchs, es tot lo meu esper
26 d’aver a vos, que ’b als bastant no y son,
27 si ja no·m ffeu com Jesus en lo mon,
28 que reys baxa e gent de gran saber
29 e no cura mas solament d’amor
30 lexant lo cors e los bens per lo cor.
31 E si us voleu saguir per aquest for,
32 yo son aquell que no pusch ser millor.
33 En que, donches, se soste ma dolor,
34 pus mon esper veig qu’es ten poch e tal?
35 Preu e bon alt son causa de mon mal,
36 ma calitat fent cascu d’els magor;
37 e de tot l’als me·n pren con fa la mar,
38 que rius e fonts e quantas aygües pren
39 en axi tost com ella las compren
40 en sa virtut les fa totas mudar.
41 Mas, congoxat, he vullgut tant pensar,
42 que se·l perque com tots los que us volem
43 som desamats e per vos nos dolem:
44 perque ’mor vol son semblant e son par,
45 hi ’n desagual tothom de vos acus,
46 car, si de tots poch alt axi mostrau
47 es perque us fal ço qu’en vos a nos plau,
48 que·l molt es molt sagons val e no pus.
49 Bona y millor, del mon vos sou lo pus,
50 per qu’aveu tort com tots nos desamau;
51 mas crit merçe que vos de mi l’ajau,
52 pus ab raho me trop del tot confus.
