Rialc
Rao 184.3

            Bernardí de Vallmanya






    1      Por ab gosar, ardiment e temor,
    2      me van entorn, lohant vos de Deu mare,
    3      filla del Fill, mare de vostre Pare,
    4      mare tenint de tots fills lo millor.
    5      Por deig aver que us aja dar lahor
    6      mon sperit ab lengua viciada,
    7      mas prench esforç, pensant vostra dolsor
    8      e que us trobas primer santa que nada.

    9      Vos sou hun flum de pietat corrent,
    10     d’on tots malalts obtenen medecina.
    11     Vos sou un riu qui de la font divina
    12     tal aygua pren que may la va perdent.
    13     Ans, perque sou humil singularment,
    14     sou de virtuts inextimable falla.
    15     E dich aço, perque naturalment
    16     al loch mes baix l’aygua tostemps devalla.

    17     O, be·ns mostrau espill d’umilitat,
    18     la qual ab si totes virtuts afferra,
    19     que l’arbre sol aquell se cala ’n terra
    20     lo qual de fruyt esta mes carregat.
    21     Tant merexeu e tant vos es donat,
    22     que sol Deu es qui de vos mejor sia.
    23     E per que mes useu de pietat,
    24     vol que d’El pus tingau la milloria.

    25     Com de la mar penja tot lo govern
    26     en lo regir que fa la tremontana,
    27     axi lo be de la virtut humana
    28     esta penjant del tot en vostre pern.
    29     E com la nau perilla molt l’ivern
    30     si bon pilot no conduheix la fusta,
    31     cert, tots perim, trebucant nos l’infern,
    32     si vostr’amor a bon port no·ns ajusta.

    33     Sens vostres bens tot rich es freturos,
    34     e mal volgut sens vostra benvolença.
    35     May troba fi qui sens vos res comença,
    36     e tot delit, sens vos, par enujos.
    37     Del mes cruel basta fer piedos,
    38     vostra merce, qui tot lo mon transpassa,
    39     e del pregon del cor malicios,
    40     traure desigs que bones obres fassa.

    41     Mare de Deu, si·s troba vicios
    42     ne may falli algu per lohar massa,
    43     yo dich que u so per lohar poch a vos,
    44     d’on so perdut, si merce no m’abrassa.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 297.

È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9). Si tratta di una semplice riduzione, con minime varianti, di un componimento con lo stesso incipit di Joan Guerau (cfr. 80.2).

 

Incipitario di Bernardí de Vallmanya
Indice degli autori

Rialc