Joan Guerau
1 Por ab gosar, ardiment e temor,
2 me van entorn, lohant vos, de Deu Mare,
3 Ffilla del Fill, Mara de vostre Pare,
4 Mara tenint de tots fills lo Millor.
5 Por deig aver que us aja dar lahor
6 mon sperit ab lengua viciada,
7 mas prench sforç, pensant vostra dolsor,
8 e que us trobas primer santa que nada.
9 Mas que vull dir, ne que·m met a sercar?
10 Car si los cels en lenguas se tornaven,
11 e·ls angels tots vostres dons explicaven,
12 la menor part no porien comptar.
13 Que fare, donchs? Leixar me de perlar
14 perque no bast vostras llahors despendre?
15 Cert, ans vos deig ab mes ardor lohar,
16 tant com mes se que us bast menys a compendre.
17 Vos sou un flum de pietat corrent,
18 d’on tots malalts obtenen medecina.
19 Vos sou un riu qui de la font divina
20 tal aygua pren que may la va perdent,
21 ans, perque sou humil singularment,
22 sou de virtuts inextingibla falla.
23 E dich aço perque naturalment
24 al loch mes baix l’aygua tostemps devalla.
25 O! be us mostrau spill d’umilitat,
26 la qual ab si totas virtuts afferra,
27 car l’arbre sol aquell se cala ’n terra
28 lo qual de fruyt esta mes carregat.
29 Tant merexeu e tant vos es donat,
30 que sol Deus es que de vos mejor sia.
31 E per que mes useu de pietat,
32 vol que del pus tingau la milloria.
33 Com de la mar penja tot lo govern
34 en lo regir que fa la tremuntana,
35 axi lo be de la virtut humana
36 esta penjant del tot en vostre pern.
37 E com la nau perilla molt l’ivern
38 si bon pilot no condueix la fusta,
39 cert, tots perim trebucant nos l’infern,
40 si vostr’amor a bon port no·ns ajusta.
41 Cascu vivent, o fassa mal o be,
42 pot be posar en vos sa confiança:
43 lo qui be viu, per alguna semblança;
44 e lo qui mal, per trobar hi merçe.
45 Tota sabor de vos gustar prove,
46 e si·ls jueus han la magna sentida,
47 los christians dir poden qu’en llur ffe,
48 en vos trobar la poden mes conplida.
49 Diguen los sants que·ls pot mes favorir
50 e si, al grat de vos, qui·n sou la mena
51 tots han un raig d’aço que vos sou plena,
52 sobrepujant tot quant lengua·n pot dir.
53 Tot quant be·s fa se pot a vos grahir,
54 qui feu als bons avorrir cosas malas.
55 E qui sens vos pense res obtenir
56 es fol o pech, crehent volar sens alas.
57 Sens vostres bens, tot rich es freturos,
58 e mal volgut sens vostra benvolença;
59 may troba ffy qui sens vos res comença,
60 e tot delit sens vos par anugos.
61 Del mes cruel basta fer piados
62 vostra merçe, qui tot lo mon trespassa;
63 e, del pregon del cor malicios,
64 traure desigs que bonas obras fassa.
65 Tant’a sen quant si·s troba vicios,
66 ne falli may algu per lohar massa.
67 Yo dich que·n so per lohar poch a vos,
68 d’on so perdut, si merçe no m’abrassa.
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.
Ms. O2P. || 52 lengua·n O2] lenginy P. — 65 sen] sens O2P.
Incipitario
di Joan Guerau
Indice
degli autori
