Rialc
Rao 180.9

            Pere Torroella






    1      Delit no·m ve per dir ma gran tristura
    2      ne puch callar ma dolor infinida
    3      car en lo temps qu’entri dins fora mida
    4      ja presumi lo deffalt de natura.
    5      E per dos senys ma pensa cativada
    6      cascu regi, mes la hu me ’podera,
    7      lo qual promet que sens neguna spera
    8      foll desesper ma vid’aura sobrada.

    9      Axi me·n pren com l’anima dampnada
    10     qui·s veu d’affanys perpetual carrera,
    11     merce clamant lo seu dan se prospera
    12     v[e]ent pietat qui ’s per ell amagada.
    13     E gens no puch que ço pijor no·m senta
    14     qui ’b sens raho mos fets cruels denegue,
    15     car lo demunt per son astre carregue
    16     e merits seus l’arma fa descontenta.

    17     Orats e folls pensaran que jo menta
    18     car voler be los par cosa salvatge
    19     si·m fuig d’enuigs quasi dir me missatge
    20     mes dan meresch que mal no representa.

 

 

 

Ed. Pedro Bach y Rita, The Works of Pere Torroella, New York, Instituto de las Españas, 1930, p. 134.

Di dubbia attribuzione (vedi nota all’Incipitario).

 

Incipitario di Pere Torroella
Indice degli autori

Rialc