Rialc
Rao 180.9
Pere Torroella
1 Delit no·m ve per dir ma gran tristura
2 ne puch callar ma dolor infinida
3 car en lo temps qu’entri dins fora mida
4 ja presumi lo deffalt de natura.
5 E per dos senys ma pensa cativada
6 cascu regi, mes la hu me ’podera,
7 lo qual promet que sens neguna spera
8 foll desesper ma vid’aura sobrada.
9 Axi me·n pren com l’anima dampnada
10 qui·s veu d’affanys perpetual carrera,
11 merce clamant lo seu dan se prospera
12 v[e]ent pietat qui ’s per ell amagada.
13 E gens no puch que ço pijor no·m senta
14 qui ’b sens raho mos fets cruels denegue,
15 car lo demunt per son astre carregue
16 e merits seus l’arma fa descontenta.
17 Orats e folls pensaran que jo menta
18 car voler be los par cosa salvatge
19 si·m fuig d’enuigs quasi dir me missatge
20 mes dan meresch que mal no representa.
Ed. Pedro Bach y Rita, The Works of Pere Torroella, New York, Instituto de las Españas, 1930, p. 134.
Di dubbia attribuzione (vedi nota all’Incipitario).
Incipitario di Pere Torroella
Indice degli autori