Rialc
Rao 180.6

            Pere Torroella






    1      Com tot lo temps per venir he passat
    2      ab lo pressent compas dintra ma pensa,
    3      de mos desigs me dona conexença
    4      un sentiment da mort acompanyat.
    5      E si deman a mi mateix per que
    6      tinc tanta fe,
    7      pus veig e se
    8      que nengun be
    9      de vostr’amor no·m promet [E]sperança,
    10     e qu’oblidança
    11     o fer mudança
    12     es lo millor sen[s] pus contrapensar
    13     del que no·s pot, [e]sperant, desigar.

    14     De tall raho lo dret juy se contenta,
    15     mas lo voler la te per enemigua,
    16     e, no volent res qu’amor contradigua,
    17     un pensament a mon juy repressenta;
    18     que conech falç mas jo·m vull enguanar,
    19     venint pensar
    20     que·l desdenyar
    21     es per provar
    22     si mon voler es de fermesa salt,
    23     tant que l’assalt
    24     dant per desalt
    25     tingu’axi ferm que leyaltat n’ofena,
    26     e que, provat, aure mort per esmena.

    27     De tals debats seguint lo pro e contra,
    28     crec e descrech formant opinions,
    29     de totas parts occorrent me rahons.
    30     Lo be no puch, e lo mal me ve contra
    31     si vull a vos demenar per que u feu,
    32     que·m responreu
    33     no m’o direu.
    34     Vos qui sabeu
    35     mon mal e be e quant ha ser de mi,
    36     mostrau m’ab si
    37     merce ho ffi,
    38     que viur’es mort entre casos insert,
    39     dubtos seguint, de crahença desert.

    40     E si·m provau, mon voler ofenent,
    41     ja desamor n’a feta la mes prova,
    42     si per desalt virtut mes lo reprova,
    43     vist que raho en tal cars no consent,
    44     si no pensant he contra vos errat,
    45     pus lo peccat,
    46     sens volentat,
    47     deig perdonat
    48     esser de vos qui teniu lo poder,
    49     e que, fos ver,
    50     deveu saber
    51     que la virtut ha loch de perdonança
    52     com lo poder representa venjança.

    53     Si mos greus mals no us porten pietat
    54     dolgue us lo dan que de ma mort pendreu.
    55     O lo meu be, perque vos no volreu
    56     so qu’Amor vol he consent Honestat?
    57     Sols vos deman lo nom de seruidor
    58     e tal fauor
    59     vull per amor
    60     qui·m fa millor,
    61     en son [e]sguart dels passats e pressents,
    62     no del tot sens
    63     part d’altres bens,
    64     hans e, dins cors dispost, enemorat,
    65     un gentil cor digna d’esser amat.

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 307.

 

Incipitario di Pere Torroella
Indice degli autori

Rialc