Rialc
Rao 180.25

            Pere Torroella






    1      Qui volra veur’un pobr’estat
    2      d’un pus leyal enamorat,
    3      pus trist e pus desventurat
    4      qui james fos,
    5      aquest meu lay tint de dolors,
    6      de jamechs, plants, suspirs e plors,
    7      entrellesat dins mes amors
    8      vingue legir;
    9      e trobara que·l depertir
    10     m’a fet, absent, tal devenir,
    11     que de quals mals se poden dir
    12     e la mes part.
    13     si·ls desig ab mort metr’a part.
    14     Mas, desigant, mes me n’apart,
    15     car el desig reve no tart
    16     un pensament
    17     trames d’esperança, qui[·s] sent
    18     en tots mos mals, des que so ’bsent,
    19     e a nagu d’els no consent
    20     qui mort reclam.
    21     Mas mos trists ulls, destrets de fam,
    22     junts al record de qui mes am,
    23     contra ’Sperança donen clam,
    24     de que s’ensen
    25     tal debat dins mon pensamen
    26     qu’e bon esper tant no deffen
    27     que qual dich al comensamen
    28     no vingu’a ser.
    29     Sol me dete no desesper,
    30     mes tal socors ve per haver
    31     nom de dolor, so que·s pot fer
    32     per cars delit,
    33     quant mes a mi que·m trop pertit
    34     de tots los bens, pus depertit
    35     e de qui te mo[n e]sperit
    36     lo feble cors,
    37     car no pot dar tan cruell mos
    38     Mort, que pijor negu no fos
    39     de mill que sent, seguint lo cos
    40     de ma pertida,
    41     qu’en tal estat dete ma vida,
    42     per passio no poch sentida,
    43     que tal temor dins mi s’oblida,
    44     vivint ja mort,
    45     e maiorment com he recort
    46     que·m lunya Fortuna del port
    47     qui tots los bens de bon report
    48     dins si rete.
    49     O desestrat, e que dire?
    50     Que tots mos mals conech e se,
    51     e no m’acort a nengun be
    52     des que perti.
    53     Caminant sol, no vaig ab mi,
    54     mas obras fas no se qual fi;
    55     e, com me parlen, responch «si»,
    56     sens negun temps.
    57     En pensar es mon passatemps
    58     Mon cor e yo no ’stam ensemps,
    59     e per ço vaig per los [e]stremps
    60     desuariant,
    61     ab mi mateix desacordant,
    62     pensatiu, mudat de semblant.
    63     E dien molts, si·ls pas denant,
    64     que so offa.
    65     Ay! que no u so, mes mon gest fa
    66     so que·l voler james pença,
    67     perque mon cor es romas lla
    68     hon yo m’oblit.
    69     Mon cors no pren en res delit,
    70     ni·m val lo repos de la nit,
    71     qu’escassament so adormit.
    72     Tentost me guia
    73     entre sompnis la fantasia
    74     als lochs per hon dolor fa via;
    75     e si per cars trob alagria
    76     per nouitat,
    77     despert com un hom asombrat,
    78     e a penas so despertat,
    79     regonexent la veritat,
    80     que, compla[n]yent,
    81     jo plor, suspirant agrament,
    82     cridant, angoxos e dolent,
    83     mi e mes obres maldient
    84     e·l foll pensar.
    85     No visch ne·m gos desesperar.
    86     Mon remey es, languint, plorar:
    87     en als no puch mos senys girar
    88     per negun cars,
    89     que·l pensament es ja romas
    90     tan abatut, cançat e llas
    91     que fora si no don un pas
    92     ne menys acull
    93     negun report que·l fassa l’ull,
    94     seny ne voler, ne ço que vull
    95     lunya de si, fent bell acull
    96     a tots mos mals;
    97     e dins ells junts retornan tals
    98     mos sentiments, que no fan als
    99     sino ferir de colps mortals
    100    lo trist de mi.
    101    Lavors record, sabeu a qui?
    102    a una himatga que·m porti
    103    al temps que d’equella parti,
    104    de qui ’s semblant,
    105    qu’amor pinta, fantasiant,
    106    ab lo pinsell dels ulls mostrant
    107    l’imaginar tot ço ne quant
    108    Natur’i mes,
    109    qui no pens puxa ser compres
    110    per negun juy, si ya no es
    111    per sobr’amar vertader pres
    112    lo sobrelaus.
    113    Mirant aquella, fan les paus
    114    mos sentiments, e tots, suaus,
    115    obadients, mostran sas claus,
    116    me lexat solt.
    117    Perturbat, mir qui d’els m’a tolt
    118    e de tots bens vedat, absolt,
    119    e dich: «Mon be, passat ha molt
    120    que jo no us viu».
    121    De qu’entre·ls qui·m miren se diu
    122    que mon semblant no ’s d’ome viu,
    123    mes d’algun mort qu’en lo mon viu
    124    per passar pena.
    125    Del cars semblants amor m’estrena
    126    e fa qu’un foch dins mi s’ensena
    127    per contrast[s] qu’a junts ab cadena
    128    ma volentat,
    129    que, debatent sens null debat,
    130    trobant m’absent e desamat,
    131    yo sent la pena del dempnat,
    132    com no veu Deu.
    133    Valeu me donchs, vos qui podeu,
    134    e pus so vostre, vostre·m feu;
    135    que·m manau fer no·m responeu,
    136    bona senyora?
    137    Dient tal mot, mon juy lavora,
    138    regonaxent, e veu la hora
    139    que la himatga qu’el adora
    140    es incensible,
    141    si be·l pensar la fa vissible.
    142    Del patro·m pren desig terrible,
    143    pusque repos no m’es possible
    144    d’aquell’aver.
    145    Lavors me respon Desesper,
    146    prenosticant que no·s pot fer,
    147    perque lo temps ve tan coster
    148    que no u comporta;
    149    de qu’Esperança roman morta
    150    e mon Desig se desconforta.
    151    E·l pensament tanch la porta
    152    a mos delits,
    153    e romanen mos [e]sperits,
    154    doloregant, tant affligits,
    155    que com a foll done grans crits,
    156    si sols me trobe;
    157    e si ’n publich, per tal que·m cobre
    158    los dans qu’Amor dins mon seny obre,
    159    se vist mon trist gest una roba
    160    d’una color
    161    tenyida per mortal dolor,
    162    portant ensemps fret e calor,
    163    d’un tall que sens força d’amor
    164    no·s pot vestir.
    165    E no plor, ne planch, ne suspir,
    166    mas, demudat, tremolant, mir,
    167    e no veig, ne puch gens sentir,
    168    tot espesmat,
    169    si dels presents so recordat.
    170    Tot vergonyos, [e]spaventat,
    171    yo fuig per pendre soletat
    172    per companyia.
    173    Axi·s despen la vida mia,
    174    sens pasar punt, hora, ni dia,
    175    espay, moment, nit, que no sia
    176    mon pensament
    177    per tals debats fet descontent,
    178    lo temps desigant de pressent,
    179    sentint per qui mos mals no sent
    180    e molt menys pensa.
    181    Aquest pensar offen ma pensa
    182    tant que no puch trobar deffensa,
    183    de que mon cor reb tal offensa
    184    que ve ’sclatar.
    185    E res no·m pot aconsolar
    186    com repren tal recordar.
    187    Los altres mals son de passar,
    188    mes aquest no.
    189    Perque·l suplich m’atorch un do:
    190    pus per amar la ’n tal punt so,
    191    si muyr dient: «Deu li perdo»,
    192    lanç un sospir.

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 315.

174 Aggiungiamo virgola dopo punt.

 

Incipitario di Pere Torroella
Indice degli autori

Rialc