Rialc
Rao 180.13
Pere Torroella
1 Jo so partit e partint me partia
2 de quants delits l’ome pot donar fi;
3 e desamat, qui mos mals no sentia,
4 he mes amat que puch voler de mi.
5 E·m so d’amor en ira convertit,
6 desamant mi e del mon lo restant,
7 e com a foll ab bascha congoxant
8 de tots los temps pendr’enuig e despit,
9 mort l’esperit
10 e·l cors vivent altra mort desigant.
11 Mes quant amor pot james esforçar
12 ses pacions mort de ma vida trista,
13 per fugir mals desigas no amar,
14 o que mos hulls no delitas sa vista,
15 dins ma dolor delit s’acompanyave,
16 jo no sce com, qu’amor sab aquest’art:
17 contra mos mals lo sentiment covart
18 de vans delits esparança formave,
19 tal qu’oblidave
20 dels mals qu’amor en tot lonch me repart.
21 Mes ara sent, per novella dolor,
22 un sentiment tot novell dins ma pença,
23 tal que no am, ne conech de s’amor
24 ne visch, ne muyr, ne trob a mals deffença.
25 Sol per sentir aquella passio
26 que·ls amadors apellan gelosia,
27 mes lo seu nom es mortal frenesia,
28 d’on lo cor mor e pareix la raho,
29 fuig ço qu’es bo
30 e·ls mals seguint del bens estranys etria.
31 Be de mos mals, de vos jo no diria,
32 mas vol amor que preng’opinio
33 e dolent so:
34 d’aço que pens lo mantir me plauria.
Ed. Pedro Bach y Rita, The Works of Pere Torroella, New York, Instituto de las Españas, 1930, p. 172.