Rialc
Rao 180.11

            Pere Torroella






    1      Enamorats, los qui per ben amar
    2      a mon voler teniu fel companyia,
    3      plorau amb mi lo dan que us vull mostrar
    4      de nos tots morts e dels mals alagria.
    5      Nostre bon dret es ja perjudicat
    6      per Falsedat,
    7      qu’a tan obrat
    8      dins en Amor
    9      que contraffa l’emprent de nostre cor,
    10     fent sens dolor
    11     perdre color,
    12     mostrar temor,
    13     lengua torbar.
    14     Dolre, plorar
    15     e suspirar,
    16     tan abtament prenent mortal espassa,
    17     que·l bo per mal e lo mal per bo passa.

    18     E semblant cars per lo mon pubblicat
    19     es tant comu a donas e donzelles
    20     que, no sabent qual parla ’b veritat,
    21     dubtant los mals, als bons tanquen orrelles.
    22     Quant es de mi, en tal punt so vengut
    23     que·m trop perdut,
    24     no ssent cregut
    25     per no ne si;
    26     ans m’es respost com parle fins aci:
    27     «Altres hohi
    28     perlant aixi,
    29     mes a la fi
    30     en esser mals
    31     tots son eguals,
    32     mostrant vos tals,
    33     larchs en parlar e molt pobres de fe,
    34     encobrint mall sots semblança de be».

    35     Ab tal respost dolor me trau de seny
    36     dels mals stranys vent punir mon voler,
    37     qu’en ben amar no contrasta ne feny;
    38     tot en si bo, res no pot contraffer.
    39     Ans, si·ll deman consell en aquest pas,
    40     me diu que pas,
    41     sens que dir «Llas!»
    42     sia gossat;
    43     mes, que dolor, del tot abendonat.
    44     desesperat,
    45     vinga de grat
    46     fins a l’estat
    47     un es lo port
    48     junt a la mort,
    49     per qu’i report
    50     A qui no·m creu crehenç’e speriment
    51     dels mals qu’amor no·l pot dar sentiment.

    52     O Deu, per que volch tall abusio
    53     permetr’amor dissipant son estat,
    54     dins sos secrets pugues tant ficcio
    55     que·ls mals volgues e·ls bons no veritat?
    56     Per qual [e]sguart no reserva serts mots
    57     ab que·ls devots
    58     seus degues tots
    59     pregant hohir?
    60     E si·s volgues nagu d’aquels servir,
    61     sens dret sentir,
    62     degues morir;
    63     he·l penedir
    64     fos sens perdo.
    65     Fora, trist, jo?
    66     No aquell so,
    67     mes de tals mots hun destre tursimany,
    68     d’amor cregut e de penas estrany.

    69     Mes, pus no son, e veig per lur deffalt
    70     vaguar per mort dins mi la trista vida,
    71     a vos qui sou causa del sobresalt,
    72     de millors prest per mi la pus servida,
    73     suplich no gens a mos gests doneu fe
    74     ne·l que us dire;
    75     sols deman que
    76     pareu esment.
    77     Com mon trist cors pren tots jorns mudament
    78     calor perdent
    79     e decahent
    80     pels mals que sent,
    81     que si ’b saber
    82     no vertader
    83     fingis voler
    84     contra mos dits reportar altra nova,
    85     mes son semblant mes peraules reprova.

    86     Be de mos malls, si ’n res que us digua ment,
    87     prech Deu c’absent
    88     tant de turment,
    89     muyra vivent;
    90     e, si dich ver,
    91     vos fassa sser
    92     tal que·l primer
    93     do que us deman mostreu seguir la prova
    94     De mon voler conestat no reprova.

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 310.

 

Incipitario di Pere Torroella
Indice degli autori