Rialc
Rao 175.19a
Lleonard de Sors
1 Tal qui no·m viu molt de mi perlara,
2 forment errant;
3 car millor es anar un poch dubtant,
4 ja son enginy si bastat may aura
5 en veura mi.
6 E, si ’s axi,
7 deu be pensar ahon ni com ne quant
8 a ell jaqui,
9 fent son poder, que·m vage prest trobant,
10 car mare so de virtuts e de seny;
11 lo vicios yo malament desdeny.
12 Tal lo seu temps en legir despendra,
13 o·s fara sant,
14 o volra molt anar lo mon serquant,
15 que de mos bens part no li·n tocara.
16 Yo so de qui
17 mira la fi
18 de tots affers, tenint Deu al devant.
19 Qui·m port ab si
20 axi com deu, es dels Angels semblant;
21 car mare so de virtuts e de seny;
22 lo vicios io malament desdeny.
23 Tal regiment a si percasara
24 ypocritzant,
25 que·ls meus camins no a ’nat pessejant,
26 e lo montar per son mall li vendra,
27 car may falgui,
28 ni permeti
29 que malvestat no fos vista ’n l’obrant.
30 Quant detardi,
31 major dan fiu, Justicia ministrant,
32 car mare so de virtuts e de seny;
33 lo vicios yo malament desdeny.
34 O tu, qui·t vas axi de mi clamant,
35 may desvolgui
36 qui mi volgue, bon treball migensant,
37 car mare so de virtuts e de seny;
38 lo vicios yo malament desdeny.
Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 251.
Torna all’edizione di riferimento.