Rialc
Rao 175.19
Lleonard de Sors
1 Tant quant mes serch e mes veig,
2 mes singular me pareu:
3 en vos no·s troba res leig,
4 perill algu no temeu,
5 tant sou costant e valent;
6 mes que·ls altres enteneu.
7 Qui mou tant l’enteniment
8 en fer ma llengua perlar,
9 a vos dire clarament.
10 Yo m’anava deportar
11 de fora de la ciutat
12 un mati, jorn era clar,
13 mig vestit, mig despulat,
14 passejant per la rosada,
15 mirant com forment segat,
16 pensa tenint occupada
17 en vos, sert, smaginant,
18 viu en dret una pujada
19 home qui·m feu ressemblant
20 d’aver me be conegut.
21 Anava poch el devant
22 d’una dona fent scut,
23 que sol gens no la tocas.
24 Molt semblava ’perçebut,
25 e venien a bon pas.
26 Ells dos par que·ns encontram
27 ensemps davant un ribas;
28 a mi vengue molt gran fam
29 de saber ja d’on venien.
30 Com mes prop nos ajustam
31 molt ben vestits me parien:
32 ell de moltas mes colors;
33 bona gracia possahien.
34 Yo pensi fossen senyors,
35 e grans, segons lo vestir
36 e lo continent d’abdos.
37 Ho! be·ls desigi servir:
38 vaent los agraciats
39 no·ls volguera may jequir.
40 Parien enemorats
41 anar çerquant lur ventura,
42 e ’staven molt abillats:
43 el portava vestidura
44 de morisch, a mon parer.
45 Era prou gran d’estatura;
46 infingia de valer
47 mes que·l senyor d’Alamanya.
48 No·m leixa perlar primer,
49 mas dix me: «Per que s’afanya
50 ton enginy e sentiment
51 en divissar per qual manya
52 ffa sos fets tan abtament
53 aqueix que·t fas tant amar
54 en ta sor estremament?
55 Tu no sabs es amich car
56 de qui tinch ara·l costat,
57 e gens no li vol mancar?
58 No sabs tu lo parentat
59 ell d’on ve ni com devalla,
60 ne qui l’a tant aratat?
61 Per virtuts tostemps batalla
62 e venç, perque te bon dret;
63 tot mal dir sa lengua calla;
64 no sent gran calor ni fret,
65 ans menysprea stremitats;
66 ric es qui be l’amostret».
67 Yo tengui los senys torbats
68 vent mon pensar devinava,
69 e per ço ’b genols ficats
70 li digui: «Molt redubtava,
71 mon senyor, que us conegues,
72 e no se de que·m torbava,
73 e veig que ’n mos fets sab mes
74 vostre noble senyoria
75 que·l restant. No se que s’es,
76 que no·m recorda lo dia
77 que ’b vos aja praticat,
78 ho tot mon seny se desvia».
79 Ell respos: «Jo so Bon grat
80 e ma sor es Conexença,
81 qui no esta ’n loch poblat.
82 Yo vaig molt e no·m deffensa
83 de qui·m vol; ma sor roman,
84 que per tots nos a ’parensa.
85 Tu est dels qu’ab mi stan,
86 ha gran temps que be·m serveix.
87 Tos hulls desconagut m’an:
88 ara dius que no·m coneix,
89 com t’e fet passar tan mal.
90 Si de mi may te parteix
91 o be m’es descominall»
92 . . .
93 . . .
94 «Vostre sor e la ventura,
95 que d’un servent tan leall
96 com jo so no agen cura,
97 ans permeten lunyat sia
98 de sos bens. Ja massa dura!»,
99 li digui ab fellonia,
100 tant enpaguit del dubtar,
101 que tot quaix me·nvermelia.
102 E viu envers mi dressar
103 la senyora que us he dit,
104 comensant axi perlar:
105 «Tal qui no·m viu molt de mi perlara,
106 ffortment errant,
107 car millor es anar un poch dubtant
108 ja son enginy, si bastat may aura
109 en veura mi.
110 E, si ’s axi,
111 deu be pensar ha hon ni com ne quant
112 a ell jaqui,
113 ffent son poder que·m vage prest trobant,
114 car mare so de virtuts e de seny;
115 lo vicios yo malament desdeny.
116 Tal lo seu temps en legir despendra
117 ho·s fara sant
118 ho volra molt anar lo mon serquant,
119 que de mos bens part no li·n tocara.
120 Yo so de qui
121 mira la ffi
122 de tots affers, tenint Deu al devant.
123 Qui·m porta ’b si,
124 axi com deu, es dels angels semblant,
125 car mare so de virtuts e de seny;
126 lo vicios jo malament desdeny.
127 Tal regiment a si percasara
128 ypocritzant
129 que·ls meus camins no a ’nat pessejant,
130 e lo muntar per son mall li vendra,
131 car may falgui
132 ni permeti
133 que malvestat no fos vista ’n l’obrant.
134 Quant detardi,
135 major dan fiu, justicia ministrant,
136 car mare so de virtuts e de seny;
137 lo vicios yo malament desdeny.
138 O tu, qui·t vas axi de mi clamant!
139 may desvolgui
140 qui mi volgue, bon treball migensant,
141 car mare so de virtuts e de seny;
142 lo vicios yo malament desdeny».
143 Quant agui aço hoyt,
144 viu molt clar per sos peccats
145 hom es en lo mon punit,
146 e los qui ’n prosperitats
147 se lunyen de Conexença
148 no·ls tarden adversitats.
149 E per ço, ab gran temença,
150 respongui a la senyora
151 ab molt humil continença:
152 «Sola vos sou la qui aver trabalen
153 los philosoffs, estrolechs e doctors.
154 Sola vos sou per qui·ls martris trebalan,
155 e per vos son fets sants los confessos.
156 Sola vos sou per qui·l mon se regeix,
157 e qui de vos algun tant se desvia
158 pot esser dit que fa de la nit dia,
159 tant com son juy de vos se departeix.
160 Sola vos sou per qui ver se parteix,
161 per enfosquat que sia ’n la falsia.
162 Sola vos sou de qui lo seny se ffia
163 e per qui l’u a l’altre regoneix.
164 Sola vos sou per qui los grans senyors
165 l’or e l’argent en be partir no fallen;
166 qui us te ab si pot dir que te repos,
167 car los contrasts hon vos sou del tot callen.
168 Sola vos sou ab qui los brots se tallen
169 de les erros qui broten en lo cors.
170 Sola vos sou ab qui·ls vicis defallen
171 a l’hom sabent, fent l’esser virtuos.
172 Sola vos sou de qui dret prosaex,
173 per que us supplich, bella senyora mia,
174 que per tostemps de mi siau la guia,
175 puys qui be us vol, vostre merçe segueix.
176 Ffi del que pens, lo desig m’etendreix
177 axi·ll pensar, que ja ’n ma fantesia
178 no veig ni tinch mas vostre senyoria,
179 si be ’n l’obrar molt sovint me faleix».
180 Replicant, dix: «En un’ora
181 m’a gonyada ton voler,
182 tant lo teu dir m’enamora,
183 per que dich que·l teu parer
184 no es gens lunyat de mi.
185 Tot quant has dit, sert, es ver».
186 En aço no respongui,
187 pus que·s mostra de ma part,
188 mas en terra·ll genoll fiqui.
189 Son frare dix: «Tu est fart,
190 pus ma sor favor te dona,
191 regordant ta ’b bon esguart,
192 mas per aço no·t perdona
193 dolor, afany e turment
194 que no·t baten una stona
195 tostemps que seras absent
196 de qui·t fiu tant abellir
197 ab mon subtill argument;
198 que de mi no pot fugir
199 qui·s troba desacupat:
200 quant millor es, mills lo fir.
201 E si vols dir la veritat,
202 des que conaguist a mi
203 may tinguist ta libertat;
204 si ’n algun jorn le·t presti,
205 seguint inconvenient,
206 molt star no la jaqui.
207 Donchs, qui pot dar entenent
208 que·l regesca tant lo seny
209 que no sia mon servent?
210 Tu dir pots axi destreny
211 mon poder, com la senyora
212 de ma sor, qui molt t’anpeny
213 en amar qui enamora
214 tant l’entendre com lo cor,
215 ffent be prestar, sens penyora.
216 De ço·t poden dar lahor,
217 e deus te·n molt contentar
218 d’esser dit bon triador».
219 «Senyors, jo us vull contrestar,
220 mudant totalment still,
221 perque·l ver me sia clar.
222 Vos dieu e yo entench
223 la conexença ’s en mi,
224 e puys dieu, si u comprench,
225 que passio no·m jaqui
226 des que parti;
227 d’aqui vos me subjugas.
228 Sol aquest pas
229 no·m par se puga tenir,
230 e vull axi argüir:
231 Conexença regeix seny,
232 de que prosaeix raho.
233 Qui es savi no·l streny
234 molt valer, ni l’a per bo,
235 ans es fallo
236 si·ll forç’amor, es coneix
237 a si falleix.
238 De sert tot lo meu saber
239 ho conexença ’s parer.
240 Apres dieu mes avant
241 que fugir no us pot negu,
242 de que fas un mortal plant.
243 Tal com yo sia cascu
244 creent sol hu
245 en lo mon singular fos;
246 no·m par que vos
247 a tots doneu tal favor
248 que us metau en cascun cor.
249 Nunque may haura repos
250 mon pobre cors
251 ffins que·m declareu, senyor,
252 lo que us dich si es error».
253 «Si be·l contrast es civill,
254 yo, per fer be mes content,
255 vull mostrar no·t tinch en vill»,
256 replica molt prestament
257 en manera tan diserta,
258 que plaguera tota gent.
259 «Cert no t’e de tant lohat
260 con tu entenç.
261 Sembla molt en lo mon venç,
262 ho massa tens
263 l’enteniment occupat,
264 e vas errat,
265 car prens la part per lo tot
266 e no est tan singular
267 que lo meu vot
268 s’estengua tant com te par.
269 Yo no·t vull donar lagot.
270 De veritat,
271 t’e certament informat
272 que ’n muntar
273 tan amunt la benvolença
274 t’a molt enpes Conexença.
275 E no·t tinguesses per dit
276 ta fos gens falç,
277 que·ls meus custums no son tals
278 los meus leyals,
279 qui m’auran molt be servit,
280 age mentit;
281 que no·l se dejus lo sol
282 qui tant fassa clar l’escur
283 a qui no·m vol
284 prest hobeyr e m’es dur;
285 no val un petit fesol.
286 Car hom ardit,
287 de cor liberal fornit,
288 ve tan sagur
289 a ma dolça presonia,
290 que may de mi no·s desvia.
291 Per ço romangua lo plet:
292 sies content
293 del que t’e dit a pressent,
294 car verament
295 si yo·m vull tu est desfet,
296 que·l meu decret
297 raho gran ha mentangut
298 e manten, que may no fall.
299 E, donchs, cregut
300 esser deu, en aquel tall
301 que mon poder as temut,
302 que satisfet
303 a prou lo perlar que us he fet,
304 e per ço call,
305 que no vull de mi paresqua
306 tal contrast que mon dan cresca».
307 «Senyor, vos aveu huberta
308 la porta de l’enginy meu,
309 en manera be cuberta.
310 No se com posava·l peu:
311 errat avia·ll cami.
312 Vos tot dret mes m’i aveu».
313 Tot repres, aço digui,
314 ab gest tan humiliat,
315 que may fo tan, be·n sabi.
316 E ’lla·m dix: «Prou ha durat
317 aquest nostre perlament,
318 digau li qui l’a ’ngendrat
319 lo que te ’n lo pensament
320 tan empremtat cascun jorn.
321 No pus anem temps perdent».
322 E sens metre ns mes entorn,
323 abdos perlar comensaren
324 lo qui pensar t’es sojorn:
325 «Fill es de Dant en saber e conexer,
326 net de Cessar en esser tan clement,
327 germà d’Ector en gossar ardiment,
328 mes que nebot de Cato en merexer.
329 Acostat es de Troyoll amador,
330 en molt sforç d’Elexandre semblant
331 e liberall, magnanim, savi tant,
332 que be mereix de tots esser senyor.
333 Es dret cosi d’aquell Absalon bell
334 en lo bon gest, agraciat, polit;
335 amich del rey anomenat Davit:
336 en lo ben fer abduy los aparell.
337 D’aquest se diu de volers robador,
338 car es molt franch amich, axi costant
339 que no ’s al mon qui peu li pos devant;
340 rich es aquell de qui es valedor.
341 Donchs, pus aquests de qui·s troba parent
342 l’an molt seguit, grandament heretat
343 de sos custums e bona calitat,
344 e d’esser bell, fa be que tota gent
345 demostr’esser perfet lo Creador,
346 natura be loable d’ell hobrant,
347 e cascun seny vage fantesiant
348 quall dels escrits en ell ha part major».
349 Dit aço, de mi·s lunyaren
350 ensemps parlant una stona.
351 Puys abdos me seludaren
352 dient: «La noble persona,
353 Don Alfonso de Cardona,
354 de qui tant avem perlat,
355 cert, molt veure desijam,
356 e tot dret alli anam
357 per conservar s’amistat;
358 axi, si res li vols dir,
359 som prests ton voler seguir».
360 Respongui: «A vos, senyora,
361 de qui bon seny s’enamora,
362 e a vos, lo meu senyor,
363 qui feu tant amor valer,
364 no us poria satisfer,
365 segons es merexedor;
366 sol vos supplich li doneu
367 aquest escrit co·ll veureu:
368 Yo he serquat, e so mal trobador,
369 mas he trobat, con mes e ’nat sercant,
370 qu’el mon no deu çercar d’aqui avant
371 qui trob’a vos, pus sou de tots millor».
Ed. Gemma Navarro, Rialc 2002.
Ms.: P, cc. 159v-167v. || 66 be l’amostret] bel amostert. — 86 be·m] ben. — 87 tos] tots. — 102 E viu en] En viu en. — 163 qui l’u a l’altre] lu alaltre. — 170 qui·ls] quil. — 198 pot] pots. — 277 que·ls] quel. — 315 fo] fa. — 329 de] en. — 331 e] en. — 345 demostr’esser] demorst esser.
Vedi altra edizione di 175.19a (= vv. 105-142).