Rialc
Rao 174bis.1
Pere Sorivella
1 Simbol perfet de molt dolç’armonia,
2 elet de veus, compas y regla fina,
3 en lo mon fos ab molta melodia
4 a Deu servint en obres cada dia,
5 verge ’xçellent, de Çena Catherina.
6 Ja us tengue fet lo gran Mestre ’n la spera
7 ans que us tallas dels fusts nobles de Çena;
8 y apres basti us ab molt suptil manera
9 quant començas ab veu molt verdadera
10 fer li servirs molt dignes sens esmena.
11 Ell fon l’obrer y·l mestre que us obrava,
12 y·l qui us tempra y·l musich que us sonava.
13 Tots los costats vos feu simbol molt digne
14 de fusta fort, segons tot vos contemple,
15 closa, que·l vent de l’esperit maligne
16 no y pogue ’ntrar per ser constant benigne
17 tant, que us mostras de fermetat exemple.
18 La tapa us feu de fe closa y molt ferma,
19 blanqua y egual, que les virtuts avança,
20 y lo betum, que junt molt vos referma,
21 fon caritat cap Deu, que huy conferma
22 fos conjuntat ab molt ferma sperança.
23 Y los entorns de talla ab riques mostres
24 tingues obrats de dignes actes vostres.
25 Sinch roses grans vos feu en mig, molt belles,
26 molt excellents y ricament obrades,
27 ab grans primors de moltes maravelles,
28 que foren, sert, les sinch plagues aquelles
29 que us emprempta en vos ben empremptades.
30 Lo claviller molt fort e clos tenieu
31 enclavillat de grans clavilles, dignes
32 d’aquells punchons d’espines que sentieu
33 del Redemptor, que tant servir volieu
34 naffrant del cap les vostres carns benignes.
35 Quant de Jhesus rebes la gran corona
36 que us corona l’Etern que huy us corona.
37 Ab just livell les tecles sens discordia,
38 simbol molt dolç, vos feu dignament fetes,
39 que ’n vos obra, obrades ab concordia,
40 les obres set de gran misericordia,
41 que vos obras en vida molt perfetes.
42 D’umilitat, puix tant volgues mostrar vos
43 simple y humil, en vostres dignes obres
44 foren bemolls, volent semitornar vos
45 sonar tan baix per mes alt exalçar vos,
46 volent servir, humil, malalts y pobres.
47 Tant humilment les veus d’aquells formaren,
48 que ’n lo mes alt de digne to us pujaren·
49 Los martinets que nit y jorn tocaven
50 fent resonar les cordes concordables,
51 foren temor y amor que us despertaven
52 fer actes tals, qu’a Deu molt delitaven
53 sens discordar del tot gens variables.
54 Fos encordat apres de cordes fines
55 del vostre cos, dels nirvis forts y venes
56 y apres tirat, passant moltes ruynes,
57 passant destents per valls y tristes mines
58 tant quant vixques ab moltes altres penes.
59 Fos endrapat apres d’un fort celici
60 per fer callar les agres veus del vici.
61 Les plomes forts ab que ’mplomat estaveu,
62 just egualment sonant totes les cordes,
63 foren los bons costums que praticaveu
64 y·ls pensaments units que y concordaveu
65 tostemps que ’n res james foren discordes.
66 Carregados, que ferm les cordes feyen
67 fermes estar damunt la tapa vostra,
68 foren treballs que tots passar vos veyen
69 tant que molt clar les cordes totes deyen
70 fines al to que vostra vida·ns mostra.
71 Tant que destint sonas y tan afable
72 que fos a tots y a Deu molt agradable.
73 Contraris vents james d’impaciencia
74 pogueren may causar en vos destempre,
75 perque us tengue la clau de paciencia
76 temprat tostemps, molt ferm per excellencia
77 en servir Deu, sens may mudar de tempre.
78 Y apres que molt sonas en esta vida
79 tan fi de punt fent actes de memoria,
80 mirant vos tal, l’Etern, que·ls morts avida,
81 tan dolç, tan fi, ab gloria complida,
82 clos us tanca en l’alt regne de gloria,
83 hon resonau en l’alta vida ’terna,
84 entre·lls seraffs, cum laude sempiterna.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 702.
Poesia del libell per Santa Caterina da Siena (cfr. 69.1).