Joan de Sant Climent
1 Los fats cruels, per miga de fortuna,
2 an tal poder lo nostre defecte,
3 que·ns fan mudar lo degut bon effecte
4 per voluntat que ’ls mortals es comuna.
5 Ab son simbol, la fortuna maligna
6 torbe·ns lo seny e·ns tol la conexença
7 hi fa·ns lexar del tot la providença
8 ab los seus bens ab que·s mostra benigna.
9 En aquest mon la fortuna mutable
10 fa molts contents, ab sos bens transitoris,
11 a tots aquels, als quals los fa notoris,
12 aquels tenint, no·[l]s par be durable.
13 Ab tal veu a molts ne don’a beura
14 fins que conex que son fore de terma;
15 apres com veu que son dins en son terma,
16 priva·ls la lum en que solien veura.
17 Fols son aquels qui de tu fan estima,
18 fortuna vil, pus que·ls fas semblant guerra,
19 que ’n hun instant metes l’ome per terra,
20 derrocant lo de la pus alta sima
21 d’aquest falç mon, qui los vivens engana,
22 per lo venint, que del tot los abssega,
23 e lo voler, que lo seny los dinega,
24 son greus verins de la vida mundana.
25 Ab tal enginy has causat lo delicte
26 d’aquests galans dignes mils de lors merits.
27 Sots punt d’onor los has trobats demerits
28 ab que·ls has fets venir mortal conflicte,
29 car, sens concell, camp som d’ona terrible
30 per lo qual son venguts als derres dias.
31 Lo cru engan los ha fet trobar vias
32 de que son morts de cas no corruptible.
33 Mes faliments e molts majos judicis
34 as soportats, e soportas totora:
35 a molts malvats, qui son pijors que Thora,
36 los obres lurs plenes de molts mals vicis,
37 en aquests tals, on may no vols estendre
38 la tua ma, de gran crueltat plena;
39 mas en aquests, qui son de virtut mena,
40 d’aquest fort cas no·ls has volgut defendre.
41 La mala sort ha Luis March feu moure
42 de motajar Paternoy per les juntes;
43 Gordo, per si, prenent ne tantost puntes,
44 no cogitant que tant li pogues noure,
45 donchs n’an perdut quiscu per si la vida.
46 La hu es mort per colp cruel d’espasa.
47 Aso es March, qui fort terrible brasa
48 dins en lo cor de son pare ha jaquida.
49 En la ciutat pus galant no·s trobant
50 hi pus dotat de tota gentilesa,
51 insessantment de virtuts feya empresa
52 hi fets d’onor tostemps ell percassant.
53 Ploren lo, donchs, los galans e galanes,
54 pus han perdut la flor de cortesia.
55 Plorau ensemps dotors de galanya,
56 dones d’onor hi donzelles luçanes.
57 Callar no·m puchs la gran desaventura,
58 la sort cruel, la mort incogitada
59 d’aquest mesqui de Gordo, desestrada,
60 lo qual de res nos dona menor cura.
61 Plorau, plorau, dames de Saragossa,
62 plorau los fets dignes de recordança
63 del franch cortes, totes ab acordança,
64 pus los seus fats no li han donat pus tossa.
65 Fors cortesans e homens de paratge,
66 vullau pensar hi pendre de so forma:
67 eximpli·ns es, si pensau be la norma,
68 la qual ha dat a Gordo gran dampnatge.
69 No l’a pogut restaurar en tal cuyta
70 l’amor del rey que l’aje fet desliure
71 del cas tengut, ans l’a fet ben auciure;
72 per ley e dret es caygut de tal luyta.
73 Font de saber, vos qui no sou may fuyta
74 del cor d’aquells qui us han volgut escriure,
75 de l’enemich gordau no·s puga riure
76 de Luis March e Gordo ab la luyta.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 205.
Dopo la tornada l’editore trascrive i versi che nel codice (S1) vengono subito dopo, preceduti e seguiti da Fin:
77 Si vos moriu, el fur gens condempnant
78 per ergull de bens o per poca merçe,
79 vida d’infels james fou tan malvada
80 com pres de vos per ser dampnat fare.
81 Stimant vos en semblants lochs habitar,
82 entre·ls inferns hire sercar ma gloria,
83 e·ls sperits no·m poran penes dar,
84 que vos siau a ma vista notoria:
85 tanque·ns els ulls si·m voleu turmentar.
Si tratta di una stanza, metricamente difforme dalle precedenti, di una canzone attribuita a Pere Torroella da tre testimoni (180.17, vv. 19-27). || 1 non rima.
Vedi anche altra edizione.
Incipitario
di Joan de Sant Climent
Indice
degli autori
