Joan de Sant Climent
1 Los fats cruels, per miga de Fortuna
2 an tal poder per lo nostre defecte,
3 que·ns fan mudar lo degut bon effecte
4 per voluntat que ’ls mortals es comuna.
5 Ab son simbel, la Fortuna maligna
6 torbe·ns lo seny e·ns tol la conexença,
7 hi fa·ns lexar del tot la providença,
8 ab los seus bens ab que·s mostra benigna.
9 En aquest mon la Fortuna mutable
10 fa molts contents ab sos bens transitoris
11 a tots aquels als quals los fa notoris:
12 aquels tenint, nos par be durable.
13 Ab tal veu a molts ne dona beura,
14 fins que conex que son fore de terma;
15 apres, com veu que son dins en son terma,
16 priva·ls la lum en que solien veura.
17 Fols son aquels qui de tu fan estima,
18 Fortuna vil, pusque·ls fas semblant guerra
19 que ’n hun instant metes l’ome per terra,
20 derrocant lo de la pus alta sima.
21 De ’quest falç mon, qui los vivens engana
22 per joventut, que del tot los abssega,
23 e lo voler, que lo seny los denega,
24 son greus verins de la vida mundana.
25 Ab tal enginy has causat lo delicte
26 de ’quests galans, dignes mils d’altres merits;
27 sots punt d’onor los has trobats demerits
28 ab que·ls has fets venir mortal conflicte;
29 car sens conçell, camp som dona terrible
30 per lo qual son venguts als derres dias
31 lo teu engan los ha fet trobar vias
32 de que son morts de cas no corruptible.
33 Mes falimens, e molts majos judicis,
34 as soportats e soportas totora;
35 a molts malvats, qui son pijors que thora,
36 les obres lurs, plenes de molts mals vicis,
37 en aquests tals tu may no vols estendre.
38 La tua ma, de gran crueltat plena,
39 mes en aquests qui son de virtut mena,
40 de aquest fort cas no·ls has volgut defendre.
41 La mala sort ha Luis March feu moure
42 de motajar Paternoy per les juntes,
43 Gordo, per si, prenent ne tantost puntes,
44 no cogitant que tant li pogues noure.
45 Donchs, n’an perdut quiscu per si la vida:
46 la hu es mort per colp cruel d’espase,
47 aso es March, qui fort terrible brase
48 dins en lo cor de son pare ha jaquida.
49 En la ciutat, pus galant no·s trobave
50 hi pus dotat de tota gentilesa,
51 insessantment de virtuts feya emprese
52 hi fets d’onor tostemps ell percassave.
53 Ploren lo, donchs, los galans e galanes,
54 pus han perdut la flor de cortesie;
55 plorau ensemps, dotors de galanie,
56 dones d’onor hi donzelles luçanes.
57 Callar no·m puch la gran desaventure,
58 la sort revell, la mort incogitada
59 de ’quest mesqui de Gordo, desestrada,
60 lo qual de res no·s dava menor cura.
61 Plorau, plorau, dames de Saragossa,
62 plorau los fets dignes de recordança
63 del franch cortes, totes ab acordança,
64 pus los seus fats no li han donat pus cossa.
65 Tots, cortesans e homens de paratge,
66 vullau pensar hi pendre de so forme:
67 eximpli us es, si pensau be, la norme
68 la qual ha dat a Gordo gran dampnatge.
69 No l’a pogut restaurar en tal cuyta
70 l’amor del rey, que l’aje fet desliure
71 del cas tengut, ans l’a fet ben auciure:
72 per ley e dret es caygut de tal luyta.
73 Font de saber, Vos qui no sou may fuyta
74 del cor d’aquells qui us han volgut escriure,
75 del enemich gordau no·s puga riure
76 de Luis March e Gordo ab la luyta.
Ed. Sadurní Martí, Rialc 2000.
Ms. S1.
Torna all’edizione di riferimento.
Incipitario
di Joan de Sant Climent
Indice
degli autori
