Rialc
Rao 147.1

            Jaume Ripoll






    1      Pausatz s’es us partitz
    2      denan me, en scritz,
    3      entre dos tensonans
    4      qui amb sentences grans
    5      han lurs debats stretz.
    6      Cestz es En Massanetz
    7      per sa pari deffendents,
    8      ez En Ferruç agens
    9      es l’autra per se part.
    10     E per ço car celhs art
    11     qui es per a lonch temps,
    12     vulh los dar endessemps
    13     sentença juridica,
    14     segons huey se practica
    15     en la nostra edat.
    16     Ez adonchs, invocat
    17     le segrat nom de Dieu,
    18     per ço que del juy sieu
    19     bos juys en me devalh
    20     e·m descarch del trebalh
    21     que pas dins mon cor frevol,
    22     plus flach que flor de trevol,
    23     pasurich e mot feble,
    24     temen metre del reble
    25     que·s met en falç judici,
    26     volens ne far servici
    27     a Dieu, jutge ses frau,
    28     en nom del qual yeu fau
    29     lo proces ordinari;
    30     ses scrit de notari
    31     procesch en ma sentença,
    32     segons que ma sciença
    33     pauca vol ez ensenya,
    34     per ço que mils s’empenya
    35     xascus a fayts gentils,
    36     seguins los gays stils
    37     del veray tensonar,
    38     e que de practicar
    39     no sia ges sadolhs.
    40     D’on yeu, Jaymes Ripolhs,
    41     jutges de la tenço,
    42     ab l’onrat companyo
    43     En Johan d’Olivelha,
    44     absent per la novelha
    45     vagueria que te
    46     de Tarraga, d’on se
    47     qu’ez mot fort occupatz,
    48     sos vots a me donatz,
    49     per luy e son cosselh
    50     he fet bon aparelh
    51     de veure lo proces.
    52     E com Garaus s’es mes
    53     a son pertit deffendre,
    54     y age volgut entendre
    55     En Ferruç, que·s passege
    56     en ço que per envege
    57     [es]quivar vol e lausa,
    58     e cascu vey te clausa
    59     sa questio al puny;
    60     vist encara de luny
    61     qual se deu elegir
    62     mays: o bandos seguir,
    63     o playts manar tot jorn;
    64     e vey los metr’en torn,
    65     allegans lurs raysons
    66     amb allegacions
    67     qui son assats corteses,
    68     . . .
    69     les lurs raysons e vistes
    70     trop per ditz de legistes,
    71     que mays vai piadejar;
    72     mas lo peu carregar
    73     ma llausen cavalhers;
    74     trop d’autres mercaders,
    75     qui·m disen lo contrari,
    76     ffan me ’star ab cor vari.
    77     Si no com son fisans
    78     dels esperiments grans
    79     qu’en temps passat n’ay fayt,
    80     con de manar un playt
    81     say lo procesimen;
    82     de bandos examen
    83     trestot quant dir se·n pot;
    84     e per ayço yeu not
    85     qual se deu squivar;
    86     car en bandos manar
    87     se causen molts perilhs,
    88     laysants ne a sos fills
    89     quaix perpetual carrech,
    90     e jamay lunh descarrech
    91     o tort se pot actendre;
    92     e si·m denhats entendre,
    93     mostrar vos ho de clar.
    94     Bandols vol subjugar
    95     . . .
    96     e jamay serets sus
    97     ffins que l’agats vengada,
    98     e si es integrada
    99     no us sera lunh’onor,
    100    quez ab un tal traydor,
    101    fflach vil de poch de be,
    102    hagatz ço qu’ez en re
    103    no us sera pres en compte,
    104    ans roman tal bescompte
    105    que per nulh temps haurets.
    106    Sa pladejar volrets
    107    per quina cause·s vulha
    108    no vey nulh homs qui·s dulha
    109    de minva quez elh n’age,
    110    ez enqueres que·n vage
    111    casens no n’ha perilh
    112    tan gran com han tot cilh
    113    qui volon guerrejar;
    114    car guerregan me par
    115    que perdrets tots los bens,
    116    ez amichs e parens
    117    sovin a mort los liure;
    118    en pladejar deliure
    119    serets almenys de mort.
    120    E si us hi fan lunch tort,
    121    lo jutge vos acorda,
    122    e si res s’i descorda,
    123    lo jutge ho redressa,
    124    e si y ha mal’endressa
    125    le pladegans qui pert
    126    pot dire, per tot cert,
    127    que no ’s injuriatz
    128    com le jutges ha datz
    129    sos juys com s’a volgut,
    130    es en res confondut
    131    no l’a sos adversaris;
    132    e si vos etz pausaris
    133    que de playt pot surtir
    134    guerra, d’on destrouir
    135    se [ha] la us a l’altre
    136    e fermament combatre,
    137    yeu vos fau tal resposta:
    138    quez en res no s’acosta
    139    vostra raysos al fayt.
    140    Una causa say a playt,
    141    ez altre guerres moure:
    142    playtz es que fay comoure
    143    los drets imperials,
    144    e vol tenir eguals
    145    les parts mentre pladegen;
    146    e tantost que·lls garrejan,
    147    ja de playt no ha nom
    148    lur fayt, ans los dits hom
    149    bandos, qu’es causa bruta;
    150    e per ço l’instituta
    151    ffech differença granda
    152    en ço que liey comanda,
    153    disens la magestat
    154    imperial de grat
    155    no solamen a ’rmar
    156    d’armes li cove far
    157    aparelhs magniffichs,
    158    mas ab tets juridichs
    159    de les leys s’ennoblescha,
    160    per ço qu’e luy florescha
    161    virtuos exercici
    162    pel noble beniffici
    163    que·s seguex de les leys,
    164    lay on princeps e reys
    165    los volon dreyt tenir.
    166    Donchs, pus mantenir
    167    ha sabut En Ferruç,
    168    amb lo coltelh no muç
    169    de sa ferma peraula,
    170    allegans, no per faula,
    171    mays voler pladejar,
    172    la Santença vulh dar
    173    gasanyada per si.
    174    Ez En Massanets, qui
    175    ha mal dreytz mantengutz,
    176    yeu vulh sia pendutz,
    177    si males obres fa,
    178    que be li stara.

 

 

 

Ed. Martín de Riquer, «Gabriel Ferruç y Guerau de Massanet, poetas catalanes del siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 27, 1951, pp. 148-176, 234-257.

È la sentència sulla tenzone tra Gabriel Ferruç e Guerau de Massanet (64.1).

 

Incipitario di Jaume Ripoll
Indice degli autori

Rialc