Rialc
Rao 145.4

            Lluís de Requesens






    1      No se si ves, no ha molts jorns passats,
    2      com jo digui que saber no volia,
    3      car lo saber, sertes, no conexia
    4      que res valgues als desaventurats,
    5      e mes com pens que los grosses e fats
    6      han tot aço que saben demanar,
    7      nunque estich sensa esmaginar
    8      qu’es lo per que qu’axi son endressats.

    9      Conech ne molts que stan desesperats
    10     perque veuhen lo mon axi anar.
    11     Aquests atals me fan tots jorns pensar,
    12     que·ls vey aptes e no son res presats.
    13     No se que s’es ne que·s puxa estar,
    14     ans pens tots jorns e com hi entraria,
    15     e crech que tost aure trobada via
    16     segons aço qu’ara us vull rahonar.

    17     Crech be ajats hoit a molts perlar
    18     com Jesucrist procura los mudoros,
    19     e donchs, que cal entristir ne fer morros
    20     a negun hom ne que·l cal congoxar?,
    21     car, pus que Deus es llur procurador,
    22     de res no·s deu negu merevellar.
    23     Aço ’s de ço que·ls aptes fa plorar,
    24     e per ço han los grosers gran honor.

    25     Huylls falaguers, de vos esper favor,
    26     a qui volch Deus tot son poder donar
    27     de sobre mi abaxar ho muntar,
    28     supplich vos, donchs, que·m donets vostr’amor.

 

 

 

Ed. Jaume Turró, Rialc 2000.

Ms.: P. || 11 tots] tot. — 15 crech] cre, con ch aggiunto dopo. — 28 donchs] donhs, con c soprascritta.

 

Incipitario di Lluís de Requesens
Indice degli autori

Rialc