Rialc
Rao 145.3
Lluís de Requesens
1 No ha molts jorns, parlant ab una dona
2 yo li digui que lo y volia fer,
3 e respos me que·m costara diner
4 si la volgues, si no, que·s fera bona.
5 E con yo viu que·n demanava paga,
6 ffuy refredat e perdi lo voler;
7 ab tot aço, ella hach tal saber
8 que·m retorna, parlan, parlan, la saba.
9 Dient quella, per dret alt que avia,
10 volia fer tot lo que yo volges;
11 mas, pregave·m que negu no u sabes,
12 car, si u feya, gran mal jo li faria.
13 E torna dir que del paguar volia
14 que fos jutge jo a ma voluntat,
15 e res no vol fins que u aja asajat,
16 e que miras lobra quina seria.
17 Yo, que he vist sa bona cortesia
18 e fet aço que jo volia fer,
19 e he trobat en ella tant de pler
20 que, sert, vos dich que maura cada dia,
21 no dich qui es ne per res no u diria,
22 ans pens tots jorns com la pore paguar
23 a ma honor, que no·m puxa blasmar,
24 e que de mi ella contenta sia.
25 Pensant, pensant, jo he trobada via
26 en pagar la justamen sens engan,
27 dient axi: qual es lo menys afany
28 ab que ella diners guanyar poria.
29 Ella·m respos que, sertes, lo filar,
30 de que·n donan huyt diners per la liura
31 e a y mester sis jorns en acabar,
32 e mor de fam, que de ço no pot viura.
33 Com dix aço, me·n vench gran pietat,
34 e jo digui: «Dona, jo us vull pagar.
35 Vejam quant es lo temps que del filar,
36 ffotent, perdeu, e sie us esmenat
37 comtant daço per temps e per porrata.
38 E, si voleu, digau mo, que de grat
39 yo us pagare com hom justifficat,
40 ara, ara, si donchs la mort no·m mata».
41 Com ella viu que tan petit seria,
42 pres s · plorar e dix: «Huda, mesquina!
43 Mala·m levi! A mi, qui so tan fina
44 me fan aço! Verament, ans morria!
45 E, gens de mi, no sa·n poran xuffar
46 negunes gents que tal mercat jo faça,
47 que jo no vench de tals ne de tal rassa
48 que xi us dejau vos de mi aressar».
49 Vives hoint nostre porffidiar
50 respos axi: «Yo, per ben avenir
51 de bdos les parts e per los mals cobrir,
52 vull que lexeu en aquets fets jutgar
53 una dona qui es en mig la plassa,
54 que daquests fets hom la pot coronar».
55 Som acordats, ans que no pladejar,
56 que tingam bo quesvulla quella·n fassa.
57 A vos, donches, qui sabets be tal cassa,
58 me recoman, pus que mavets jutgar,
59 e supplich vos que us vulla recordar
60 la amistat e que mon fet sa fassa.
Ed. Jaume Turró, Rialc 2000.
Mss.: NP. Base: P. || 12 gran mal jo] molt gran mal N. — 5 asajat] sagat N. — 21 ne] e N. — 25 Pensant, pensant] le due t aggiunte dopo P; Pensau pensau N. — 30 donan] donau N. — 38 si u] si N. — 40 ara ara] ans de present N. — 44 morria] moria N. — 48 arresar] arehar N. — 56 quella·n] que len N. — 57 sabets] sabeu N; be] de N. — 58 mavets] maueu N.