Rialc
Rao 145.3

            Lluís de Requesens






    1      No ha molts jorns, parlant ab una dona
    2      yo li digui que lo y volia fer,
    3      e respos me que·m costara diner
    4      si la volgues, si no, que·s fera bona.
    5      E con yo viu que·n demanava paga,
    6      ffuy refredat e perdi lo voler;
    7      ab tot aço, ella hach tal saber
    8      que·m retorna, parlan, parlan, la saba.

    9      Dient qu’ella, per dret alt que avia,
    10     volia fer tot lo que yo volges;
    11     mas, pregave·m que negu no u sabes,
    12     car, si u feya, gran mal jo li faria.
    13     E torna dir que del paguar volia
    14     que fos jutge jo a ma voluntat,
    15     e res no vol fins que u aja asajat,
    16     e que miras l’obra quina seria.

    17     Yo, que he vist sa bona cortesia
    18     e fet aço que jo volia fer,
    19     e he trobat en ella tant de pler
    20     que, sert, vos dich que m’aura cada dia,
    21     no dich qui es ne per res no u diria,
    22     ans pens tots jorns com la pore paguar
    23     a ma honor, que no·m puxa blasmar,
    24     e que de mi ella contenta sia.

    25     Pensant, pensant, jo he trobada via
    26     en pagar la justamen sens engan,
    27     dient axi: qual es lo menys afany
    28     ab que ella diners guanyar poria.
    29     Ella·m respos que, sertes, lo filar,
    30     de que·n donan huyt diners per la liura
    31     e a y mester sis jorns en acabar,
    32     e mor de fam, que de ço no pot viura.

    33     Com dix aço, me·n vench gran pietat,
    34     e jo digui: «Dona, jo us vull pagar.
    35     Vejam quant es lo temps que del filar,
    36     ffotent, perdeu, e sie us esmenat
    37     comtant d’aço per temps e per porrata.
    38     E, si voleu, digau m’o, que de grat
    39     yo us pagare com hom justifficat,
    40     ara, ara, si donchs la mort no·m mata».

    41     Com ella viu que tan petit seria,
    42     pres s’ · plorar e dix: «Huda, mesquina!
    43     Mala·m levi! A mi, qui so tan fina
    44     me fan aço! Verament, ans morria!
    45     E, gens de mi, no sa·n poran xuffar
    46     negunes gents que tal mercat jo faça,
    47     que jo no vench de tals ne de tal rassa
    48     que ’xi us dejau vos de mi aressar».

    49     Vives hoint nostre porffidiar
    50     respos axi: «Yo, per ben avenir
    51     de ’bdos les parts e per los mals cobrir,
    52     vull que lexeu en aquets fets jutgar
    53     una dona qui es en mig la plassa,
    54     que d’aquests fets hom la pot coronar».
    55     Som acordats, ans que no pladejar,
    56     que tingam bo quesvulla qu’ella·n fassa.

    57     A vos, donches, qui sabets be tal cassa,
    58     me recoman, pus que m’avets jutgar,
    59     e supplich vos que us vulla recordar
    60     la amistat e que mon fet sa fassa.

 

 

 

Ed. Jaume Turró, Rialc 2000.

Mss.: NP. Base: P. || 12 gran mal jo] molt gran mal N. — 5 asajat] sagat N. — 21 ne] e N. — 25 Pensant, pensant] le due t aggiunte dopo P; Pensau pensau N. — 30 donan] donau N. — 38 si u] si N. — 40 ara ara] ans de present N. — 44 morria] moria N. — 48 arresar] arehar N. — 56 qu’ella·n] que len N. — 57 sabets] sabeu N; be] de N. — 58 m’avets] maueu N.

 

Incipitario di Lluís de Requesens
Indice degli autori

Rialc