Francesc Prats
1 L’home pec se torba en cosa novella,
2 i lo del seny practich no hi fa obstacle,
3 veyent, ab la pensa, que tal maravella
4 tart obra natura i s’hi aparella.
5 Mes, del sacrifici qui sol es miracle,
6 no sabent lo modo, spantat ne resta,
7 car no es possible, ab natura sola,
8 lo com se fa, veure, e, si fe no y presta,
9 en lo laberinto dels ignorants sesta,
10 perque semblant acte sobre los senys vola.
11 Convit es excelso, per divinal obra,
12 i, sols, lo entendre el voler prepara,
13 comu a l’insigne e a l’home pobre,
14 si, ab nupcial vesta, defalliments cobre,
15 e humil se posa en la excellent ara.
16 No y es reyal pasta ne salsa moderna,
17 menjar blanch ni sucre, ne mixte potatge,
18 m procas de Bacus nefanda taverna,
19 centre dels golosos i preso eterna,
20 posats dins la barca de l’infern passatge.
21 Aquesta gran festa no es de Purim cena.
22 Qual feu la regina Hedissa, tant noble.
23 Sobria es i sancta, i menjar nos mena
24 la carn sens mixtura, de gracia plena,
25 qui trasch del Estigi lo seu elect poble.
26 si la gent hebrea en aquella es farta
27 de vi, sens .mesura, i carns exquisides,
28 la ley christiana l’apetit nos arta,
29 demana dejuni, perque es la carta
30 qui els vins mixtes veda i salses condides.
31 El gran Rey de Salem, a Abram patriarcha,
32 pa i vi presenta, hauda victoria,
33 Ahon significa de Tu, Christ monarcha,
34 la obra excelsa qui, en la humil archa
35 de la Verge i Mare, offerit ab gloria,
36 a nos reffocilla, donat en offerta,
37 per rembre·ns de l’antro, sumint carn velada
38 d’accidents, en forma estranya i erta,
39 especulativa; no ficta, mes certa.
40 en l’apetit nostre, sabor oblidada.
41 Exint de Egipte la turba hebrea,
42 ab insult rebelle, a Moyses diuen
43 perque axi ens aportes? I no, com Medea
44 magica, invoca, infernal i rea;
45 mes Tu, Deu suplica, per lo qual tots viuen,
46 en lo erm steril, los fas ploure manna.
47 D’on, qui considera aquesta figura
48 esser lo viatich, Adonay Hosanna!,
49 de carn, per tu presa en la Filla d’Anna,
50 haura conexensa excellent i pura.
51 O Deu! Com es digna d’alta recolencia
52 del Anyell sens macula la figura sancta
53 que el poble judaich, sots obediencia,
54 manist que prenguessen i, ab diligencia,
55 a Tu l’immolassen. E, ab orde tanta,
56 diu nos l’Evangeli: si tal l’ombra era
57 de Jesus netissim, es pus s memorable
58 la carn qui es donada en hostia vera.
59 Immolant aquella l’home, sols, prevere,
60 per virtut divina i fet admirable.
61 Summa Sapiencia, manist que obrassen,
62 ab or fi, cuberta de sitim la taula
63 en lo Santuari, i sobre y posassen
64 [. . .]
65 aquest gran misteri d’immensa paraula.
66 I el jueu claudica i met se en rondalla
67 ab cansons i prosa e compassat metre,
68 e tenint perfidia, subjugat, no calla.
69 Lo Talmud estima qui falsament talla
70 los dits dels profetes i senys de la letra.
71 clarament se mostra del pa qui Elyes,
72 despertat per l’angel, tot lo confortava,
73 e ab tanta forsa, que, quaranta dies,
74 sens menjar, lo porta, per diverses vies,
75 en Horeb muntanya. Deju, el reposava.
76 lo pa es la hostia que lo just conforta,
77 e lo qui ens confesa, aquell qui ens desperta,
78 i els dies quaranta dejuni e qui ens porta
79 a la Santa Pascha, ahon es la porta
80 per haver la gloria quieta i certa.
81 aquella vianda per Adam perduda
82 qui perpetuava la vida humana,
83 saborosa fruyta tan mal coneguda
84 per la nostra mare Eva dessabuda;
85 de hon som en plaga. Steril i vana
86 est tu, carri preclara, que tant avorrexen
87 los jueus perversos, jayents en la terra,
88 en fanch, com a besties, i d’aquell se pexen
89 poble detestable, qui el be respuexen
90 i, fets idolatres, temor los fa guerra.
91 La ombra s’aparta i mostra·s lo dia,
92 exint lo Apollo sobre l’hemisferi.
93 Passa la Ley Vella, naxent lo Messia,
94 Christ Deu qui l’enigma de la profecia
95 solta, la mort presa ab gran vituperi.
96 De les quatre letres lo nom inefable
97 en l’hostia es posa, i aqui s’adora.
98 O Ley sobrexcelsa e inrevocable,
99 christiana, vera, per tot admirable,
100 de la pedagoga tu feta senyora.
101 O carn de Christ pura e inestimable!
102 O preclara missa! Excellent penyora
103 als devots lexada, i tant venerable.
104 Lo poble judaich, vil e detestable,
105 del mon lo desterra, puys, tot jorn, pitjora.
106 O Senyora Eva! qui ci fruit delitable
107 aportist e nou mesos, qui, en la Sancta Tora,
108 pintat se mostrava, sies favorable.
109 fes que el jueu crega, cosa tant raonable,
110 i el convit sumesca qui lo mon decora.
Ed. Gaspar Munar i Miquel Pascual: Francesc Prats, Llibre de Contemplació, Palma, Font, 1985, p. 114.
Incipitario
di Francesc Prats
Indice
degli autori
