Rialc
Rao 138.7

            Francesc Prats






    1      L’habit de virtut honor exigex
    2      qui es lo just do i senyal d’aquella,
    3      e lo qui la fa tal forsa coneix,
    4      d’on axi obrant, honra si matex,
    5      i mostra hon es honestat mes bella.
    6      Revereix lo, honrant l’habit honorable
    7      i superior en orde i preu.
    8      Dona li gran nom per cosa stimable
    9      qui es lo sacerdot; de hon venerable
    10     titol li offer, ab alsada veu.
    11     De maldir los hagen temensa dura
    12     los seculars, i parlin en mesura.

    13     E si el cavaller, per honrar, se posa,
    14     ab l’orde que te, en loch eminent,
    15     guardi lo que fa; que no es justa cosa
    16     deure precedir, i voler fer nosa
    17     a l’orde major i mes excellent.
    18     Pensi que revereix no pas la persona,
    19     mes de, qui te loch, qui es Deu immortal.
    20     Si es ver christia, gran senyal ne done,
    21     ab parlar i gest, i no com ordona
    22     lo vulgo ignar, gros i laical.
    23     Entercessor es ell per tot lo poble,
    24     Deu nomenat, per lo caracte noble.

    25     Qual deu esser, donchs, l’home consagrat,
    26     perso que honrar fassa lo seu orde?
    27     Humil i leyal, de secret dotat,
    28     en la vida, sant i del tot lunyat
    29     de seculars fets, e de vida lorda;
    30     pascific ab Deu i ab lo proisme,
    31     clar i resplendent, e just en la fama,
    32     imatge tot bo, inimich de cisma ,
    33     prompte en fer be, semblant a l’altissima
    34     e munda spill, perque Deu lo ama.
    35     E si no es tal, honra·l, perque es ministre
    36     de Adonay. No parlis d’ell sinistra.

    37     Deu esser perfect, i docte en sciencia,
    38     perso que enseny la Sacra Scriptura,
    39     ab perpicax ull i clara eloquencia,
    40     conforme ab l’obrar, e ab diligencia.
    41     Zelant per Jesus, les hores mesure e,
    42     e ab gravitat, sagraments dispense,
    43     ab attencio, vulla curar los mals,
    44     car perso es honrat. E l’infernal mensa lo
    45     esquivi ab terror, simoniachs vence,
    46     hoja lo parlar qui es mostra de tals.
    47     No es maravelli de res la gent qui el mira,
    48     car en infern sera la lur cadira.

    49     Lo centre d’engan que es hypocresia,
    50     i fera cruel, li sia inimiga.
    51     no fingi la nit aparer clar dia,
    52     prestigi es mal i greu malaltia.
    53     Qual dintre sera, tal defora es diga.
    54     No sia d’aquells qui mostrar se volen
    55     esser, i no son, savis o prudents,
    56     no es pexi de vent, axi com fer solen
    57     qui lo nom vulgar adoren i colen,
    58     e son, dins lo cor, immundes serpents.
    59     Tals, detestant, Jesus, en la ley nostra,
    60     en pus greu loch dels pecadors, los mostra.

    61     Cridi, ab alta veu, i no sia mut,
    62     com lo vates diu, pero ab mundicia,
    63     honestat seguint, i no pas vensut
    64     per viure profa. Al que es tingut ,
    65     sia, ab sfors, fugint la malicia.
    66     no entri a orar a Deu, per la paga,
    67     ne la missa dir, sperant lo do.
    68     la ley defenent qui creu, no s’amaga.
    69     e lo palliat te per cruel paga
    70     lo treball honest i sobre tots bo.
    71     E guard se, donchs, a Deu just blafemar.
    72     ne los mirants faça scandalitzar.

    73     No prenga barret ab tres avellanes
    74     que te en lo cap, per seure primer.
    75     conclusions son caduques i vanes.
    76     i semblants doctors canten com les ranes,
    77     offenent luir ab lo poch saber.
    78     Contenti·s de prou, si te beneficis,
    79     per sustentar se. Stiga en repos.
    80     Lexi tenir diners als vulgars i necis.
    81     Si de propri ha, seguesca els oficis,
    82     lexant dur boci e infernal mos.
    83     E no visit les dones que confessa,
    84     perque no pos faus en stranya messa.

    85     La virtut colga, i no presumesca
    86     ser merexedor de loch e de stima.
    87     seguint veritat, aquella servesca.
    88     Per honrar Jesus, prelats obeyesca,
    89     de just manament, flexible com vime.
    90     No sia cruel a qui li fa renda,
    91     ne executiu, car lum es del mon.
    92     Clar, donchs, i no fosch sia per la senda
    93     qui ens porta en lo cel. No es pos en la tenda
    94     del avar mesqui, i centre pregon .
    95     la castedat, com pedra preciosa,
    96     porti en lo front, clara i luminosa.

    97     Si impietat veu en los majors,
    98     oprimint los justs, ab cupida rabia,
    99     i, per haver or, cometen errors
    100    en lo judicar, vexant los menors,
    101    ab ira e menyspreu, com los folls en gabia,
    102    calli, gemegant ab plor i tristicia,
    103    e reveresca·ls, si ells lo menyspreen.
    104    Fassa lo que deu. Guard se de nequicia.
    105    E no s’agenoll, acte de pernicia ,
    106    davant los prelats, quant en alt loch seuen.
    107    Bisbe sabent, honrant lo seu collega,
    108    diu que deu fer la gent vulgar i lega.

    109    Si vol lo senyor tota creatura,
    110    i als homens mes, i singularment,
    111    prevere, que fas? Per que no atures
    112    la pensa al que tens majorment ab cura?
    113    Raho n’has a dar; i ten fermament
    114    que no y valdran prechs, ni tocar campanes,
    115    misses, ni set psalms, si est en infern.
    116    Virtut es lo port, i no coses vanes,
    117    nefandes e vils, cruels i profanes,
    118    les quals avorrex Lo de Ley Extern.
    119    Mentres has temps, dona bona doctrina,
    120    l’obra seguint, ab justa disciplina.

    121    Fes nos, Jesuchrist, servar lo que manes,
    122    e sia la creu a tots lo govern.
    123    Qui a Tu sostench e, menyspreant ufanes,
    124    perque havem per cert que sols Tu demanes
    125    al qui de la fe te l’axis, o pren
    126    la tua sanch. Es vera medecina,
    127    Deu tot bo!, al pecat qui ens metzina.

    128    Mare de l’Untat, qui los malalts sanes,
    129    en aquest dur, fred i gelat hivern,
    130    que ens duu lo peccat, mostrant esser blanes
    131    ortigues punyents, e ruptures planes.
    132    Del inich Satan esquinsa lo quern.
    133    a caritat nos conduu e inclina,
    134    ahon virtut te lo repos, i fina.

 

 

 

Ed. Gaspar Munar i Miquel Pascual: Francesc Prats, Llibre de Contemplació, Palma, Font, 1985, p.119.

 

Incipitario di Francesc Prats
Indice degli autori

Rialc