Rialc
Rao 138.7
Francesc Prats
1 L’habit de virtut honor exigex
2 qui es lo just do i senyal d’aquella,
3 e lo qui la fa tal forsa coneix,
4 d’on axi obrant, honra si matex,
5 i mostra hon es honestat mes bella.
6 Revereix lo, honrant l’habit honorable
7 i superior en orde i preu.
8 Dona li gran nom per cosa stimable
9 qui es lo sacerdot; de hon venerable
10 titol li offer, ab alsada veu.
11 De maldir los hagen temensa dura
12 los seculars, i parlin en mesura.
13 E si el cavaller, per honrar, se posa,
14 ab l’orde que te, en loch eminent,
15 guardi lo que fa; que no es justa cosa
16 deure precedir, i voler fer nosa
17 a l’orde major i mes excellent.
18 Pensi que revereix no pas la persona,
19 mes de, qui te loch, qui es Deu immortal.
20 Si es ver christia, gran senyal ne done,
21 ab parlar i gest, i no com ordona
22 lo vulgo ignar, gros i laical.
23 Entercessor es ell per tot lo poble,
24 Deu nomenat, per lo caracte noble.
25 Qual deu esser, donchs, l’home consagrat,
26 perso que honrar fassa lo seu orde?
27 Humil i leyal, de secret dotat,
28 en la vida, sant i del tot lunyat
29 de seculars fets, e de vida lorda;
30 pascific ab Deu i ab lo proisme,
31 clar i resplendent, e just en la fama,
32 imatge tot bo, inimich de cisma ,
33 prompte en fer be, semblant a l’altissima
34 e munda spill, perque Deu lo ama.
35 E si no es tal, honra·l, perque es ministre
36 de Adonay. No parlis d’ell sinistra.
37 Deu esser perfect, i docte en sciencia,
38 perso que enseny la Sacra Scriptura,
39 ab perpicax ull i clara eloquencia,
40 conforme ab l’obrar, e ab diligencia.
41 Zelant per Jesus, les hores mesure e,
42 e ab gravitat, sagraments dispense,
43 ab attencio, vulla curar los mals,
44 car perso es honrat. E l’infernal mensa lo
45 esquivi ab terror, simoniachs vence,
46 hoja lo parlar qui es mostra de tals.
47 No es maravelli de res la gent qui el mira,
48 car en infern sera la lur cadira.
49 Lo centre d’engan que es hypocresia,
50 i fera cruel, li sia inimiga.
51 no fingi la nit aparer clar dia,
52 prestigi es mal i greu malaltia.
53 Qual dintre sera, tal defora es diga.
54 No sia d’aquells qui mostrar se volen
55 esser, i no son, savis o prudents,
56 no es pexi de vent, axi com fer solen
57 qui lo nom vulgar adoren i colen,
58 e son, dins lo cor, immundes serpents.
59 Tals, detestant, Jesus, en la ley nostra,
60 en pus greu loch dels pecadors, los mostra.
61 Cridi, ab alta veu, i no sia mut,
62 com lo vates diu, pero ab mundicia,
63 honestat seguint, i no pas vensut
64 per viure profa. Al que es tingut ,
65 sia, ab sfors, fugint la malicia.
66 no entri a orar a Deu, per la paga,
67 ne la missa dir, sperant lo do.
68 la ley defenent qui creu, no s’amaga.
69 e lo palliat te per cruel paga
70 lo treball honest i sobre tots bo.
71 E guard se, donchs, a Deu just blafemar.
72 ne los mirants faça scandalitzar.
73 No prenga barret ab tres avellanes
74 que te en lo cap, per seure primer.
75 conclusions son caduques i vanes.
76 i semblants doctors canten com les ranes,
77 offenent luir ab lo poch saber.
78 Contenti·s de prou, si te beneficis,
79 per sustentar se. Stiga en repos.
80 Lexi tenir diners als vulgars i necis.
81 Si de propri ha, seguesca els oficis,
82 lexant dur boci e infernal mos.
83 E no visit les dones que confessa,
84 perque no pos faus en stranya messa.
85 La virtut colga, i no presumesca
86 ser merexedor de loch e de stima.
87 seguint veritat, aquella servesca.
88 Per honrar Jesus, prelats obeyesca,
89 de just manament, flexible com vime.
90 No sia cruel a qui li fa renda,
91 ne executiu, car lum es del mon.
92 Clar, donchs, i no fosch sia per la senda
93 qui ens porta en lo cel. No es pos en la tenda
94 del avar mesqui, i centre pregon .
95 la castedat, com pedra preciosa,
96 porti en lo front, clara i luminosa.
97 Si impietat veu en los majors,
98 oprimint los justs, ab cupida rabia,
99 i, per haver or, cometen errors
100 en lo judicar, vexant los menors,
101 ab ira e menyspreu, com los folls en gabia,
102 calli, gemegant ab plor i tristicia,
103 e reveresca·ls, si ells lo menyspreen.
104 Fassa lo que deu. Guard se de nequicia.
105 E no s’agenoll, acte de pernicia ,
106 davant los prelats, quant en alt loch seuen.
107 Bisbe sabent, honrant lo seu collega,
108 diu que deu fer la gent vulgar i lega.
109 Si vol lo senyor tota creatura,
110 i als homens mes, i singularment,
111 prevere, que fas? Per que no atures
112 la pensa al que tens majorment ab cura?
113 Raho n’has a dar; i ten fermament
114 que no y valdran prechs, ni tocar campanes,
115 misses, ni set psalms, si est en infern.
116 Virtut es lo port, i no coses vanes,
117 nefandes e vils, cruels i profanes,
118 les quals avorrex Lo de Ley Extern.
119 Mentres has temps, dona bona doctrina,
120 l’obra seguint, ab justa disciplina.
121 Fes nos, Jesuchrist, servar lo que manes,
122 e sia la creu a tots lo govern.
123 Qui a Tu sostench e, menyspreant ufanes,
124 perque havem per cert que sols Tu demanes
125 al qui de la fe te l’axis, o pren
126 la tua sanch. Es vera medecina,
127 Deu tot bo!, al pecat qui ens metzina.
128 Mare de l’Untat, qui los malalts sanes,
129 en aquest dur, fred i gelat hivern,
130 que ens duu lo peccat, mostrant esser blanes
131 ortigues punyents, e ruptures planes.
132 Del inich Satan esquinsa lo quern.
133 a caritat nos conduu e inclina,
134 ahon virtut te lo repos, i fina.
Ed. Gaspar Munar i Miquel Pascual: Francesc Prats, Llibre de Contemplació, Palma, Font, 1985, p.119.