Rialc
Rao 138.5

            Francesc Prats






    1      Charitat me forsa i ley me incita
    2      loar lo Misteri de l’Eucaristia.
    3      lo poch exercici los senys me desvia,
    4      en loch baix me posa i el desig limita.
    5      la ploma es presta, i no gos escriure,
    6      perque la invidia reprendre menassa.
    7      Les nafres ja em dolen i treball m’abrassa.
    8      sol Christ, Deu i Home, me en pot fer desliure,

    9      Gran sfors me dona la verda speransa
    10     manant que m’abras ab la ferma columna
    11     de la fe romana, vertadera alumna,
    12     qui l’inflat superbo confonent, amansa.
    13     Si dich heretgia, no sere heretge,
    14     perque ignorancia ne sera la causa.
    15     la qual jo revoca, contemplant la pausa
    16     de Christ, pa de vida i vertader metge.

    17     Los trobadors ara, si l’art no m’ajuda,
    18     en l’escusa pensen, per lo de que tracta:
    19     estreta es la senda i no serva pacte.
    20     A la Helicona tornar la fa muda,
    21     en forsa tituba i manca en la regla,
    22     perque coses baxes sol compren i liga.
    23     Del sagrat eloqui se mostra inimiga,
    24     i luir es contenta en obres del segle.

    25     E perso, les Muses i de la gent pagana,
    26     Christiana regla ne vol ne invoca,
    27     perque en elegancia adaptin la boca,
    28     mes la sanch beneyta qui en la creu emana.
    29     dona·m conexensa, donchs, Jesus benigne,
    30     del secret excelso de tanta materia.
    31     L’enginy en alt leva, trau lo de miseria,
    32     en que sta, per culpa; lo ver loch li signa.

    33     Com es convertida, o Summa Potencia!
    34     del pa la substancia en la carn sagrada,
    35     escriure em demostra ne com figurada,
    36     jatsia indigne; manquo d’eloquencia.
    37     E dels teus ministres quals pertany que sien.
    38     Semblantment, lo modo de sumir e pendre.
    39     Los actes son quatre, que desig apendre,
    40     ne com los rebelles de aquell es desvien.

    41     La forsa corporea i el dur seny qui em guien,
    42     o Senyor, limita, car volen contendre
    43     ab raho discreta i fes los entendre
    44     tornar a la via que primer tenien.

 

 

 

Ed. Gaspar Munar i Miquel Pascual: Francesc Prats, Llibre de Contemplació, Palma, Font, 1985, p.108.

 

Incipitario di Francesc Prats
Indice degli autori

Rialc