Francesc Prats
1 Ara confes que so merexedor,
2 per mos peccats, del turment infemal;
3 ara confes dignament sofir mal,
4 y de molt mes, fet vexell de pudor.
5 Ara confes no ha condigna pena
6 lo que ha justat mon viure profanat.
7 Ara confes, si Deu m’ha oblidat,
8 fou que lo crim me te pres ab cadena.
9 Si en infern, Senyor, me collocau,
10 feu justament de la cosa qui es vostra;
11 lo mal obrar, ab lo punir, se mostra.
12 E donchs, Rey just, feu ne tot lo que us plau;
13 haureu obrat dret judici ab mi;
14 pero vivint, posau me bones obres.
15 O, lum de lum, no sia ab los vils pobres.
16 Loar vos vull, y no blasmar mesqui.
17 Si del vassall es fer segons que pot,
18 justificant la sua intencio;
19 si del vassall es la gran culpa dir,
20 de Vos, Senyor, es lo molt perdonar;
21 si del vassall es lo be sperar,
22 yo sper aquell per que us puxa servir.
23 Y pres sfors de tanta pietat,
24 qui en los cels es, de hun sotsmatit,
25 ab humil cor, elevat sperit
26 y juntes mans, sobre terra prostrat,
27 crit vos, mon Deu, suau i piados,
28 perdonador, advocat invisible,
29 alt e beneit, poder incomprensible,
30 en lo jutjar siau me gracios.
31 Per so, humil aci vull contemplar
32 a Vos, Jesus Senyor, posat en creu.
33 Per so, humil, penident me fareu.
34 Y promet vos un Deu sol adorar.
35 Per so, humil, presa confessio
36 y satisfet, segons que he poscut.
37 per so, humil, sperant que m’ajut
38 vostre poder, fas tal oracio.
39 O bon factor de tota creatura,
40 monarcha Deu, infinida bondat,
41 en aquest loch, per Vos fonch inspirat
42 mestre Ramon, mirant la gran figura
43 del Crucifix, liberal donador
44 a qui es dispon ab dreta intencio.
45 A Vos deman, Bondat, i no sols bo,
46 que me spetxeu per vostre servidor.
47 Elegis lo de tanta vanitat
48 en que es nodri, fet senescal del rei,
49 en vil amor ligat, no servant ley,
50 fins aquell jorn que per vos fonch tocat.
51 Mitja li fes de sa enamorada
52 qui li mostra lo temps en que el perdia.
53 Ell, recordat, considera la via,
54 y, en instant, hac la vida alterada.
55 Vench ab fervor, penident, confessat,
56 en aquest puig, prompte a servir vos
57 humil i franch, agenollat, ploros,
58 y demana merce de son peccat,
59 e que morir aparellat seria
60 per vostre honor; y dava us lo voler,
61 son apetit y desig y saber.
62 La creu seguir de bon grat consentia.
63 lexa muller, fills y possessions,
64 rendes, censals, mobles i violaris
65 amichs, parents, honors i els voluntaris,
66 ab molt scarn, li donen passions.
67 Ell, ab sfors, temptat, se alegrava;
68 pero, un jorn, la muller lo torba;
69 venint aci, i lo deute demana.
70 De on, ab plor, trist, se desconfortava.
71 Aparech li, per donar li confort
72 en sos treballs, la Sobresancta Mare
73 d’Home y Deu, y ab alegra cara,
74 li dix: «Mira, vet mon Fill que t’aport,
75 infant petit». Y ell besa li lo peu.
76 Oh visio de molt gran excellencia!
77 Mostras, infant, l’infinida potencia
78 e confirmas aquell en lo vot seu.
79 Vegades sinch, vos li apareguets e
80 en creu posat, dins aquella celleta.
81 Lo seu voler y la pensa discreta
82 del tant devot, y vostr’honor prenguets.
83 Fet gracios, illustras li la pensa.
84 de on, senti lo goig de paradis,
85 com feu Sant Pau, e axi l’absorbis
86 que, mes avant, no us volgue fer ofensa.
87 Vos infundis lo do de sapiencia
88 en los seus pits, per tal que, ab fervor,
89 als no crehents mostras un Creador
90 en Trinitat, dotant lo de sciencia,
91 y de consell, y de enteniment,
92 de pietat, y do de fortalesa.
93 De so feu vot y, seguint tal empresa,
94 martyri pres lo cavaller valent.
95 Aci, Senyor, vos permetent li, vench
96 l’angel beneit en forma de pastor.
97 Parlant ab ell, li dix: «No hages por.
98 Los libres teus y Art, que davant tens,
99 seran llansats, y greument perseguida;
100 pero la fi obtindra gloriosa.
101 Mira la ley de Jesus graciosa
102 qui, trecents anys, per molts fonch scarnida».
103 Beneint lo com a profeta sanct,
104 besa aquell ab lo senyal de pau.
105 O loch sagrat, ahon morir me plau!
106 Y fet absent, no el ve d’aqui avant.
107 Los qui y vindran descalsin se los peus;
108 que sant loch es, y mostren ho les obres.
109 Aci son richs los voluntaris pobres,
110 a vos loant, Senyor, ab altes veus.
111 Papes y reis, studis y ciutats
112 peregrinant, devotament cridava:
113 «Oiu, oiu la gran veu, qui sonava,
114 dels Apostols! Per que no us despertats?
115 Dormen aquells qui la sanch de Jesus
116 prenen ab frau. Y el dur infern abrassa
117 tots els infels. Y no es troba qui fassa
118 provisio a tan cruel abus».
119 Lo seu desig, Senyor, s’acabara
120 quan sera temps per vos ja ordenat;
121 pero ningu no resta scusat,
122 si ab tot sfors, no y fa quant fer pora.
123 Era que·s fes continua batalla
124 per recobrar lo Sepulcre Sagrat.
125 Asso scrivi, y per foll reputat,
126 diu ell mateix: «Ramon en va treballa».
127 Libres feu mil o pus, si son comptats;
128 e a Paris la sua Art aporta.
129 Davant los grans doctors la publica,
130 e foren li per oydors dotats,
131 quoranta, en Lig, mestres y batxallers;
132 e entre ells fonch lo Johan Scot.
133 Ab jurament, sens discrepar un mot,
134 libres i Arts jutjaren vertaders.
135 D’amor ences per lo Sant Sperit,
136 obtinguda del Pare Sant licencia,
137 perque servas justa obediencia,
138 fonch a Tuniz, ahon molt ha scrit.
139 E ja fet vell de setanta nou anys,
140 quant dels Nadals mil e trecents comptaven
141 y quinze mes, los qui l’acompahyaven
142 trauen lo deça, ab treballs y afanys.
143 E caminant pel regne de Numida,
144 com bon vassall, leyal a son Senyor,
145 presa la creu, y scalfat lo cor
146 de caritat, que no te ley ne mida,
147 deia ab gran zel: «Tot quant crets es falsia,
148 mahometans, puys negau Trinitat
149 esser en Deu». Per so, apedregat
150 fonch cruelment, al raval de Bugia.
151 Y prop del riu, sobre hun munt de fems
152 llansat, els cans no el gosaren tocar.
153 Y en la nit, fonch vist un lum molt clar.
154 De on, los devots se justaren ensemps,
155 dich crestians, al Rey lo demanaren;
156 qui, atorgant, mana que als fos donat.
157 Aixi que el cos seu, a Mallorques portat,
158 als Fra menors i en guarda·l comanaren.
159 Miracles grans, Senyor, haveu obrats
160 per los seus precs. Y mostra s’, aquell dia,
161 quant se pres foch, cremant la sacristia
162 de Sant Francesch, ahon, incinerats
163 tots los arreus, y les parets cremades,
164 resta lo cos de aquest gran doctor,
165 no lisiat. Dins fust y per honor,
166 foren ses carns sots la trona posades.
167 Si en aquest Munt de Randa, qui llorer
168 interpretat es de lengua morisca,
169 tant gran be es veu, qual sera qui no isca
170 per pendre el ram y les muses haver?
171 Cuyten lo pas; que tristor los seria
172 no haver vist Munt de tal dignitat.
173 Mirem Aquell com sta elevat,
174 ab fixos ulls a la font qui el nodria.
175 Port de repos, Jesucrist, en qui es fia
176 vostre sirvent. Y sia collocat
177 yo on Ell es, crestia ab veritat,
178 y zelador de la sagrada via.
179 Mare de Deu, no cessi, nit ne dia,
180 cantar laors de la vostra bondat.
181 Ell prech que us prech qui tinch per advocat,
182 diga per mi: Ave, dolsa Maria!
Ed. Gaspar Munar i Miquel Pascual: Francesc Prats, Llibre de Contemplació, Palma, Font, 1985, p.143.
Incipitario
di Francesc Prats
Indice
degli autori
