Rialc
Rao 120.1
Mossèn Navarro
1 Si be d’amor me clam sovent
2 e dich los mals que tots jorns sent
3 per ben amar,
4 negu no·s pens que saparar
5 me puxa d’amor ne lunyar
6 jo sol un pas,
7 car lo seber en aquest cars
8 per lo voler m’es tant [e]scas
9 que jo no se
10 lexar lo mal ne pendre·l be
11 e conech ço qui mils me ve,
12 mas no puix fer
13 negun contrast a mon voler,
14 ans m’es forsat, a mon perer,
15 de consentir
16 en lo meu dan, sens contradir,
17 e mon voler axi seguir,
18 com ja he dit.
19 Perque lo cor e l’esperit
20 en ben amar prenen delit
21 e gran repos,
22 mas costa car a tot lo cors,
23 car jo no se junta ne os
24 dins en ma pell
25 que no·s desjunt e·s descapdell,
26 com jo no puch metre consell
27 en ma dolor.
28 Axi vaig de mal en pigor,
29 volent jo seguir tal error
30 e venitat
31 com es amar, jo desamat.
32 Amor ho fa, que libertat
33 e seny me tol,
34 e·m fa pugar en tan alt vol
35 mon pensament que gens no vol
36 considerar
37 ne sol un punt imaginar
38 qu’es perdre temps e vanejar
39 ço que jo pens;
40 car los desigs son diferents
41 e los volers no pas contents
42 ne d’un acort.
43 Mes a mos mals es gran conort
44 com pens qu’es de ten alta sort
45 la que tant am
46 e los millors pren ab son am
47 e de llur dolor me reclam:
48 no li sove!
49 Axi m’auçiu, axi·m soste
50 Amor, que seguir me cove
51 per ten fort pas!
52 E jo be sent qu’en aquell cas,
53 que ma vida fara ’ltra pas,
54 que·s diu morir.
55 Amor me covendra seguir
56 e d’amar no·s pora desdir
57 mon pensament.
58 No se perque tal perdiment
59 en mi meteix vull ne consent
60 sens fer contrast.
61 Pus m’es tan luny l’amoros past
62 e·l me defen un cos tan cast
63 e d’amor fret,
64 qu’Amor james ab son pertret
65 d’onest pensos no l’ha sostret
66 per degun torn.
67 creme sens fum de nit e jorn.
68 Dedins mon cor un secret forn
69 d’amoros foch
70 per las venas [a] poc a poc
71 . . .
72 lo cors m’ençen,
73 tant [que] lo cor me romp e·m fen
74 . . .
75 la que servesch.
76 No ha poch temps que la servesch
77 ab tal dolor com departesch
78 en aquest lay.
79 Mes quant ma vida pren esmay
80 e l’esperit no trob espay
81 dintre lo cors,
82 los mals que pas dir no li gos;
83 tement, jo perdre lo repos
84 del praticar.
85 Mas Fortuna, que sol girar
86 tots los [e]stats e cambiar,
87 mudant lo temps,
88 voltant la roda pels [e]strems
89 del praticant, abduy ensemps
90 me met a part.
91 Si es mon dan veure us a tart,
92 o mon profit, per degun’art
93 no·n trob lo ver.
94 Mas jo be sent en lo perlar
95 que, praticant, soli’aver
96 honestament,
97 d’amar vos jo per accident
98 [e] de mos mals generalment
99 fo occasio.
100 E fos tal ma condisio
101 que, seperat d’opinio,
102 mudar pogues
103 del mal que pas jo tan exçes!
104 Estant absent, fora defes
105 be ’s a mi sert.
106 Mas, per poblat o per desert,
107 quant no la veig, mon cor sa pert,
108 seguint Amor;
109 per ço s’agreuga ma dolor.
110 Estant absent, es molt pigor
111 lo meu affany.
112 Dol se de mi qui no m’atany,
113 e ço que pas no sent ne plany
114 qui·m deu amar.
115 Per ço li vull mon lay mostrar,
116 e, si mos mals vol [e]scoltar.
117 e mi no creu,
118 prech e supplich l’amoros deu
119 qu’en tal dolor la meta ’n breu
120 com jo soffir.
Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 336. || L’edizione di Pagès è basata sul solo testo di P.
Torna all’edizione di riferimento.