Rialc
Rao 120.1

            Mossèn Navarro






    1      Si be d’amor me clam sovent
    2      e dich los mals que tots jorns sent
    3      per ben amar,
    4      negu no·s pens que saparar
    5      me puxa d’amor ne lunyar
    6      jo sol un pas,
    7      car lo seber en aquest cars
    8      per lo voler m’es tant [e]scas
    9      que jo no se
    10     lexar lo mal ne pendre·l be
    11     e conech ço qui mils me ve,
    12     mas no puix fer
    13     negun contrast a mon voler,
    14     ans m’es forsat, a mon perer,
    15     de consentir
    16     en lo meu dan, sens contradir,
    17     e mon voler axi seguir,
    18     com ja he dit.
    19     Perque lo cor e l’esperit
    20     en ben amar prenen delit
    21     e gran repos,
    22     mas costa car a tot lo cors,
    23     car jo no se junta ne os
    24     dins en ma pell
    25     que no·s desjunt e·s descapdell,
    26     com jo no puch metre consell
    27     en ma dolor.
    28     Axi vaig de mal en pigor,
    29     volent jo seguir tal error
    30     e venitat
    31     com es amar, jo desamat.
    32     Amor ho fa, que libertat
    33     e seny me tol,
    34     e·m fa pugar en tan alt vol
    35     mon pensament que gens no vol
    36     considerar
    37     ne sol un punt imaginar
    38     qu’es perdre temps e vanejar
    39     ço que jo pens;
    40     car los desigs son diferents
    41     e los volers no pas contents
    42     ne d’un acort.
    43     Mes a mos mals es gran conort
    44     com pens qu’es de ten alta sort
    45     la que tant am
    46     e los millors pren ab son am
    47     e de llur dolor me reclam:
    48     no li sove!
    49     Axi m’auçiu, axi·m soste
    50     Amor, que seguir me cove
    51     per ten fort pas!
    52     E jo be sent qu’en aquell cas,
    53     que ma vida fara ’ltra pas,
    54     que·s diu morir.
    55     Amor me covendra seguir
    56     e d’amar no·s pora desdir
    57     mon pensament.
    58     No se perque tal perdiment
    59     en mi meteix vull ne consent
    60     sens fer contrast.
    61     Pus m’es tan luny l’amoros past
    62     e·l me defen un cos tan cast
    63     e d’amor fret,
    64     qu’Amor james ab son pertret
    65     d’onest pensos no l’ha sostret
    66     per degun torn.
    67     creme sens fum de nit e jorn.
    68     Dedins mon cor un secret forn
    69     d’amoros foch
    70     per las venas [a] poc a poc
    71     . . .
    72     lo cors m’ençen,
    73     tant [que] lo cor me romp e·m fen
    74     . . .
    75     la que servesch.
    76     No ha poch temps que la servesch
    77     ab tal dolor com departesch
    78     en aquest lay.
    79     Mes quant ma vida pren esmay
    80     e l’esperit no trob espay
    81     dintre lo cors,
    82     los mals que pas dir no li gos;
    83     tement, jo perdre lo repos
    84     del praticar.
    85     Mas Fortuna, que sol girar
    86     tots los [e]stats e cambiar,
    87     mudant lo temps,
    88     voltant la roda pels [e]strems
    89     del praticant, abduy ensemps
    90     me met a part.
    91     Si es mon dan veure us a tart,
    92     o mon profit, per degun’art
    93     no·n trob lo ver.
    94     Mas jo be sent en lo perlar
    95     que, praticant, soli’aver
    96     honestament,
    97     d’amar vos jo per accident
    98     [e] de mos mals generalment
    99     fo occasio.
    100    E fos tal ma condisio
    101    que, seperat d’opinio,
    102    mudar pogues
    103    del mal que pas jo tan exçes!
    104    Estant absent, fora defes
    105    be ’s a mi sert.
    106    Mas, per poblat o per desert,
    107    quant no la veig, mon cor sa pert,
    108    seguint Amor;
    109    per ço s’agreuga ma dolor.
    110    Estant absent, es molt pigor
    111    lo meu affany.
    112    Dol se de mi qui no m’atany,
    113    e ço que pas no sent ne plany
    114    qui·m deu amar.
    115    Per ço li vull mon lay mostrar,
    116    e, si mos mals vol [e]scoltar.
    117    e mi no creu,
    118    prech e supplich l’amoros deu
    119    qu’en tal dolor la meta ’n breu
    120    com jo soffir.

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 336. || L’edizione di Pagès è basata sul solo testo di P.

Torna all’edizione di riferimento.

 

Incipitario di Mossèn Navarro
Indice degli autori

Rialc