Rialc
Rao 115.7

            Joan Moreno






    1      Senyor mossen March, ja no m’enamore,
    2      no sols per asso ser mal agradable,
    3      mas perque ’n tal punt sent mal de diable;
    4      a Deu no recort ni prou jo l’adore,
    5      car l’extrem desitx que sent amigable
    6      me causa tristor que dubte si plore:
    7      ma carn y spirit ensemps los acore
    8      d’amor qu’es un mal que no ’s comparable.

    9      Lo nom declarant d’amor en scriure
    10     es trist paradis e lum tenebrosa,
    11     alegra tristor, pena delitosa,
    12     infern molt suau, ploros gotx e riure,
    13     repos no complit, tempest’agradable,
    14     malalta virtut, vida menys de viure,
    15     falça veritat, voler no delliure,
    16     folla raho e temor sospitosa.

    17     Lo dan e tristor (y a qui no scarmenta?)
    18     es de joventut plaent enemiga;
    19     l’engeny e saber del savi religa,
    20     a l’home qui ’s vell de vida l’absenta,
    21     los ulls del juhi sa falda·ls abriga
    22     si contra sos fets raho se presenta;
    23     e fa libertat no franqua, serventa:
    24     cativa lo seny, la pensa deslliga.

    25     Amor es potent, del mon vencedora,
    26     car los seus delits tothom senyorejen;
    27     als jovens constreny y als vells qui follejen,
    28     a grans e menos, a tots anamora.
    29     Per sos donatius alguns freturejen,
    30     dels bens de l’avar es despenedora;
    31     fa ser pietat cruel matadora;
    32     los homens ardits, amant, covardejen.

    33     Yo no se los fets a que·ls acompare
    34     que surten d’Amor com pense Medea,
    35     la mare cruel que, menys de ferea,
    36     matave sos fills en ira del pare.
    37     Malvada calor e quanta legea!
    38     Na Mirra prengue lo loch de sa mare,
    39     e Biblis plorant amave son frare
    40     contra les leys e costum de noblea.

    41     Los senys e raho tots te desbaraten
    42     quant lo cech voler anpren la bandera;
    43     cavalquen perduts per tota carrera,
    44     sospis e jemechs dins lo cor sclaten.
    45     Quant la voluntat vol ser presonera,
    46     les altres virtuts de l’arma s’abaten,
    47     car no han poder ab que la rescaten
    48     si ella no·s met en ordre primera.

    49     Lo carçre d’Amor als presos delita,
    50     ses grans amargos se visten de bresca,
    51     en mon cor se pren com lo foch en l’esca:
    52     de mi Castedat perço crech despita.
    53     Recort de sos mals dolor me refrescha,
    54     mas ab sos falachs l’amor sobredita
    55     lo semblant recort de mi foragita
    56     e de sos convits me fa pendre lesca.

    57     La part sensual me fa mortal guerra,
    58     ab tot lo contrast de la part de l’arma,
    59     per ço com no so angel ni fantarma,
    60     cascuna per si jo sent que m’afferra;
    61     e la part que vens, del tot no desarma
    62     ni complidament ab altra desferra.
    63     Per tal, yo pus prest mi leve de terra:
    64     dins mi, donchs, sta qui·m vens e qui m’arma.

    65     De Venus fas deu d’amor quant m’enflame:
    66     en aquell mal punt me torn ydolatre
    67     e tota virtut de mi vinc abatre.
    68     Donchs, qual dona es meresch jo l’ame?
    69     Les dones leals no basten a quatre;
    70     a la major part en pus no difame.
    71     No saben amar, per ço les desame:
    72     puys conech l’engan, no vull lo debatre.

    73     Los meus pensaments al punt que s’afferren
    74     d’aquell loch un am yames se partexen;
    75     les grans passions en mi tant fort crexen
    76     que tots mos delits de mi se desterren.
    77     Puys de tal amor mes forces perexen,
    78     voler yo no dech tan jove·m soterren,
    79     mas vaja cercant com se desafferren
    80     aquellas amos que l’hom destrohexen.

    81     Tancar s’an mos ulls davant gentil dona,
    82     car se que del grat aquells son finestra,
    83     e no m’entraran dins la part sinestra
    84     les basques de nit que sercan la spona.
    85     Natura, de mi essent la maestra,
    86     m’ha senyorejat molt mes que persona;
    87     sospis son los colps terribles que dona,
    88     per ço l’escarment mos fets assinestra.

    89     De si es ligat cascu sens cadena;
    90     mirant si matex, no veu sa errada:
    91     mal home no tem sa veu difamada,
    92     ni te prou l’avar de la casa plena.
    93     Quant mire cascu ab sa martellada,
    94     de mi no confiu no passe [ma] pena,
    95     car la passio tan be crech m’ambena
    96     que·m pens viure cast e tinch namorada.

    97     Mon mestre y senyor, si mal avisada
    98     per falta d’enginy vos par ma fahena,
    99     a mos falliments donau tal smena
    100    que resta per vos aquell’aprovada.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas: Ausiàs March, Poesies, ed. revisada per Amadeu Soberanas i Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino («ENC»), 2000, confrontata con l’ed. Robert Archer: Ausiàs March, Obra completa, 2 voll., Barcelona, Barcanova, 1997.

Risposta a Ausiàs March (cfr. 94.2). || 33 a que·ls (ms. e Archer; Bohigas corregge a quals). — 94 [ma] integrazione di Archer.

 

Incipitario di Joan Moreno
Indice degli autori

Rialc