Guillem de Masdovelles
1 Eras mi ponch Amors tan finamen,
2 que·m platz tots jorns seguir lo syeu compas,
3 e dir no·m cal aysi com suelh, ay las!,
4 quez apres dol ma dat gran jauzimen.
5 Lauzar me pusch d’eiytal regle tenir,
6 car trop val mays bes a prop mal sentir,
7 que si primer avia dels bes offrenda
8 e dol apres, si que no·n fos esmenda.
9 Quan me feric Amors primeyramen,
10 no foc le colps de cayrel ni metras,
11 mas d’un esguart tam fi, qu’ieu no say pas
12 que·s pogues far mils ni plus dou·samen,
13 al mieu semblant car ela·m vay guerir
14 del tot, e pueys un mot sol me fec dir,
15 lo qual no vuelh generalmen s’entenda,
16 car joy secrets no troba qui·l reprenda.
17 Serviray, doncs, tostemps secretamen,
18 ley per qui suy vengutz en aytal pas,
19 e, genolhs flecs, li vuelh grezir lo cas
20 d’on resteuratz suy de cruzel turmen,
21 e la sopley que prengua mon servir,
22 pus Dieus la fay complidamen florir
23 de tots bos ayps que natura comprenda,
24 e quez un pauc merçe vas me descenda.
25 De cor la deu servir perfieytamen
26 tots homs del mon, ses lunch temps esser las,
27 car jamays lunch no foc per liey al bas,
28 ans es montats en grans bes soptamen;
29 per qu’ieu no·mb vuelh de son reclam pertir,
30 ans, com a sers, de bot grat hobezir
31 tots sos comans, ses pessar la sieu tenda
32 lo joy promes, esperan que m’atenda.
33 Mi don supley tant com pusc, homilmen,
34 de tot mon cor, enclinat, jontas mas,
35 que mos dictats no tengua pecs ni vas,
36 car no son tal com li tanh dignamen
37 de ses lauzors que no·s podo spendir
38 enteyrement; per qu’ieu no·mb vuelh ardir,
39 cant de prezen, que plus avan n’enprenda,
40 per que·ls sieus pretz en lunch cas non offenda.
41 Mos bels guerrirs pot far mon cors delir,
42 e puys, si·l platz, en joya convertir,
43 ez yeu no, suy poderos que l’ofenda,
44 car tolre·m pot cor, poder, seny e renda.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 62.
Incipitario
di Guillem de Masdovelles
Indice
degli autori
