Mossèn Avinyó
1 [N]o perque cert a tot lo mon no sia
2 lo molt valer e vostra bona ’stima,
3 mas per record de tan gran senyoria,
4 tant com pore me vull servir de lima
5 e aprimar dels grossers lur entendre,
6 qui no son solts en dir vostra bellesa,
7 d’estrany compas e singular destresa:
8 entre·ls sabents la poran ben deffendre.
9 Los ignorants vullen, donchs, ben atendre
10 a ma raho, e sia ben compresa,
11 e si per cas me vehen poch estendre,
12 ffas ho per tant com me trob gran flaquesa
13 en saber dir ni metre en bon orde
14 les grans virtuts que son en tal senyora;
15 si·m fos de prop, aprimat mes me fora,
16 trobant me·n luny, estich de gran desorda.
17 La voluntat no·m te la pensa sorda,
18 mas del pensar mon voler s’entrenyora,
19 e prench esmay com ha ten gran lamborda
20 de qui mes so o mon cor mes adora.
21 Per lo mal temps qui de mi us foragita,
22 ffent me estrany, lunyat de vostra costa
23 (o Deu beneyt!, per que fa tal tresposta?),
24 ja vench en punt que·m faça hom d’ermita.
25 Tant es lo be que ’n vostre cors habita
26 que l’om puruch en ardiment s’acosta,
27 lo vicios en vicis posa fita,
28 mirant a vos de virtuts fa composta,
29 e l’ignorant no fall de conaxença,
30 l’om indispost goreix en tal jornada.
31 Compreneu, donchs, de quants bens es dotada:
32 cert, totes gents li fan obediença.
33 James la viu mudar de continença
34 per desavanç ni per ser prosperada,
35 ans, si, per cas, s[a] mes magnificença
36 en pensament d’enuig s’era posada,
37 vol demostrar no ’sta[r] gens enujosa,
38 mas tot rient, ab gest molt amigable,
39 mostrar vos ha, ab calitat amable,
40 lo dan ne·l plor no fer la desdenyosa.
41 Alta·s de sort, qui vida treballosa
42 me fa sentir e mal incomportable,
43 mas ja per ço no puch ser veriable,
44 si be [’n] mos dans no·m vol ser piedosa.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
