Rialc
Rao 10.8
Mossèn Avinyó
1 [N]ou pensament es present a la pensa,
2 nova dolor per tal cas me compren,
3 de novell dol jo puch dir que mestren,
4 si vostramor en mon mal no dispensa.
5 Car reteniu aquell major poder
6 que per amor en algu·s pot compendre,
7 molt me plaura mon dit pug[au] rependre,
8 el que dire en mi no sia ver.
9 Astant en loch hon mes tenen parer
10 ques de repos, dolor mes infinida
11 pel pensament qui tostemps ab mi crida,
12 donant menuigs, offenent mon voler,
13 pronusticant del que dir no·s poria;
14 car no s algu puixa haver per cert
15 lo qua son juy no [ha]ura gens per incert,
16 si donchs no quell qui n tots ha senyoria.
17 Si be per mi la millor part penria,
18 a part posant lo que·m seria nuig,
19 lo mal retench el be tostemps me fuig;
20 per ço tinch por la mia proffecia:
21 «No·s causa b mi, qui so mes venturos
22 en rebre dan, ma vida treballosa,
23 qui de molts mals es molt pus abundosa
24 que cor dolent en delits freturos».
25 Lo qui fa star a mi tant enugos
26 es lo pensar que ja demunt he dit:
27 ffora millor aquell metre n oblit,
28 pus fa report de treballs abundors.
29 Estant retret, jo viu del tot perduda
30 ma voluntat sens algun be sperar,
31 signifficant que·l temps de prosperar
32 gens no·m compren ni·m volra fer ajuda.
33 Dun cas tant fort, lo voler meu no·s muda,
34 mas pren espant del mal que te demunt,
35 e molt major com sab que son adjunt
36 li fall als obs, tenint la pensa muda;
37 mostrant tot clar haver mon mal a poch,
38 aquest treball mon dan a mi refrescha:
39 dol e tristor james crech se partescha
40 un pas de mi, Amor fent me tal joch.
41 Alta·s de sort, qui·m fa cremar sens foch
42 e del menjar me vol levar ma lescha,
43 qui de dolçor rete molt mes que brescha:
44 perdent tal gust, so fora de son loch.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.