Rialc
Rao 10.8

            Mossèn Avinyó






    1      [N]ou pensament es present a la pensa,
    2      nova dolor per tal cas me compren,
    3      de novell dol jo puch dir que m’estren,
    4      si vostr’amor en mon mal no dispensa.
    5      Car reteniu aquell major poder
    6      que per amor en algu·s pot compendre,
    7      molt me plaura mon dit pug[au] rependre,
    8      el que dire en mi no sia ver.

    9      Astant en loch hon mes tenen parer
    10     qu’es de repos, dolor m’es infinida
    11     pel pensament qui tostemps ab mi crida,
    12     donant m’enuigs, offenent mon voler,
    13     pronusticant del que dir no·s poria;
    14     car no ’s algu puixa haver per cert
    15     lo qu’a son juy no [ha]ura gens per incert,
    16     si donchs no ’quell qui ’n tots ha senyoria.

    17     Si be per mi la millor part penria,
    18     a part posant lo que·m seria ’nuig,
    19     lo mal retench e’l be tostemps me fuig;
    20     per ço tinch por la mia proffecia:
    21     «No·s causa ’b mi, qui so mes venturos
    22     en rebre dan, ma vida treballosa,
    23     qui de molts mals es molt pus abundosa
    24     que cor dolent en delits freturos».

    25     Lo qui fa ’star a mi tant enugos
    26     es lo pensar que ja demunt he dit:
    27     ffora millor aquell metre ’n oblit,
    28     pus fa report de treballs abundors.
    29     Estant retret, jo viu del tot perduda
    30     ma voluntat sens algun be ’sperar,
    31     signifficant que·l temps de prosperar
    32     gens no·m compren ni·m volra fer ajuda.

    33     D’un cas tant fort, lo voler meu no·s muda,
    34     mas pren espant del mal que te demunt,
    35     e molt major com sab que son adjunt
    36     li fall als obs, tenint la pensa muda;
    37     mostrant tot clar haver mon mal a poch,
    38     aquest treball mon dan a mi refrescha:
    39     dol e tristor james crech se partescha
    40     un pas de mi, Amor fent me tal joch.

    41     Alta·s de sort, qui·m fa cremar sens foch
    42     e del menjar me vol levar ma lescha,
    43     qui de dolçor rete molt mes que brescha:
    44     perdent tal gust, so fora de son loch.

 

 

 

Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.

 

Incipitario di Mossèn Avinyó
Indice degli autori

Rialc