Rialc
Rao 10.7
Mossèn Avinyó
1 Los mals cuberts no porten may planyença:
2 per ço mon dan no·m plau que cubert sia
3 als qui james [d]amor han fet fallença;
4 publichar vull la trista vida mia
5 per un descans qui no molt aprofita,
6 sino que·l cor algun tant se nalegre;
7 ffeta clamor, alleuges se n la febre:
8 mas tal repar no·m trau de mala dita.
9 Lo qui gran mal de continuu aporta,
10 de poch remey vol colre molt gran festa;
11 ab tal engan lo meu cor se deporta:
12 dura li poch, y, tornan[t] sa tampesta,
13 pus la dolor te ja manifestada,
14 pren per descanç, crehent dell se dolran,
15 lora e quant los seus plants legiran:
16 legits aquells, sa pena es doblada.
17 Dons, a que val manifestar sa pena
18 als mes leals e servidors damor,
19 pus per juy ver de mes dolor sastrena,
20 havent se fet dels mals enbaxador?
21 Car tant quant mes se plany la passio
22 del pacient qui deffall desperança,
23 mes laflaqex, pus la Fortuna·l lança,
24 mirant que, dell, molts han compaçio.
25 Qui levara la suma vertadera,
26 trobara clar que·l començ de ma obra
27 dalgun remey dona llum e carrera,
28 mes a la fi de mes dolor se cobra.
29 E plau a mi, pus se, de tant amar,
30 aplicar mals mes que fortuna·m dona:
31 pus los aport per una tal persona,
32 prench per delit lo que·m pot prest matar.
33 Ffort es mon mal y molt insoportable;
34 be ha gran temps quamor me [re]presenta
35 un novell be ab gest incomperable;
36 ma volentat daquell se [acontenta],
37 pus conegue [a]tantes perfeccions:
38 saber estrany, gracia e mesura,
39 galana molt, e gran desenbultura,
40 dun ayre nou ab grans condicions.
41 Pens cadescu, si sort lo favoria,
42 que fos amat de tan noble senyora,
43 y mala sort tant lo desfavoria
44 que, be servint, lo lanças prest deffora:
45 ab quin comport pendria tal desastre?
46 No·n se negu que nomas mes la mort,
47 quapres daver tant delit e deport
48 ffos bendegat daquell accellent clastra.
49 Mes a que val desigar lo morir
50 a mi, qui visch ab dolor infinida,
51 pus que lamor no·m vol tant favorir,
52 ans me vol dar la pena pus complida?
53 Com la soplich, ab veu molt piadosa,
54 me do remey, que no desig mes viure,
55 plaure no·m vol perque yo fos desliure
56 de ma dolor e pena trebellosa.
57 A vos suplich, qui b tema virtuosa
58 segons Dieu, que, pus manau lexant,
59 digau per mi algun requiescant
60 quant oyireu la nova dolorosa.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.