Rialc
Rao 10.7

            Mossèn Avinyó






    1      Los mals cuberts no porten may planyença:
    2      per ço mon dan no·m plau que cubert sia
    3      als qui james [d]’amor han fet fallença;
    4      publichar vull la trista vida mia
    5      per un descans qui no molt aprofita,
    6      sino que·l cor algun tant se n’alegre;
    7      ffeta clamor, alleuges se ’n la febre:
    8      mas tal repar no·m trau de mala dita.

    9      Lo qui gran mal de continuu aporta,
    10     de poch remey vol colre molt gran festa;
    11     ab tal engan lo meu cor se deporta:
    12     dura li poch, y, tornan[t] sa tampesta,
    13     pus la dolor te ja manifestada,
    14     pren per descanç, crehent d’ell se dolran,
    15     l’ora e quant los seus plants legiran:
    16     legits aquells, sa pena es doblada.

    17     Dons, a que val manifestar sa pena
    18     als mes leals e servidors d’amor,
    19     pus per juy ver de mes dolor s’astrena,
    20     havent se fet dels mals enbaxador?
    21     Car tant quant mes se plany la passio
    22     del pacient qui deffall d’esperança,
    23     mes l’aflaqex, pus la Fortuna·l lança,
    24     mirant que, d’ell, molts han compaçio.

    25     Qui levara la suma vertadera,
    26     trobara clar que·l començ de ma obra
    27     d’algun remey dona llum e carrera,
    28     mes a la fi de mes dolor se cobra.
    29     E plau a mi, pus se, de tant amar,
    30     aplicar mals mes que fortuna·m dona:
    31     pus los aport per una tal persona,
    32     prench per delit lo que·m pot prest matar.

    33     Ffort es mon mal y molt insoportable;
    34     be ha gran temps qu’amor me [re]presenta
    35     un novell be ab gest incomperable;
    36     ma volentat d’aquell se [acontenta],
    37     pus conegue [a]tantes perfeccions:
    38     saber estrany, gracia e mesura,
    39     galana molt, e gran desenbultura,
    40     d’un ayre nou ab grans condicions.

    41     Pens cadescu, si sort lo favoria,
    42     que fos amat de tan noble senyora,
    43     y mala sort tant lo desfavoria
    44     que, be servint, lo lanças prest deffora:
    45     ab quin comport pendria tal desastre?
    46     No·n se negu que nomas mes la mort,
    47     qu’apres d’aver tant delit e deport
    48     ffos bendegat d’aquell accellent clastra.

    49     Mes a que val desigar lo morir
    50     a mi, qui visch ab dolor infinida,
    51     pus que l’amor no·m vol tant favorir,
    52     ans me vol dar la pena pus complida?
    53     Com la soplich, ab veu molt piadosa,
    54     me do remey, que no desig mes viure,
    55     plaure no·m vol perque yo fos desliure
    56     de ma dolor e pena trebellosa.

    57     A vos suplich, qui ’b tema virtuosa
    58     segons Dieu, que, pus m’anau lexant,
    59     digau per mi algun requiescant
    60     quant oyireu la nova dolorosa.

 

 

 

Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.

 

Incipitario di Mossèn Avinyó
Indice degli autori

Rialc