Mossèn Avinyó
1 [L]o molt voler jo crech no·s pot compendre
2 ni la virtut haver lahor complida,
3 per ço val mes no obligar la pensa,
4 pus l’ignorar en ella mes fretura.
5 Altra raho contrast a mi no porta,
6 car lo treball, vos dich, james s’escusa:
7 mes lo dubtar fer li alguna festa,
8 en exercir me fa venir redupta.
9 Lo freturar a mi scilenci dona,
10 pus no consent lo voler me soplescha
11 en recitar los bens que ’n si abrassa;
12 e per tal cas ma pens’es treballada
13 en tant estrem que ja so fora d’esma
14 e trob me tal que gens no·m plau lo viure,
15 pus veig qu’amor ab mi fa ley moderna
16 que no consent primors tals fer me veure.
17 Cascu pren pler en ço que delit porta,
18 no essent [tots] en una conaxença,
19 car egualtat en molts no pot ser una
20 ni tots los mals comprenen un effecte.
21 Lo que jo pas, me dona ’stranya pena,
22 e tem tapat ço qu’altre mes demostra;
23 pens jo que u fa l’estar de mi absenta
24 la qui mos mals, essent li, prop absenta.
25 D’ella absent, deport ab mi no [a]bita
26 ni se qu’es pler, pus d’ella no he vista,
27 ans tots los mals ab mi·s venen compondre
28 per dar treball a ma pensa tan trista.
29 E lo remey james p[a]r esser prompte
30 ffins que so junt ab qui mes me delita;
31 si be no vol donar me presta vida,
32 tot mon voler ab mes amor contemple.
33 L’entendre meu en ella mes pratica,
34 pus de tants bens reten si·l major ceptre,
35 axi ’n saber, virtut com en bellesa;
36 dir quins ni quals mon seny a tant no basta.
37 Mas be conech lo dan qui·l me refrescha
38 aquell voler que ’n ella sobrepuja;
39 d’on la suplich vull’eser piedosa,
40 pus en servir m[a] pensa gens no·s cansa.
41 Alta·s de sort, qui·m fa passar vid’aspra
42 per los esguards que dits son en ma troba.
43 No trob remey, pus qu’ell[a·m] fa tal guerra
44 que no·s dol gens del mal qui·m trau d’arbitre.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
