Mossèn Avinyó
1 [L]ohar cascu segons lo seu merexer
2 es lo degut, posant a part tot vici;
3 dient lo ver james pot ser dit nici,
4 si be·l voler a molts lahors fan crexer:
5 per adquirir alguna benvolença
6 han promptitud en fer semblant desorde;
7 a mi no·m plau seguir los en tal orde
8 que fos jutgat de pocha conexença.
9 Los qui son tals no·m par hagen temença
10 d’esser blasmats per aquells qui mes senten,
11 ffent compte tal que, pus ells se contenten,
12 no·s causa ’rror sino ’n fer re[s]istença,
13 dient qu’amor los te tapat l’entendre,
14 havent per clar que no fan desmesura;
15 ma pensa·m plau, que pas semblant fretura:
16 en tal estil, cert, no·m plau gens estendre.
17 Lehors semblants me par que son offendre
18 aquellas tals qui son axi lohades,
19 car es los cert tan alt no son posades
20 e no·s nengu qui mils pugua compendre
21 lo valer seu que fa·l possehidor,
22 que si val molt, a mes complir desige;
23 dient lo ver, tothom vol que s’afige
24 en augmenta[r] e crexer sa [valor].
25 En mi puch dir no·s causa tal error,
26 no pel voler que ’n tal fet me contrasta,
27 mes dubte·m molt que prenent semblant pasta
28 no·s convertis en creixer ma dolor,
29 car es me cert que Sobrelaus m’esquiva
30 per son bon giny e natural sentit
31 e no li plau li sia affigit:
32 e veus perque jo tinch tal retentiva.
33 En quant a fer es molt pus retentiva
34 que dir no gos, per ço que·m so offert;
35 e, d’el[l]’absent, lo restant n’es desert,
36 qu’altre no·m plau tenir en l’inventiva.
37 Si be per mi no pot ser prou compresa,
38 sa mes virtut e gracia complida,
39 discrecio james li es fallida:
40 en si compren molt singular bellesa.
41 Alta·s de sort, qui·m te la penç’offesa
42 e·m dona dan e dolor infinida:
43 tal vida·m plau, mas crech que preterida
44 sera molt prest, si donchs no m’es deffesa.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
