Mossèn Avinyó
1 [C]om a forçat m’aure de vos partir,
2 pus no us ve be acceptar mon servey;
3 cert, a mon grat me covendra morir,
4 e, morint, prest, se que pendr[a] remey
5 lo cor mesqui qui no pot soportar
6 l’anuig e dan que·s veu aperallat;
7 d’aci avant me veureu apartat
8 de tot delit, pus me voleu matar.
9 Per ben servir james viu maltractar
10 vassall algu, pus fos bon servidor:
11 mas tots jorns veig aquell qu’es baix, muntar
12 per lo servey que fa a son senyor.
13 Mas tal esguard no vol haver vers mi
14 la qui servesch ab ten diligent cura,
15 ans te per bo fer me passar fretura
16 d’aquell delit que tostemps desigi.
17 De sort me clam, pus mon mal no ha fi,
18 a qui he grat del mal o be que port;
19 passant mal temps e lunyant se de mi,
20 ab molt gran pler pore pendre conort.
21 Tant es lo be que del mal jo n’esper
22 que ja no pens, ab mal temps fortunal,
23 qu’estich pesat e fexuch com a sal:
24 aquell gran pes me sera ’stat leuger.
25 Apres gran mal, haver un poch de pler
26 sembl’a hom molt, vivint e desigos,
27 e si d’aquell ne pot hom prou haver,
28 delit es gran per fer cessar dolor[s]
29 De un tal be ressurt una gran bascha,
30 havent gran por que no·s vaja perdent
31 lo paradis qui·s pot dir covinent;
32 cert, com hi pens, lo meu cor se n’emfrascha.
33 No crech que colp major de la carrascha,
34 qui es aquest, quant ab algu·s segueix
35 un tal enuig, no·s pot donar ab tascha
36 e majorment quant be d’om se perteix,
37 e perdra ço com te la senyoria,
38 havent affany poder ho cobrar prest;
39 e veig tots jorns que no se·n troba quest:
40 tenint ho, gens que·l lexar no·ls plauria.
41 Alta·s de sort, da qui no·m partiria,
42 mes trob me tal qu’he ja perdut lo sest:
43 en mes amar james no fuy tant lest,
44 mes los affanys l’entendre meu desvia.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
