Rialc
Rao 10.12
Mossèn Avinyó
1 SInvega fos morta, tornara reviure,
2 pus tant sobre totes sou mes subirana
3 en tanta manera que feu ser desliure
4 la ploma cansada en fer la descriure
5 aquells grans affectes de vos, castallana.
6 de titol Gran Dona, seguint vos aquella,
7 la casta Diana, e tant virtuosa,
8 qui Eliçe trista, no colpant gens ella,
9 lança, la mesquina, galana donzella,
10 del seu rich estrado, pus fou viciosa.
11 Los vicis tots moren en vostra presencia;
12 perden les forçes aquells qui·ls sostenen:
13 la por los aterra, pus vostraccellençia
14 no consent ni dona dobrar mal licencia
15 ni menys los perdona si·n fets tals sastenen.
16 Mirant vos se gelan, com cavalls qui portan
17 lo gran sol ab carro, qui primer se pexen
18 dambrogida erba, perque mils comporten
19 la gran calentura, sino tots delexen,
20 segons los pohetas en lurs dits reporten.
21 De forma humana vos fos fabricada,
22 les obres grans vostres son cosa divina,
23 virtuts son aquelas qui us han posentada
24 en alta cadira e mes acunsada
25 pel mestre del obra qui·l mon tot affina.
26 En tant que si fosseu per Phebo vos vista,
27 la Dane mesquina modada no·s fora
28 en larbre qui porta aquell qui conquista
29 en premi e senya daquella mes trista
30 de terra perduda, per ell guanyadora.
31 Magnanimes obres e sobrenatura
32 de totes les dones en vos mes se troben;
33 avaras son totes en gran estretura
34 e vos donadora ab molt gran fertura,
35 cobrint les pobreses dels bens que vos sobren.
36 En fets bellicosos, Camilla es viva:
37 valençes en armes als qui han servida
38 la vostra gran casa qui ga totes priva;
39 per ser capitana, vos feu que reviva
40 la casa perduda, per mort dolorida.
41 En gran laberinto mos passos he mesos;
42 en tant que laxida trobar no poria,
43 valeu me, [A]driana, no·m sien defesos
44 los clars artificis cuberts de pavesos
45 daquella rudeza que lantendre·m desvia.
46 Valeu me, senyora, bon fi puga pendre
47 en dar yo complida lahor una stona,
48 pus tanta grandesa no·s pot prou compendre
49 per home que visque ne·s pot tan estendre
50 en dir los grans actes de la de Cardona.
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.