Rialc
Rao 10.12

            Mossèn Avinyó






    1      S’Invega fos morta, tornar’a reviure,
    2      pus tant sobre totes sou mes subirana
    3      en tanta manera que feu ser desliure
    4      la ploma cansada en fer la descriure
    5      aquells grans affectes de vos, castallana.
    6      de titol Gran Dona, seguint vos aquella,
    7      la casta Diana, e tant virtuosa,
    8      qui Eliçe trista, no colpant gens ella,
    9      lança, la mesquina, galana donzella,
    10     del seu rich estrado, pus fou viciosa.

    11     Los vicis tots moren en vostra presencia;
    12     perden les forçes aquells qui·ls sostenen:
    13     la por los aterra, pus vostr’accellençia
    14     no consent ni dona d’obrar mal licencia
    15     ni menys los perdona si·n fets tals s’astenen.
    16     Mirant vos se gelan, com cavalls qui portan
    17     lo gran sol ab carro, qui primer se pexen
    18     d’ambrogida erba, perque mils comporten
    19     la gran calentura, sino tots delexen,
    20     segons los pohetas en lurs dits reporten.

    21     De forma humana vos fos fabricada,
    22     les obres grans vostres son cosa divina,
    23     virtuts son aquelas qui us han posentada
    24     en alta cadira e mes acunsada
    25     pel mestre del obra qui·l mon tot affina.
    26     En tant que si fosseu per Phebo vos vista,
    27     la Dane mesquina modada no·s fora
    28     en l’arbre qui porta aquell qui conquista
    29     en premi e senya d’aquella mes trista
    30     de terra perduda, per ell guanyadora.

    31     Magnanimes obres e sobrenatura
    32     de totes les dones en vos mes se troben;
    33     avaras son totes en gran estretura
    34     e vos donadora ab molt gran fertura,
    35     cobrint les pobreses dels bens que vos sobren.
    36     En fets bellicosos, Camilla es viva:
    37     valenç’es en armes als qui han servida
    38     la vostra gran casa qui g’a totes priva;
    39     per ser capitana, vos feu que reviva
    40     la casa perduda, per mort dolorida.

    41     En gran laberinto mos passos he mesos;
    42     en tant que l’axida trobar no poria,
    43     valeu me, [A]driana, no·m sien defesos
    44     los clars artificis cuberts de pavesos
    45     d’aquella rudeza que l’antendre·m desvia.
    46     Valeu me, senyora, bon fi puga pendre
    47     en dar yo complida lahor una ’stona,
    48     pus tanta grandesa no·s pot prou compendre
    49     per home que visque ne·s pot tan estendre
    50     en dir los grans actes de la de Cardona.

 

 

 

Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.

 

Incipitario di Mossèn Avinyó
Indice degli autori

Rialc