Mossèn Avinyó
1 [A] molts compren que, prenen[t] entrenyor,
2 ab poch espay aquell van oblidant:
3 de mi ’s l’estrem, que tostemps va doblant
4 aquell treball, augmentant en pigor;
5 si be m’ignor aquell vostre voler:
6 estar al fi, segons jo us ho meresch,
7 mas ja per ço d’amar vos no·m pertesch,
8 essent m’incert: aquest es mon parer.
9 Quant vos oblich, sens que de vos haver
10 tal sentiment, ja no pot pendre torn
11 ma voluntat que de la nit fa jorn,
12 pel pensament qui·m trau de tot saber.
13 Sens los senyals d’aver mes claritut,
14 en vos servir me so tostemps dispost,
15 e molt amor ab mi ha fet compost,
16 que senyals mals no m’an gens detengut.
17 O quant de mal en mi s’es remogut
18 per ser vos luny, quant pens lo que valeu!
19 E so mes cert que molt mes compreneu
20 que no se dir, car ja conech so mut;
21 pus lo saber a tant no·m vol suplir
22 que·m comprengues saber fer tal report,
23 mes lo millor, qui es lo seu acort,
24 li fall als obs, que no y vol consentir.
25 Mas ja per ço nunque pore desdir
26 haver soport, [e]sperant lo meu dan;
27 e si per cas lo qui tant just deman
28 no·m volra dar, a Deu prech que·l morir
29 consenta prest: comprengue·l cor mesqui,
30 qui vivint mor, pus que li es incert,
31 sa voluntat no volent lo fer cert,
32 mas grans treballs, si james hauran fi.
33 E si prench mort, e que sera de mi?,
34 lunyat del be, la resta prench per mal!
35 No·m par raho sia lo [p]och cabal
36 que·m faça ’strany, ignorant lo cami.
37 Penedint, vull seguir lo qu’he ja dit,
38 car, per los dans, [e]l seny vaig oblidant.
39 Viure no·m plau, pus se que, follejant,
40 me feu anar cançat e afablit.
41 Alta·s de sort, qui·m fa viure ’n despit,
42 si donchs la mort tan prest no m’es davant,
43 si tarda molt, vos dich: «D’aci avant,
44 ab plors, sospirs prendre·l major delit».
Ed. Rossend Arqués, Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia, s. e., 1990.
Incipitario
di Mossèn Avinyó
Indice
degli autori
