Poesie anonime aggiunte
1 [. . .] domna de bon ayre
2 tan fort vos am e us tinch car,
3 q’altre·l cor no·m pot sostrayre.
4 Vos m’avetz tan gint conques
5 que jur-vos, dopmna, per Deu,
6 – e no us en mintray de res –
7 que mays son vostre que meu.
8 E no n’ay cusi ne frayre
9 qui ja·m puxen xastiar
10 que del veser mi tart gayre.
11 Ay las, madona! que us val,
12 con demostrats contra mi
13 vostre gran poder qui ’s tal
14 qui·m toll del tot lo meu si?
15 No us aus com us am retrayre,
16 qan vos vey, ne us puix ren dar,
17 ne a penes semblan fayre.
18 Er panseu que m’ajats mort
19 haurets ne plaser ne be?
20 Si u havets fermet vos fort;
21 ma mort desir mays que re,
22 e no me·n vull ges estrayre,
23 mas planch molt lo mal estar
24 vostre mays que·l meu desayre.
25 Dopmna, s’ayço dura gayre
26 q’als no·m vullats dexelar,
27 del llibre mi pot hom rayre!
Ed. Gemma Avenoza, Rialc 2004.
Ms.: Firenze, Biblioteca Nazionale Centrale, Palat. 1052, c. 15v; olim Museo di fisica e storia naturale di Firenze. || 1 vers mancat de dues síl·labes per un forat al paper que ens impedeix de llegir el primer mot, que podria ser Dolsa (vegeu les notes de l’edició). — 15 No us] e no us ms. — 16 dar] dir ms. — 20 fermet] sermet ms. — 23 molt] mays ms.; 24 mays] molt ms. BITECA CNUM 7380.
Cfr. Bon esforç mal astre venç, Na dolça res, be m’es greu.
Incipitario degli anonimi aggiunti
Indice degli autori
