Poesie anonime aggiunte
1 Cant lo rey Erodes ac aso entes,
2 sos cavallers per ses teres trames
3 que degolassen los infants
4 que no avien conplits ·ii· ayns.
5 Lo rey Erodes, per gran fulia
6 que·n fou, ausit una partida:
7 ·cxliiij· milia
8 n’an degolat per gran fulia.
9 Aqest infant estaen tancat
10 tot dia, et Nostre Senyor denant,
11 los infants presos foren morts;
12 tots son salvats et estorts;
13 en bona hora foren nats
14 sels qui oiren aqest dous cant.
15 Mas els no troben Jhesucrist,
16 cant l’angel mana a Josep e dix li
17 qe se·n manas s’enfant et la maire ab si
18 e que fugist en Egipte,
19 quel rey Arodes iria escabsar
20 l’infant si·l pudia trobar.
21 Cant Josep ac aso ausit,
22 ab l’infant en Egipte fugist;
23 tant estegren en aquel loc
24 que·l rey Arodes fo mort.
25 Cant lo rey Erodes fo mort
26 l’angel venc a Josep tost:
27 «Josep», dix l’angel ardidament,
28 «pensa de tornar en Besthlem.»
29 Cant Josep ac ayso escoltat,
30 abandons e ’n Bestlem tornat.
31 Cant fo vengut, dia et nuit
32 servi volentes a Nostre Seyor,
33 a son talent et a sa sabor.
34 Axi con l’enfant anava crexent,
35 del seu saber se maraveyia la gent;
36 mas muy om no·l conexia,
37 sino Josep et santa Maria.
38 Entro ausiren contar et dir
39 del naximent de Jhesucrist.
40 Ara us dire esta rayso
41 e altra pauc de la pacio.
42 Cant Nostre Seyor ac ·xxx· ayns,
43 feu se batejar a sent Joan.
44 Lo loc on Deus fo bategat
45 flom Jorda es apelat.
46 Depuis predicava la gent
47 qe·s gardasen de mal et que faesen be,
48 e qe·s gardasen de tota eror
49 e que cregesen los dexebles
50 e·ls apostols e·ls profetes.
51 Deus fou moltes maraveyies
52 mentre anava per les careres.
53 E ’scoltats et dir vos ne·n;
54 mas pocs que·n sabem.
55 En sa siutat de Galilea
56 fo cuvidada santa Maria
57 ab son fi an unes noses
58 qe y eren de grans rics omens,
59 qe l’ayga fou tornar vi.
60 Ab tant Jhesucrist lur mana
61 qe unplisen aqueles jerres d’aygua;
62 cant Nostre Senyor la hac seyada,
63 l’aigua fo bon vi tornada;
64 can n’ach tastat lo megordom,
65 dix que no n’avia melor en tot lo mon.
66 Tots sels qui aqest miracles veren
67 permanient Deus cregueren,
68 e de cels qui aso veren
69 molts debatimens reberen.
70 Puis se·n va per ·ia· terra,
71 a Brebeas en Galilea,
72 e segi·l molta gent
73 qe no portava mengar nient;
74 Nostre Senyor demana al magordom,
75 lo qal Felib avia nom:
76 «Di tu, Felib, aurem pa
77 qe menuc’aqest poble qui ab nos va?»
78 «Seyer», lo magordom dix en ver,
79 «no se on ne pusca aver,
80 qe ·cc· dinades
81 no bastarien a sengles bocades.
82 Mas dien que ·i· masib a ’si
83 qi porta ·ii· pexs et ·v· pans d’ordi;
84 mas no fa nient:
85 tan poc menjara tanta gent?»
86 Molta fe avia el loc,
87 on Deus los manet tots posar:
88 ab sa sua ma senta
89 beney lo pex et el pa.
90 D’aqel pex et d’aqel pa,
91 ·v· ·ma· omens ne fa dona:
92 «Plegat», dix Jhesucrist, «la formenta.»
93 ·Xii· covens ne sobraren
94 de les mitadeles que estogaren.
95 Puys anava d’altra part
96 e a gen en ·ia· bona siutat,
97 ·i· oma mort li aportaren denant,
98 fil de una vilva de bona part;
99 gran piatat Deus n’avia
100 de la fenbra que plorar veya.
101 Mentre se n’anava per ·ia· via
102 troba ·i· sec que no veya.
103 Cant lo vi, lo Sant Pare
104 escupi en la pols de la gran,
105 sobre ’qels uis li ac untats:
106 lo sec fo enluminat.
107 Ara se·n va Jhesucrist
108 vas la siutat de Bretaxa,
109 e vi ·i· om soterat,
110 l’om qui Laser era apelat.
111 Martre dix a Nostre Seyor,
112 ab gran ira et ab gran plor:
113 «Si vos fosets estat,
114 mon germa no fora soterat».
115 Jhesucrist pres pietat
116 de Martre, qui hac tant plorat,
117 levas de la per ana veser.
118 Martre dix a Nostre Seyor:
119 «No descubres lo vas que mal ol!
120 No n’es maravela si ol mal,
121 que ·ix· jorns an que aqi jau.
122 Uimes sa carn an mengada
123 los vermens, l’auran guastada.»
124 Nostre Seyor molt dousament
125 Laser leva del munyment.
126 Ab aytant Lazer se leva,
127 a Jhesucrist el cap clina:
128 pus vel et plus fort estec resusitat
129 quant no era estat.
130 ·Iª· gran partida de la gent
131 cregeren Deu mantinent,
132 e at n’i molts a qui pesa
133 cant om mort pot tornar sa:
134 veren Laser resusitat.
135 Sobre feren tant a el molt mal.
136 Carfast i era de la gera,
137 dix axi con a profeta:
138 «Mes val que l’om sia mort,
139 que si el poble se perdia tot.»
140 ·I· dels dexebles de Jhesucrist apelaren,
141 sel qui al consel fo apelat,
142 el dix que·l lus liuraria volenter
143 si li·n donaven bon loger.
144 E dixeren: «Demanats loger,
145 logar vos n’em volenter.»
146 «Dats me», dix Judes, «·xxx· diners,
147 e no sapien mos compayons.
148 Liurar lo us e en pau e ’n be,
149 e ja d’aiso no·n duptets en re.»
150 Judes lur dix: «Com sera vespre,
151 tots ensens estats aparelats,
152 El que verets que jo besare sempre,
153 vos lo prenets et yo fugire.»
154 Cant el digous de la sena
155 Jhesucrist ac degunada la cuarema,
156 depuis a la taula seya,
157 ab tota sa compaya:
158 «Be u conec, dix Nostre Seyor,
159 q’anit me trayra mon servidor;
160 be u sapia, per veritat,
161 que mes li valguera que no fos nat.»
162 Cant oiren esta rayso,
163 molt lus pesa en lur cor.
164 Tots los apostels dixeren a Nostre Seyor:
165 «Cal es aquest mal traydor?»
166 Dix Nostre Seyor aysy:
167 «Aquel es qui menuga tost a my.»
168 «No u digats», dix, «per mi», Judes,
169 «q’axo no faria per res.»
170 Cant Nostre Seyor ac lo pa beneit
171 e a sa compaya partit,
172 el dix: «Qui aquesta carn menjara
173 e la mia sanc boura,
174 be u sapia per veritat
175 si el no sot, el sera salvat.
176 Jo esta nuit pasare
177 e d’el mala mort pendre.
178 Al tre dia resusitare,
179 e ’n Galilea me n’ire;
180 mas a nuit tots me renegaran,
181 cant en la preso·m veuran.»
182 Dix sent Pere: «Per neguna sort
183 jo no us renegare per mort.»
184 «Cala Pere, non es axi,
185 qu’ans que·l gal aga gantat,
186 m’auras ·ii· vegades renegat,
187 cant en la preso me veuras estar.»
188 Cant ac seyalada la compaia,
189 levaren se tots de taula,
190 puys mes aygua en ·i· basi
191 e lava los peus a la conpaya.
192 «Barons, dix Jhesucrist axi,
193 podets pendre eximpli de my,
194 que siats simples et servidos
195 a tota gent per ma amor.»
196 Cant Jhesucrist ac aso dit,
197 ja fo enfoscat et gran nit;
198 ara·s partex Judes dels compaions
199 e va pendre los ·xxx· diners.
200 «Venyts, jueus, dix los traydor,
201 liurar lo us e lo Seyor.
202 si qerits Jhesucrist, Natsare,
203 sa venits et liurar lo us he:
204 sobre que jo l’aure besat,
205 vos lo prenets et el ligats.»
206 Cant Nostre Seyor estava ab sos barons
207 e lus mostra de bones raysons,
208 Judes entra per la porta corent
209 e menava molta gent.
210 Sobre que per la porta entra,
211 Nostre Seyor baysa.
212 Cant Nostre Seyor ac baysat,
213 sobre de fora salta.
214 Cant lo traydor fo fugit,
215 los jueus preseren Jhesucrist,
216 ab espeas et ab batons,
217 axi com si fos layrons.
218 Cant los dexebles veren Nostre Seyor ligat,
219 cascu fugi a ·iª· part,
220 e sen Pere s’amaga en ·iª· casa.
221 Dix li ·iª· fembra mala:
222 «Tu es da cela conpaya.»
223 Cant ela ac dita aqesta paraula,
224 altra masipa fo entrada
225 e dix que aquel er’a Jhesucrist.
226 Puis li an en altre loc dit:
227 «Aqest anava ab Jhesucrist.»
228 Sen Pere jura ab gran vertat
229 que no l’avia conegut.
230 Ab aytant lo gal ac cantat,
231 sen Pere essen remenbrat
232 d’aso que Nostre Seyor hac comtat,
233 plora, e ’sta molt marit.
234 Con fo lo dia declarat
235 amenaren Nostre Seyor denant Pilat,
236 q’ere d’aqel poble seyor,
237 desots er’e l’enparador.
238 Los jueus an aportat
239 Nostre Seyor denant Pilat
240 per so que fos crucificat:
241 «Jaqit l’anar», so dix Pilat,
242 «q’anc no fou negun pecat.»
243 Ayso dixeren los jueus que no pot estar,
244 q’afer ave de crusificar:
245 «Si no, tots nos perdras,
246 e amic de l’enparador no seras.»
247 Puis vi Pilat que no poc escapar,
248 mana l’en la crou posar.
249 La uns dels jueus Deu feren,
250 l’altres en la cara li escupien;
251 ab coregades lo batien
252 e moltes males penes li faien.
253 D’espines lo coronaren
254 e per escarn lo saludaren;
255 trasqeren lo de la siutat,
256 en ·i· loc qui Muntti Galvari es apelat.
257 En aqel loc lo meseren en creu,
258 puis abouraren lo de fel et de vinagra
259 Nostre Seyor, lo fil de Deu,
260 puys l’altre, en la creu pausat;
261 si·l nafraren en lo dret costat,
262 de la nafra exi sanc et aygua corent,
263 que deliuras nos d’infern.
264 En la crou fo pausat en la sesta,
265 †ara a on fo pausat toribra†
266 Con Jhesucrist pasa la tera tremol:
267 molts dels jueus conegeren que Jhesucrist era.
268 Sobte que en tera en que feren,
269 trenga les portes d’ynfern, que eren d’aram,
270 e trenca los foreyiats tots,
271 qi eren de fere molt fort.
272 Cant les portes sesen, Jhesucrist
273 d’infern trac se·n tots los seus amics:
274 Primerament n’e trac Adam,
275 e·l patriarca n’Abram,
276 Isac, et don Jacob,
277 e Samuel et rabi Tot,
278 e li rey d’els, Daniel,
279 e don Aois;
280 Melgiesedec et don Gacia,
281 e don Aysamore,
282 e tots los fels qui gaen.
283 No us en fare noves negunes:
284 d’infern trac tots los seus amics,
285 que no y iaqi neguns dels seus amics.
286 Cant viu Josep que Nostre Seyor fo mort,
287 ana se n’a Pilat que li retes lo cors.
288 Pylat lo y dona de bon talent;
289 Josep lo mes al muniment:
290 sentament, ab gran onor
291 mes al muninent Nostre Seyor.
292 Cant viren los jueus que Nostre Seyor fo sotarat,
293 an ·i· palay se son tots agustats:
294 ·i· dels jueus se leva,
295 d’aquels que mils se raysona:
296 «Barons», dix el, «be avets oit
297 so que·l rey Erodes vos a dit,
298 mas per ayso no estigam nos,
299 que no sien los vetlados
300 que sien bons defenedos.
301 Vaga y Donbilador,
302 qui es om de gran valor,
303 e d’altres n’i podets enviar,
304 si bon loger los volets dar,
305 e nos fasam o en tal gisa
306 que bona soldada agen et complida.»
307 Al muniment se·n son anats,
308 per so con cuiden Deus guardar
309 que no pusca resusitar.
310 Dementre que·l muniment gardaven
311 e aqestes paraules comtaven:
312 «No sabets cants d’encantament?»
313 «Deus, iscats del muniment!»
314 «Per qe us pensats tan gran mentida?»
315 «Qe us esperasets altre dia
316 aytal mort morets?»
317 «Con lo rey dels jueus sa sia,
318 gardem be lo fils de Deu,
319 que volentes amblarien.»
320 Cant los jueus ageren lur cant cumplit,
321 cascu casegeren esmortit,
322 e cant foren al rey tornats,
323 e·ls se n’anaven, Josep los encontra.
324 «Vetlados», dix Pilat, «per qe us en tornats,
325 e·l moniment no gardats?
326 ·iii· dias lo devets gardar,
327 que negu no·l pusca enblar.
328 Negu ni que volguera fayar volenter,
329 no·s deu escusar del mester.»
330 Los jueus dixeren a Pilat:
331 «Aqel qui en creu fo pugat,
332 anc tan be no l’avem gardat
333 que no sia resusitat.
334 Mala erada fes,
335 cant en la creu lo mes.
336 Nos, aso testemoni farem.»
337 «Seyos, que vists serem.»
338 «Vetlados», dix Pilat, «si aso comtats,
339 tots serem desbaratats,
340 mantinent en el crayren,
341 mas si d’ayso no podets,
342 nos vos darem altra.»
343 «Nos per amor dels morts...
Ed. Gemma Navarro, Rialc 2001.
Ms.: Barcelona, Biblioteca Capitular, 178.16 || 11 presos] preson. — 15 els] los. — 22 en Egipte fugist] en egipte. — 23 Tant] Forat al ms.— 24 Que] Forat al ms. — 31 nuit] muit.— 42 Nostre Seyor] (nre). — 43 batejar] batiar. — 51 fou] fo. — 58 omens] omns. — 57 unes] ·i· nes. — 59 Qe] A continuació hi ha un forat al ms. — 59 fou] fo. — 68 cregueren] cregreren. — 82 a ‘si] asi amb titlla d’abreviatura supèrflua. — 94 de les mitadeles] dels mitadeles. — 99 Deus] deus amb titlla supèrflua. — 100 fenbra] fenbra amb titlla d’abreviatura supèrflua. — 105 sobre ’quels] sobre qls. — 111 dix a] dix. — 116 de] Del. — 118 dix a] dix. — 125 leva] lova. — 141-142] Repetits i ratllats a l’inici del foli següent, després del vers 150. — 152 el que verets] Els que ueret. — 158 Nostre Seyor] (nre). — 161] Intercanviat amb el v. 175 per un salt ex homeoteleuton. — 161 que] q.— 175 el sera] ol sera. — 194 que] Q.— 215 jueus] jues. — 231 essen] esse. — 243 los] lo. — 249 Deu] diu. — 273 trac] traa.— 306 soldada] sollada. — 312-4] Acotació: et al vetlar. — 315-319] Acotació: al vetlar. — 317 dels] del. — 322 tornats] tornat. — 332 tan] ta.— 338 Vetlados] Uuetlados. — 342 darem] direm.
El text de la passió a partir del v. 135 coincideix en bona mesura, amb moltes supressions i alguns canvis, amb la versió del fragment que copia el ms. París, BNP esp. 472 (x6) editat per Pere Bohigas a Sobre manuscrits i biblioteques, Curial-PAM, Barcelona 1985, pp. 249-256: cfr. 0.30. Seguim aquesta edició en la transcripció del nom propi del v. 301 (ed. Bohigas, p. 251, v. 255).
Incipitario degli anonimi aggiunti
Indice degli autori
